Tal vegada recordeu que l'última vegada que vaig venir a aquestes línies em va referir a la dialèctica entre la llibertat i la frontera. En aquella ocasió em vaig proposar insistir que, lluny de ser conceptes oposats, només són dues cares d'una mateixa moneda, sobretot en l'àmbit de l'educació, perquè la identificació equivocada entre llibertat i immensitat és l'origen de molts problemes. Com tots els esdeveniments de la vida, la llibertat ha de florir en un espai limitat, pel mer fet de ser definida i definida, perquè totes les realitats estan limitades.

No obstant això, afirmar que l'existència de la frontera és innegable, no vol dir de cap manera que jo cregui que tots els límits són naturals o que s'ha d'acceptar simplement la qualitat de la realitat que ens envolta. No voldria aparèixer com un simple apologista de les fronteres, perquè tinc clar que no tots els límits són bons, i que molts d'ells són incompatibles amb la llibertat. La clau està a fer la diferència adequada entre els límits i en la capacitat de conèixer bé quins són d'aquest últim tipus.

Cal erradicar-los, aquests límits que neguen les necessitats essencials dels éssers humans, que busquen transformar el nostre ésser, o que estan dissenyats perquè deixem de ser el que som. En el sentit general, dins d'aquest grup estarien els qui de l'una o l'altra manera busquen la manipulació de les persones; o en un àmbit més concret de l'educació, els límits instructius que estan dissenyats per a formatar la naturalesa pròpia dels nens i nenes. Els límits d'aquest tipus es caracteritzen perquè sempre existeix un ús implícit de la violència. El grau de doblegat de la persona o la resistència de la persona. D'aquests dues variables dependrà el major o menor grau de dolor.

No obstant això, l'imperialisme és abans de res el major enemic de la llibertat humana. És la raó de les dificultats que té la llibertat de trobar un terreny adequat al llarg del món, i de la violència visible o camuflada que s'aplica perquè gran part de la població mundial no sigui lliure. El delicte de l'imperialisme radica en la violació del dret d'un poble a ser lliure en el seu territori, sense intervenció externa i en pau, a través de la guerra, la conquesta i l'ocupació. Però en un àmbit on la llibertat nacional és negada, on per definició estan impedits tots els drets individuals dels ciutadans, l'imperialisme és la màxima amenaça de tots els drets humans fonamentals i, per tant, el principal enemic de la democràcia. El respecte a l'autodeterminació dels pobles és, no obstant això, la condició que els drets humans fonamentals puguin estar en vigor, i per això, la base de la democràcia.

Perquè està en l'origen de les grans violències contra la humanitat, i perquè amenaça la diversitat ecològica de l'espècie humana, l'imperialisme hauria d'estar dirigit a qualsevol lluitador per la llibertat. En el cas dels bascos, a més, està en joc la nostra supervivència, per la qual cosa urgeix acabar amb l'ocupació de l'imperialisme i recuperar la nostra independència. Podem viure i desenvolupar-se lliurement com a bascos en el nostre territori. Només això és l'autodeterminació.

Desgraciadament, l'imperialisme espanyol i francès continua sent l'elefant de la classe a la qual es fa el buit. A pesar que ens dona un diagnòstic dels problemes, no la dada sonora que li fem cas.