Al maig de 2020 l'Organització Mundial de la Salut va alertar a la població africana sobre l'ús de les herbes tradicionals entre els tractaments per al coronavirus: “Cal anar amb compte de l'eficàcia d'alguns remeis, sobretot amb la desinformació que es fa en les xarxes socials”. Els remeis d'artemísia africana (Artemísia afra), utilitzats des de fa temps contra la malària, havien aixecat una gran ona a partir de Madagascar en tot el continent. Al setembre, no obstant això, l'OMS va informar en un to molt diferent: “El Comitè Regional d'Experts en Medicina Tradicional ha acordat un protocol per a analitzar els remeis d'herba per al COVID-19 en la fase III de les proves clíniques. També ha detallat les informacions sobre les demostracions clíniques de remeis herbacis i les mesures per a garantir l'absència de riscos”. Què ha portat a l'OMS a canviar d'opinió?

La periodista Fatima Khan ha preguntat als experts en la revista Roving Reporters de Sud-àfrica pel seu treball en Internet. El president de la nova comissió i cap de Farmacologia de la Universitat de l'Estat Lliure de Sud-àfrica, Motlalepula Gilbert Matsabisa, assegura que el seu treball garantirà a la població l'aprofitament de les capacitats dels remeis tradicionals per a fer front a la pandèmia, i que a Àfrica almenys la campanya contra la COVID-19 ha entrat en una era més pragmàtica, amb la col·laboració de grups que lluitaven en sanitat.

Amb la pandèmia cada vegada hi havia més gent a Àfrica amb artemísia (Artemísia anua i Artemísia afra) i a l'abril el president de Madagascar, Andry Rajoelina, va recomanar a la població per televisió que prengués Covid-Organics amb artemitas. L'OMS ja té reconeguda l'artemísia en els protocols contra el paludisme. Ara la comissió especial analitzarà si té capacitat per a fer front al COVID-19 i en quines condicions. En el món ric també s'estan fent assajos d'artemisio, per exemple a Alemanya l'Institut Max Plank amb la companyia estatunidenca ArtemiLife.

A la Xina no han esperat a l'OMS. L'Administració Nacional de Medicina Tradicional de la Xina està integrada en el Ministeri de Sanitat d'aquest país des de 1949. El mitjà Herria Gaur, publicació oficial del Partit Comunista Xinès (que també té versió en castellà), va concedir al març el següent títol a una de les seves notícies: 6 medicaments tradicionals xinesos eficaços per al tractament del COVID-19. Són formulacions compostes principalment per herbes i plantes, utilitzades també per al COVID-19 per l'experiència adquirida en altres epidèmies anteriors: Qinggan, Lianhua Qingwen, Xuebijing, HuaShiBaiDu... Alguns han estat utilitzats en casos lleus i altres en casos greus, bé de manera individual o ben combinats amb medicaments de la “medicina occidental” (segons les seves pròpies paraules). Segons aquesta publicació central del Partit Comunista, la majoria dels afectats pel nou coronavirus a la Xina han emprat remeis tradicionals. Cuba és un altre país que, a més de la medicina occidental o al·lopàtica, ha hagut de reparar en remeis vells, naturals o complementaris, des que Occident li va fer inaccessible amb el bloqueig molts dels medicaments que són habituals entre nosaltres.

Vacuna amb la dreta, propolia amb l'esquerra

Al juliol, el Ministeri de Sanitat cubà va exposar amb el títol Plantes medicinals, medicina homeopàtics i immunitat alguns dels medicaments a la disposició dels ciutadans. Per exemple, diu que s'ha estès la producció i el consum de la formulació denominada Imefasma. L'imefasma està format per les flors del majagua (Hibiscus elatus), l'àloe vera i el suc del plàtan (Musa paradisíaca).

Per a enfortir la immunitat, fa referència també a l'acció que tants ciutadans utilitzen al nostre país (Echinacea purpurpurea), la “ungla de gat” (Uncaria tempestuosa) i especialment el “añamu” (Petiveria aliacea): “Això és probablement –apunta el comunicat oficial– el millor estudiat pel Centre Nacional de Recerques Científiques de Cuba”. També es refereix a un altre producte anomenat nutrisol, compost per sucs de plàtan i pròpolis i mel d'abelles.

El sistema sanitari públic cubà té més proposades que a Euskal Herria posarien en flames als ortodoxos de la sanitat: “Els medicaments homeopàtics s'afegeixen als remeis vegetals. PrevengoHo-Vir s'ha distribuït en tot el país dins de les estratègies per a fer front a la COVID-19. (…) La taula bàsica de productes naturals inclou també AliviHo-Immune, un altre medicament homeopàtic”.

Cuba, a més, atén amb medicina al·lopàtica els casos de COVID-19 més mitjans i, sobretot, els més greus. El conegut Interferon alfa 2b i els anticossos monoclonals CIGB 2, Itolizumab i Rocilizumab, creats per manipulació genètica per la indústria cubana de biotecnologia, recullen els protocols establerts per l'Havana davant la pandèmia. Sense oblidar la seva pròpia vacuna en desenvolupament, en la nova versió de Sobirana-2.

El que l'OMS vol fer ara a Àfrica amb la producció de la llana –investigar i avaluar científicament– és una cosa que molts altres porten temps fent en el món amb els productes de les abelles, especialment amb la propolia. No sols cubans. A l'agost, la revista científica Biomedicine & Pharmacotherapy ha escrit David De Jong i altres quatre investigadors Propolia i el seu potencial en l'article contra els mecanismes de la infecció SARS-CoV-2 i la COVID-19, la pandèmia ha augmentat l'interès per aquest remei produït per les abelles a tot el món, des d'EE.

Resumint l'abundant literatura científica anterior, en l'estudi s'han posat en relleu dues característiques importants de la propolia que produeixen les abelles amb les resines bioactivas de les plantes: d'una banda, que ha demostrat tenir un efecte anti-virus quan és tan difícil trobar remeis contra els virus i, per un altre, que amb el COVID-19 pot bloquejar els atacs inflamatoris que pot sofrir el pacient.

En l'article de De Jong i altres existeix un missatge per als investigadors que busquen eines per a fer front a la COVID-19, preocupats per la falta d'estandardització dels productes naturals: “Les propolias estandarditzades avui són moltes en el món i tenen les propietats adequades per al laboratori i els usos clínics”.

Un segon missatge, dirigit a la ciutadania, especialment a aquelles persones que, sense estar a l'espera d'una agressió greu, volen fer prevenció: “Donada la gravetat d'aquesta pandèmia i les escasses possibilitats terapèutiques que existeixen per a això, la propolia és un aliment funcional amb valors terapèutics assegurança, fàcil de prendre de manera oral i disponible”. Digne de tenir-se en compte per a sobreviure a aquest gran incendi.