La qüestió és que combina aquests elements en un mateix quadre, amb total naturalitat, apareixent com si les escenes impossibles fossin reals. En el saló decorat d'un elegant palau, l'espectador es creu que pot estar mirant els quadres d'un parell de parets de girafa, són imatges tan realistes. O als carrers geomètrics de ciutats desertes, els cavallers anglesos, amb els seus gossos, passejaven orgullosos.
Ignacio Goitia viatja amb freqüència, a la gran ciutat li agrada conèixer nous ambients. Absorbeix tot el que ha vist en els seus viatges i ho confon en escenes que semblen absurdes. Cerca trencar l'ordre establert a través de l'art, buscant alternatives als símbols, a l'arquitectura, a l'espai urbà i al poder, sense renunciar a la tècnica clàssica i culta.
La figura que tria la porta de quadre en quadre, en escenes diferents però repetitives. Hi ha girafes en una sèrie, policies amb aspecte de sèries dels Estats Units en una altra, personatges aristocràtics, homes mig nus vestits de cuir... Aquests últims els va conèixer en la trobada Folsom Street Fair que es va celebrar a San Francisco de Califòrnia, on la seva naturalitat i desinhibició van fascinar a Goitia. En els quadres es pot veure al carrer parlant tranquil·lament, tant en el museu com sobre la costosa catifa del palau, perfectament integrada.
De fet, es tracta d'una mostra retrospectiva, ja que els responsables de Rekalde, amb l'ajuda del propi Goitia, han recopilat una mostra significativa de la seva trajectòria artística des de 1988. Es tracta d'una ocasió única per a conèixer el curiós estil d'aquest artista i els sorprenents detalls dels seus quadres, a més d'entrar gratis.
Bussum (Holanda), 15 de novembre de 1891. Johanna Bonger (1862-1925) va escriure en el seu diari: “Durant any i mig vaig ser la dona més feliç de la terra. Va ser un somni llarg i meravellós, el més bell que pogués somiar. I després va venir aquest terrible sofriment”... [+]