El nombre de persones que viuen en situació de pobresa real ha augmentat un 46% en una dècada a Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa, segons l'última enquesta del Govern Basc, que a Navarra s'ha vist pal·liada en els últims anys, però a causa de l'augment de la dependència, segons denúncia la Xarxa contra la Pobresa i l'Exclusió Social. En aquesta dècada, els governs han anat retallant i reformant les seves polítiques, sumits en la crisi econòmica, i les classes altes han tornat a espoliar als de baix.

Josep Stiglitz, Premi Nobel d'Economia, ha explicat com el neoliberalisme ens ha tocat la flauta en els últims quaranta anys, dient que enriquir als de dalt també beneficiarà als de baix, “però mentrestant, els treballadors haurien de conformar-se amb sous més baixos i els ciutadans haurien d'acceptar retallades”. Aquesta política ha fet caure a la pobresa i a la precarietat a milers de persones. Ens han fet empassar el gripau de viure per sobre de les nostres possibilitats, però cada vegada hi ha més gent perquè els diners, i el benestar, sempre va nedant en sentit contrari.

A Euskal Herria, la Carta de Drets Socials d'Euskal Herria (EHESK), que reuneix desenes d'agents socials i sindicats, ha anomenat a la vaga general de cara a fer un “salt qualitatiu” el 30 de gener en resposta a la demanda realitzada pel moviment de pensionistes. Amb l'inici de la Gran Recessió en 2008, es van dur a terme nombroses vagues generals contra les retallades; va ser necessària aquesta lluita reactiva. Per això ara hi ha alguns que no estan acostumats a aquest tipus de pells. El portaveu del Govern Basc, Josu Erkoreka, ha dit que “ho respectem, però no hi ha raons objectives per a una vaga general ”.

Per contra, EHESK ha llançat una plataforma reivindicativa en concret, i a través de la seva lectura queda clar quant se'ls ha llevat a la classe baixa i quants diners hi ha per guanyar, començant per una pensió mínima de 1.080 euros. Aplicació dels convenis territorials de treball, eliminació de bretxa salarial, dignificació de les tasques de cura, guany del salari mínim de 1.200 euros, eliminació de fórmules de precarització i jornades parcials, jornada laboral de 35 hores… Darrere de cadascuna d'aquestes reivindicacions hi ha molts moviments, però tots ells són de classe be(és).

La vaga de l'U30 té un repte enorme de fusionar a tots i, sobretot, d'aclarir l'estratègia a partir de l'endemà. Segons el pensador argentí Diego Sztulwark, el neoliberalisme és intolerant a qualsevol forma de vida que no suposi l'acumulació de capital i als fenòmens de “automatització de vies de cooperació”. Són símptomes de la seva crisi estructural i avorreixen aquestes subjectivitats: “Aquesta és la base de la conversió del neoliberalisme en neofeixista”. En aquesta trinxera sensible es jugarà la lluita per entendre la política en un altre sentit.

Pensionistes a temps complet

Després de 450 quilòmetres sobre asfalt, gairebé un mes abans la columna de jubilats que va partir de Bilbao va tocar a Madrid el passat 15 d'octubre. Van sortir al carrer per primera vegada en els començaments de 2018, i s'han concentrat 105 dilluns enfront dels ajuntaments. El moviment de pensionistes d'Hego Euskal Herria es troba a l'avantguarda de les mobilitzacions de l'Estat espanyol.

Després de la vaga general d'U30 també es nota el seu impuls, encara que oficialment es tracta d'una vaga convocada pels sindicats bascos (ELA, LAB, ESK, Steilas, Etxalde, EHNE i Hiru). CCOO i UGT no s'han sumat a la vaga i han acusat els convocants de "dividir" el moviment dels pensionistes. També hi ha pensionistes que no han donat suport a la vaga perquè “la vaga és cosa dels treballadors”, ha dit Coespe, la coordinadora estatal en defensa del sistema de pensions públiques. “Aquest argument pot ser utilitzat per un empresari jubilat –ha respost el sindicat Ensabonades–, però mai pels quals hem estat treballadors en actiu”.

A Euskal Herria, la postura a favor de la vaga és ferma entre sectors molt amplis del moviment, tal com van cridar milers de persones davant el parlament en Gasteiz el 12 de desembre. El portaveu del moviment de pensionistes de Bizkaia, Jon Fano, ha explicat que no es tracta d'una vaga laboral, sinó d'una vaga "social i transversal".

I intergeneracional. A més del que els toca a ells, estan més preocupats pel que els quedarà a les generacions futures. D'aquí les principals exigències: increment de les pensions en funció de l'IPC, mínim de 1.080 euros, fi de la bretxa de gènere, eliminació del sistema públic propi, factor de sostenibilitat…

Una dona que treballa en Alts Forns de Biscaia, que cobra una pensió que no arriba als 700 euros al mes, i que lluita pel futur dels seus fills. Aquest podria ser un dels perfils dels quals avui dia conformen el moviment de pensionistes. Però és molt variat i aquí radica la seva força.

Mentrestant, el Govern d'Espanya s'ha compromès a pujar les pensions un 0,9% –algunes engrunes davant l'encariment de la vida-, però l'assumpte s'ha vist embolicat en la investidura del nou Executiu, la qual cosa ha enfadat més als jubilats. En l'altre costat del Bidasoa, les protestes contra la reforma de les reserves d'Emmanuel Macron van molt temps i molt més dures, i això ha aconseguit cedir en part. Caldrà veure com influeixen aquestes variables en les pròximes mobilitzacions.

“La vaga serà feminista”

La convocatòria de la U30 no sols ha comptat amb el suport dels pensionistes, sinó que també ha rebut el de molts altres. Per exemple, el de joves i estudiants que han estat especialment colpejats per la crisi. En l'atri de l'espai feminista Talka de Vitòria, desallotjat per la Policia, nombroses organitzacions juvenils i estudiantils d'Euskal Herria (Eragin, Xarxa de Joves Precaris, Euskal Herriko Neskas* Gazteak, Ikasle Sindikatua, Gora Ikasleen Borroka…) van realitzar una compareixença conjunta. Segons han explicat, als joves d'avui "els han llevat els assoliments que es van aconseguir en el passat" i els han empès a la precarietat. També han creat una taula reivindicativa pròpia, en la qual es demana una educació inclusiva i feminista, o mesures perquè l'oci no es mercantilitzi amb el joc.

El moviment feminista també s'ha sumat a la cita de la U30 i per a això volen aprofitar les xarxes que han estat claus en l'èxit de les vagues generals del 8 de Març i la seva “força, capacitat mobilitzadora i transformadora”. Han demanat als sindicats que facin seves les seves reivindicacions en favor de la precarietat, l'heteronorma, el masclisme i la vida sense guerres.

Fins i tot abans de la vaga

Sens dubte, el suport als moviments que en els últims anys han dut a terme les mobilitzacions més fortes i multitudinàries a Euskal Herria, les feministes i les pensionistes, donarà un gran impuls a la vaga general del 30 de gener.

Però les formes d'organització i el treball previ realitzat als pobles també donaran grandària a la jornada. “Si la dinàmica es construeix fora de les assemblees dels polígons, dels col·lectius, de les places i de les rotondes, és difícil que sigui una vaga general, encara que se'n digui així”, diu l'opinió expressada en el número de gener d'Hor Dago.

La vaga del 5 de desembre contra les polítiques de Macron i els seus successors han tingut una enorme eficàcia gràcies a un llarg preàmbul –en un dia en què es van mobilitzar 1,8 milions de persones en tot l'Estat francès, 10.000 en Baiona–, entre altres coses, està la implicació de periodistes de la ràdio pública Ràdio France o agents de barris i liceus. Potser no hi ha un corrent de “baix a dalt” cap al sud de la frontera?

Es pot veure ràpidament que s'han creat comissions de vaga en Oñati, Arrasate, Leioa, Aiaraldea, Intxaurrondo i Amara de Sant Sebastià, Santutxu, Portugalete, Busturialdea, Llegeixi-Artibai, Olarizu de Vitòria-Gasteiz…; s'estan multiplicant les xerrades i taules rodones; el moviment feminista ha realitzat nombroses accions el 18 de gener, la plataforma Mobilitzar les màquines en el local. Es veurà la rèplica i les rèpliques que provoca aquest tremolor que fa tremolar el palau del sòl al sostre.

El passat 27 de desembre diverses persones nues es van instal·lar enfront de la seu del Govern Basc a Bilbao, convocades per la Carta de Drets Socials d'Euskal Herria, entre les quals es trobaven membres de la plataforma contra l'exclusió social Berri Otxoak de Barakaldo. Aquest mateix dia es van aprovar en el Parlament Basc els pressupostos de la CAB per a 2020, a conseqüència de l'abstenció d'Elkarrekin-Podem: “La nostra major preocupació és el canvi d'actitud de Podem, aquesta ha estat l'única diferència d'aquests pressupostos”, assenyalava un dels concentrats.

Denuncien que les partides pactades pel partit morat amb l'Executiu d'Urkullu són “restrictives ”. En la RGI, per exemple, Elkarrekin-Podem ha anunciat un increment del 4%, però la plataforma contra l'exclusió Argilan i altres col·lectius socials de Bizkaia han explicat que les retallades que s'han produït a partir de 2012 suposen un descens real del 34% per a cada família que necessiti aquest ingrés: “Hi ha suficients raons per a estar avui aquí i dins d'un mes, en la vaga general del 30 de gener, al carrer”.

El carrer com a mesurador; el carrer més que com a lloc de desfilades buides, entesa com a espai d'assalt; el carrer perquè el ciutadà es faci amo en tots els terrenys; el que es vol deixar a l'ombra en la cuina, en la bastida, en els caixers per a fer visible el carrer.