Les violacions dels drets humans constitueixen un dels principals punts d'interès dels mitjans de comunicació occidentals en la política internacional. Els governs i líders dels països assetjats s'estigmatitzen d'una superioritat moral poc dissimulada, intercalant plugim i ruixats de notícies reals, semi-reals o falses.
L'acostament humanitari té molt de lògica caritativa, pretén agitar les emocions, allunyant l'atenció de les causes dels problemes i dels veritables responsables. Això deixa clar qui controla l'agenda i el relat. De fet, la lògica humanitària estèril afavoreix que l'imperialisme nord-americà pugui justificar els atacs contra els Estats sobirans.
És irònic veure com des dels Estats Units es donen lliçons de drets humans a diferents països del món que tenen una gran repercussió mediàtica. Mentrestant, Washington no s'ha convertit en una notícia prioritària, però continua violant amb total impunitat les lleis internacionals i els drets humans: Sense el suport de l'ONU bombardejant, ocupant o ampliant la misèria a través de sancions econòmiques. Per si no fos prou, els Estats Units duu a terme totes les execucions extrajudicials desitjades, l'última del general iranià, el general Qasem Soleimani.
La secreta labor de sicari que realitzaven els serveis secrets ara és en alguns casos pública per ordre del president dels Estats Units. En 2010, Trump va seguir el camí i va fer un salt qualitatiu amb l'assassinat de Souleimani: va matar al general d'un país sobirà en un vol regular durant una missió diplomàtica, convidat pel Govern iraquià i amb passaport diplomàtic. Si haguessin assassinat al cap de les forces armades estatunidenques o al secretari d'Estat, ja estaríem en guerra oberta.
La guerra contra l'Iran no és nova. En 1953, la CIA i el MI6 (Serveis Secrets Britànics) van donar un cop d'estat contra el Govern democràtic iranià que volia recuperar el control del petroli. Després de la revolució de 1979, els anglosaxons van reprendre la guerra contra el sobirà iranià fins als nostres dies.
Trump ha imposat a l'Iran les sancions més dures que ha tingut mai un país per a ofegar la seva economia i ajudar a les revoltes contra el seu govern. Mentrestant, sembla que l'assassinat de Souleimani podria ser utilitzat per Trump per a reforçar la seva imatge i enfosquir el procés d'impeachment; al mateix temps, pot ser un moviment de complaença per als sectors militaristes i imperialistes d'EE. Per contra, la resposta mesurada i limitada de l'Iran i l'actitud de Trump han deixat clar que no tenen cap voluntat de guerra en directe. És més, pot ser que es tracti d'un moviment que el president estatunidenc deixa l'Iraq en el futur. Ara serà més difícil perquè l'Iran ha llançat un avió comercial amb destinació a la zona de l'euro. Teheran ha marcat el Gol de la pena en la seva pròpia porta, després de la mort de 176 persones en l'acte.
No obstant això, amb l'accident, l'Iran ha donat una lliçó als Estats Units. En 1988, un vaixell nord-americà que envaïa la mar iraniana va llançar l'avió del vol comercial Iran Air 655 amb un míssil en l'espai aeri iranià. Els Estats Units van matar a 290 passatgers i George Bush va dir que mai demanarien perdó. Finalment, en 1996, Washington va pagar indemnitzacions a les víctimes, però no les va pagar per la pèrdua de l'avió i, avui dia, segueix sense demanar oficialment el perdó.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Els euskaltzales movem els nostres peus després del testimoni de la Korrika, per a reivindicar que volem continuar vivint com a poble basc, en favor de la nostra llengua.
Els primers passos els dona la persona migrant que surt del seu país d'origen a Àfrica, Amèrica del Sud... [+]
I un any més, els sindicats ens han organitzat vagues prefabricades. I nosaltres, individualment, decidirem si ens sumem o no a la vaga, sense necessitat de cap assemblea en el centre.
Pel que sembla, el model de vaga que em van ensenyar a mi ja no està de moda. En el meu... [+]
Bizitzak dena inguratzen du, mugatua eta hauskorra da. Bizitza onak bizitzeko, gorputzak zer egin badakiela iruditzen zait, buruak ordea, nahiz eta jakin (ondo informatuta dagoenean), askotan gorputza nahita isiltzen duela ikusten dut. Isiltze horretan burua beste buru... [+]
Eroso gaude ingurunea gure egoera fisiko/emozionalera egokitzen denean. Besteak ni kontuan hartu nauenean, izan gizaki bat, objektu bat, espazio bat. Erosotasunaren klabea produktu eta espazio diseinuan beharrizan handi gisa sartu da, erosotzat jotzen dena erosgarria delako... [+]
Un amic que havia vist la Mitoedad en el Navarresa Sorra va qualificar de “tel·lúric” el que havia sentit. A mi també em va semblar el que havia vist de casa per la televisió.
Pot pensar-se que la passió i l'adhesió despertades per Mitoaroa es basen en la visibilitat... [+]
Urte berria hastearekin batera, bizitza aldatuko diguten erabakiak hartzeko ohitura bada. Listak egiten ditugu hiru puntutan: bat, kirola gehiago praktika; bi, lagun zaharrak maizago ikusi; hiru, Islandiara itzuli, errealki eta metaforikoki. Xedeak beti xede geratzen direla... [+]
En la circulació les prioritats exerceixen un paper fonamental. Són les primeres coses que aprenem a conduir: si no dominem les rotondes i la STOP no aconseguirem el permís de conduir.
No obstant això, les prioritats no són qüestions neutres, sinó que han estat... [+]
Des de Benito Lertxundi, que ens va comunicar que deixarà els escenaris per sempre, portem ja diverses setmanes, i des de llavors som molts els que ens sentim orfes de l'una o l'altra manera, amb una sensació de pèrdua o abandó, trist. A Iruindarro, almenys, ens quedarà per... [+]
Hiru korapilotan mordoilotzen digute euskaldunon elkarbizitza, eta urte luzez, pazientzia handiz eta erabakitasun irmoz ekin arren, loturok askatu ezinean gabiltza. Hiru bederen badira uneko korapiloak: presoak, euskara, etorkinak.
Urte berriarekin elkartu ohi gara milaka... [+]
Avui, 21 de gener, és un dia per a recordar i reflexionar sobre una interessant efemèride de la nostra història recent. Es compleixen 50 anys del tancament de 47 treballadors de Potasses de Navarra. Aquest tancament, que va durar quinze dies, va provocar una vaga general a... [+]
Fa un parell de setmanes es van publicar diverses dades de Noruega. En aquest país d'Europa del Nord han predominat els cotxes elèctrics, sent la marca Tesla la la més venuda, amb un 90% d'energia reciclable que es consumeix allí. Per contra, les empreses públiques noruegues... [+]
Aquestes van ser les meves últimes paraules quan et vam anar, agafats de la mà en el teu profund somni respiratori. El teu cor es va quedar per sempre sense un dolor especial, senzill, digne. Com vostè vulgui i exigeixi. Com vulguem i respectem.
Ja un mes abans de l'arribada... [+]
Avui dia, les veus de les dones i dels nens i nenes romanen en el si d'una cultura que deslegitima les seves veus, silenciant les seves experiències, dins d'un sistema tendent a minimitzar o ignorar els seus drets i necessitats bàsiques. Un exemple mediàtic d'aquest problema és... [+]
El dimarts es va donar a conèixer la sentència contra cinc joves de Lapurdi, condemnats per pertinença a Segi. Quinze mesos de presó per reversió a dos joves, amb una multa de 500 euros cadascun; 140 hores de treball forçat i 500 euros de multa a altres dos joves; i,... [+]