A mitjan novembre vam poder veure commocionades les notícies que arribaven dels territoris del Sàhara. el Marroc va respondre amb un atac militar a la iniciativa pacífica que duia a terme un grup de sahrauís per a visibilitzar el dret a un referèndum d'autodeterminació. Davant aquests fets, les reivindicacions del Sàhara van arribar de desenes de llocs d'Euskal Herria. Cal destacar que aquesta protecció no és nova; en les últimes quatre dècades han estat diverses les activitats organitzades en defensa d'aquest país: caravanes solidàries per a portar aliments, medicaments i un altre material essencial, activitats esportives i culturals de recaptació... En 1976, amb l'abandó del Sàhara Occidental per part dels soldats espanyols, s'abandona també la responsabilitat d'Espanya en el procés de descolonització. Des de llavors fins a 1991 es va prolongar la guerra entre el Marroc i el Front Polisario, i llavors es va reforçar la solidaritat amb aquest poble al País Basc. En aquella època també es van iniciar iniciatives a favor de la revolució sandinista nicaragüenca. Dos que van ser tan diferents

en el context d'aquests processos s'emmarca la creació de la cooperació basca per al desenvolupament. Diversos moviments solidaris sorgits del poble van anar rebent gradualment el suport d'institucions públiques de diferents nivells.

Des de llavors, als ajuntaments, en les diputacions forals, en el Govern Basc i en el Govern de Navarra també s'ha construït una política de cooperació al desenvolupament, és a dir, s'han definit plans estratègics amb la definició de sectors i zones geogràfiques prioritzades, s'han aprovat lleis de cooperació al desenvolupament, i en el cas del Govern Basc, en 2011 es va posar en marxa l'Agència Basca de Cooperació al Desenvolupament. Des de la creació de la cooperació basca per al desenvolupament en la CAPV s'han finançat més de 17.000 projectes des de les administracions principals. Els projectes han estat de tota mena. En 2019, per exemple, gairebé el 46% dels projectes executats es van desenvolupar en territoris d'Amèrica Llatina i gairebé el 20% a Àfrica. En el Portal de la Cooperació Pública Basca es poden veure detalladament les característiques dels projectes finançats des de 2014 fins a l'actualitat.

Cal destacar que l'evolució de la cooperació ha estat irregular. A conseqüència de la crisi financera de 2008, a més d'en la CAB i Navarra, en la resta de les comunitats autònomes els fons dedicats a aquesta política van experimentar un enfonsament tal que en alguns casos es van quedar en zero. A més de la quantitat, en les últimes dècades s'ha parlat dels límits de la seva eficiència, ja que, a nivell mundial, l'impacte d'altres fluxos financers i econòmics en els territoris del sud pot, en molts casos, ser major que el dels fluxos de cooperació al desenvolupament. És més, la quantitat de diners que els immigrants envien als seus territoris ha estat en nombroses ocasions fins i tot major.

No obstant això, la influència que poden tenir els diferents fluxos és tan àmplia com complexa. D'una banda, i mancant una fiscalitat global, la cooperació al desenvolupament és un dels pocs instruments de redistribució a nivell mundial. I d'altra banda, els fluxos de cooperació que arriben des de l'exterior a diferents països del Sud, a vegades suposen una part important del Producte Interior Brut (PIB) del territori. Per exemple, segons dades del Banc Mundial, els fluxos d'ajuda internacionals en la República de Iemen van suposar el 28% del PIB del país en 2018, mentre que en els últims deu anys els fluxos de cooperació a la República Centreafricana s'han traduït en un 20% del PIB mitjà.

La millor col·laboració sembla ser la que no es necessita. Però enfront de les institucions internacionals i en concret al desconeixement de l'Estat espanyol, la protecció dels pobles ha estat una font de supervivència per a un poble sahrauí que porta 40 anys en l'exili.