Els Premis Nobel de Química 2019 van honrar al nord-americà John Goodenough, al britànic Stanley Whittingham i al japonès Akira Yoshino per haver creat un malalt que és l'ànima dels telèfons intel·ligents i cotxes elèctrics de tot el món. “En el context actual de l'emergència climàtica, aquest invent ha suposat grans beneficis per a la humanitat”, va dir el jurat. “El nostre dia a dia depèn de la bateria d'ions de liti, ja sigui telèfon mòbil, ordinador, cotxe híbrid o elèctric”.

L'intel·lectual i activista indi Vijay Prashad ha publicat en la revista de l'esquerra Counterpunch l'anàlisi “Després d'Evo, el tema del liti té una llarga ombra a Bolívia”, relacionant el nou metall que val l'or amb el cop del feixisme. Segons Prashad, en els últims anys Bolívia ha intentat atreure inversions per a explotar les seves reserves de liti de manera que els beneficis de les mateixes quedin retinguts. El vicepresident de Morals, Álvaro García Linera, va dir que el liti serà “el combustible que mogui el món”. És a dir, que Bolívia posseïa tres quartes parts de les conegudes reserves de liti de tot el planeta amb les suficients riqueses com per a treure al seu país de la pobresa si posava condicions estrictes a la seva explotació.

El lehendakari Morals va assenyalar que els estrangers que volguessin participar en el negoci del liti haurien de fer-lo obligatòriament amb la companyia de mineria boliviana Comibol i amb Jaciments de Liti Bolivià (YLB). El govern de Morals va suspendre contractes a la majoria de les grans corporacions mineres, com Glencore, Jindal Steel & Power, Anglo-Argentine Pa American Energy i Trimetals Mining. A causa d'aquestes polítiques de nacionalització, però també als problemes tècnics per a explotar les reserves de liti a Bolívia, es van veure obligats a abandonar el francès Eramet, l'estatunidenc FMC i el sud-coreà Posco, que es van dirigir a l'Argentina a la recerca de liti. Excepcionalment, en l'últim any de mandat de Morals, l'acord es va signar amb l'ACI System alemany per a explotar el liti a la regió del Salar d'Uyumi, però una setmana abans que Morals dimitís, la indignació dels ciutadans i les hostilitats li van fer desistir.

Els bolivians van pactar amb les empreses xineses unes condicions de negoci que les companyies occidentals no podien acordar i que no podien convenir. En l'anàlisi de Prashad, “amb això Morals es va arriscar per ficar el nas en la nova Guerra Freda que porten Occident i la Xina. El cop contra Morals no es pot entendre sense tenir en compte aquest xoc”. la Xina Machinery Engineering va signar nous tractes amb YLB. També Tianqi Lithium Group, que ja treballava a l'Argentina, anava a començar a col·laborar amb YLB. “Les principals multinacionals mineres –ha conclòs Vijay Prashad- no podien acceptar un nou pacte social per al negoci de l'adquisició de liti. Tant Tesla (els EUA) com Pure Energy Minerals (el Canadà) tenien gran interès a intervenir en el liti bolivià. Després del cop, les accions de Tesla van pujar a tota velocitat”.

El desert tenia un tresor

La revista digital esquerrana Marca Abya Yala ha analitzat els nusos geopolítics existents en aquesta regió de confluència de Xile, l'Argentina, el Perú i Bolívia, coneguda fins ara com a triangle del liti, en l'anàlisi detallada de la “Geopolítica del cop d'estat a Bolívia: el liti, el gas, l'aigua i el corredor oceànic”. En essència, en aquests deserts triangulars hi ha un 85% de totes les reserves de liti del món. Xile és avui el país que més exporta, però la major reserva la té Bolívia, que té gairebé el 70% del món en el llac sec Salar d'Uyuni, 21 milions de tones.Atès que els majors productors de bateries del món i els seus principals consumidors d'automòbils són els que busquen, la tona de carbonat de liti a la Xina ha arribat a pagar 13.000 dòlars. Alguns experts asseguren que el mercat de les bateries arribarà a triplicar-se fins a 2025.

Recentment s'ha trobat un metall preciós al Perú i s'ha començat a citar el quadrat del liti més que el triangle. Encara que al llarg de la història s'han disfressat de nacionalisme, aquests països han tingut més d'una guerra bàsicament pels recursos naturals. Aquestes tensions de cara al futur podrien tornar a créixer, segons l'anàlisi de Marca Abya Yala. Els fronts d'enfrontament a Líbia continuen oberts avui. Per exemple, Xile i Bolívia han portat a la Cort Internacional de Justícia la discussió sobre les aigües del riu Silala a l'Atlàntic Nord. Bolívia continua exigint a Xile l'accés al Pacífic en una disputa que dura més de cent anys. Però els Estats Units controla molt de prop i des de dalt els moviments de tots.

Si els ianquis ja comptaven amb bases militars a Paraguai, Xile i el Perú, Maurici Macri va aprovar en 2018 la construcció de quatre nous exèrcits a l'Argentina, un d'ells a la ciutat de Neuquén, prop de l'àrea de Vaca Morta, on s'està explotant el liti. Tal com va posar en el títol de maig de 2018 el Financial Times , un dels diaris més volguts dels neoliberals, “La geopolítica dels cotxes elèctrics serà un escàndol”. Segons va resumir Henry Sanderson, “el petroli ha tingut una gran importància en la geopolítica dels últims 100 anys, portant les potències occidentals a una desafortunada dependència d'Orient Mitjà. Però s'equivoca qui creu que en un futur dominat per les energies renovables, les tensions geopolítiques desapareixeran com a miracle. Igual que els molins de vent, les bateries d'ions de liti necessiten molta matèria primera que portin de països beneïts o maleïts pel seu contingut”. Sí, tenir massa recursos naturals és una maledicció. Descobreix quantes guerres i milions de morts, ferits i fugitius sofreix Congo per tenir en el seu sòl la meitat del cobalt que té el món. A Xile o Bolívia han conegut bé les calamitats que pot causar la riquesa en els cobraments… però no es diu que si aviat tot es torna elèctric, la meitat del coure que produeix el planeta des de 1900 haurà de sortir d'algun lloc.

“Quant al liti –deia el Financial Times-, l'arribada del cotxe elèctric aguditzarà la tensió amb la Xina. Pequín ha fet una gran aposta per les energies netes. Però no pensis que deixaran a la Xina gratis adquirir els metalls imprescindibles per als cotxes elèctrics. L'administració estatunidenca acaba de donar a conèixer la llista de 35 minerals que considera crítics per a la seva economia i per a la seguretat nacional, entre els quals es troben el liti i el cobalt”. Aquesta és l'opressió renovable.