Què opines del projecte La Lluita Contínua?

Tenint en compte que avui dia hi ha molts joves que no van viure l'assassinat del nostre fill, el projecte és important perquè arribarà a molta gent a la qual no podem arribar. A pesar que han passat 26 anys, és imprescindible fer ressò de la nostra lluita.

Els productors de la pel·lícula han triat la perspectiva de la família com a punt de partida.

L'elecció d'aquest punt de partida ha estat decisiva. Personalment, em sembla curiós, perquè sempre he dit que jo no mereixo confessar… Bueno, des que em van robar al meu fill, si no fos en la baralla, no sabria viure d'una altra manera. Des que van matar al seu fill, el meu repte ha estat reivindicar que la seva vida i la seva mort van ser polítiques: Guillermo va ser assassinat per les seves idees i tant la justícia com les parts interessades van voler vendre-ho com una baralla entre joves. És imprescindible desmuntar-ho.

Parlem del judici. Com ho vas viure?

Sempre recordaré les mirades que l'assassí ens clavava. Sense cap vergonya. Va deixar clar que estava orgullós del que havia fet. A més, el tribunal li tractava a la perfecció, i nosaltres, com al principi no teníem experiència, vam creure que s'anava a fer justícia. Però quan van passar els tres primers dies del judici ens vam adonar que l'assumpte tenia dolenta pinta.

L'únic imputat en aquesta causa, Pedro Cuevas, ha estat detingut per prevaricació. Encara que la sentència li va condemnar a setze anys de presó, va ser posat en llibertat després de romandre quatre anys a la presó i condemnat a penes de presó.

Sí, i més tard, va ser cap de llista d'Aliança Nacional [el partit neonazi espanyol], que va demostrar a la justícia que tenia ideals, i després va ser jutjat en el cas Panzer. No obstant això, no van voler continuar jutjant, al·legant que no hi havia cap raó per a ser investigat. A la vista del que estem vivint avui dia, em pregunto moltes vegades com s'entén que l'assassí del meu fill només compleixi quatre anys de presó, i que, per contra, els polítics empresonats a Catalunya tinguin majors penes per permetre el vot. Pel que sembla, això és la democràcia a Espanya…

Creu que la justícia fa lectures diferents segons la ideologia dels uns i els altres?

Per descomptat, amb els joves d'Altsasu també ha passat una cosa semblant. Hem seguit de prop. Tenen la nostra solidaritat i sabem el mal que ho estan passant. Investiguen el mateix fet de manera diferent entre els uns i els altres. La justícia és molt estricta amb uns i massa flexible amb uns altres.

Ocorreria el mateix si un jove antifeixista matés a un jove d'extrema dreta?

De cap mode. Han volgut silenciar el cas del nostre fill, però, sens dubte, quan la víctima és d'extrema dreta o d'extrema policia, els judicis solen tenir un altre seguiment. Repeteixo, no hi ha més que veure el judici als joves d'Altsasu.

En els últims anys, Guillem Agulló s'ha convertit en el símbol de la lluita antifeixista a València i en l'Estat espanyol.

La veritat és que a València no va haver-hi gens d'interès al principi, i a Catalunya sí. Aquest moviment ha estat decisiu per a no sentir-nos sols. En part, la lluita de Guillem s'ha mantingut viva. Com diu David Fernández, el nostre fill va ser el germen del moviment antifeixista.

En moltes ocasions heu dit que vau perdre un fill, però que han nascut onze als Països Catalans. Us heu sentit abrigallats tots aquests anys?

Els primers anys no. Ens sentíem solos. Però a poc a poc, el moviment va començar a esclatar i la por va canviar de bàndol. És més, els primers a perdre la por vam ser nosaltres, perquè no teníem res més des que ell va ser assassinat. Qui hauria pogut lluitar d'una altra manera?

I t'han donat suport les institucions?

De cap mode. En els últims anys hi ha hagut algun intent per tenir la consciència neta. A València, la por a la dreta continua sent massa gran, per la qual cosa mai han volgut entrar en aquest tema.

Teniu necessitat de fer justícia?

Els jutjats d'extrema dreta de l'època van deixar aquest assumpte molt ben adornat, per la qual cosa no faran justícia. Però nosaltres hem guanyat la nostra lluita, perquè avui dia tothom sap que l'assassinat del nostre fill va ser polític, i no un enfrontament entre joves, com el va declarar la sentència. Continuem lluitant per la memòria de Guillem per a frenar l'auge de l'extrema dreta. Som molts i és important estar units.

Han passat 26 anys. L'extrema dreta va en augment a tot el món, ja que en les Corts espanyoles tenen més de 50 diputats. Què opines?

Fa por, però al cap i a la fi sempre han estat aquí: ara és el partit VOX, abans el PP o Ciutadans. Són els mateixos i des de fa temps han volgut difondre el missatge de l'odi. Ara, és veritat, estan més atrevits.