Avui, la sala Jimmy Jazz s'ha vestit de nou un atrezzo especial, l'espai enfront de l'escenari està ocupat per cadires plegables de fusta, mentre que en les cinc últimes files hi ha tamborets alts. La planta baixa està repleta de gent, tots asseguts i adornats amb un mocador. La situació pandèmica és culpable, nerviosa, insegura o extrema tensió en l'aire, conseqüència de la inhabitabilitat dels directes.

Ja han pujat a l'escenari els saragossans, que formen la parella de Banana, Lady Banana. La matinada de tardor ha entrat a la sala i l'ambient s'ha omplert de foscor.El guitarrista i cantant té uns cabells rossos i curts, mentre que el bateria i compositor de cor té una llarga cabellera de cabells negres i frontons. Aquest grup de rock en directe té publicats dos EPs i enguany traurà el seu primer LP Bipolar.

Després de la parella de Saragossa, el grup Sua, de Maruri-Jatabe, ha pujat a l'escenari. Es nota que per al públic és més coneguda la innovadora proposta dels quartets biscaïns. Com és sabut en la mitologia basca, el foc és un ser dual, és a dir, encara que sigui bo pot arribar a ser molt perillós. Tenint en compte aquesta idea i jugant amb aquesta dualitat, la proposta de Sua combina diferents estils musicals, amb melodies tranquil·les i càlides que es barregen amb ritmes intensos i riffs de guitarra.

El grup guanyador de la 28 edició del Concurs de Maquetes Gaztea utilitza el basc i l'anglès en les seves cançons, com You don`t care, Hormaketa, Shake it out o Euri gabe, Lorerik ez dona aquest exemple. El disc Ordu beltzak ofereix un registre per a tots els gustos i una veu suau, però fort, d'Ane, sedueix al públic.

Per a acabar amb una tarda inusual plena de concerts, Bala és un grup acostumat a tocar pels carrers de Londres i consolidat als seus carrers. El rock intens dels anys 90, l'stoner clàssic, el metall i el pop brut conformen la seva essència particular. L'afany d'alliberar tota l'energia de l'interior sobre l'escenari és palpable i contagia als espectadors.

Fotos d'Eider Iturriaga: