Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

No és demografia, sinó economia política

En la dècada de 1940 va arribar al País Basc, sent un nen, a treballar. Va treballar en ocupacions industrials dures, molts companys van sofrir malalties laborals, uns altres van morir en el treball. Adolfo té 92 anys. El Fons Monetari Internacional (FMI) considera que es viu en excés, ja que porta massa anys cobrant la pensió i, a més, creu que aquesta gran esperança de vida és un "risc financer". Madalena ha passat tota la seva vida treballant en la neteja de les seves cases. No va cotitzar, però això no era a les seves mans. Treballava a les cases de la burgesia de Neguri. Rep una pensió no contributiva de 392 euros, malgrat haver treballat tota la vida, tant a casa com fora de casa. María té gairebé 40 anys. Aconsegueix contractes de treball precaris, la majoria dels quals no són a jornada completa, si un sou arriba als 1.000 euros és un miracle. Malgrat haver treballat des dels 20 anys, només ha cotitzat vuit anys. Aquestes són algunes de les realitats habituals en el nostre entorn.

La pregunta és, com a societat, com volem organitzar la jubilació dels nostres majors i el nostre futur. Això ens exigirà la ruptura d'uns certs límits conceptuals del model capitalista local per a definir com volem repartir la riquesa

En aquest “oasi basc”, la tendència dels salaris és preocupant si es mantenen els elements que la componen en caeteris paribus. En els últims nou anys, a Guipúscoa, el territori amb els salaris més alts del Regne d'Espanya, el salari mitjà s'ha incrementat únicament en un 1,9%, el poder adquisitiu ha caigut deu punts, encara existeix una gran bretxa salarial de gènere i les condicions laborals dels treballadors menors de 40 anys continuen empitjorant. En les últimes dècades, en aquesta interminable transformació econòmica, el sector serveis és la base (spoiler: al costat de la indústria, porta pitjors condicions de treball). És clar que la pressió sobre els sistemes públics de pensions que ara estan en vigor anirà en augment.

Els lobbies, tecnòcrates i economistes basats en pseudociències de les entitats financeres porten anys lluitant contra un sistema de pensions públic i digne. Fa uns anys, “productivitat” (del treball?) s'esmentava com a element central de transformació del sistema. Avui dia, en canvi, és una demografia. No obstant això, per al cas del Regne d'Espanya, la Fundació d'Estudis d'Economia Obligatòria (FEDEA) ha deixat clar en un informe que el que posa en qüestió el sistema no és que cada vegada hi hagi més persones majors, sinó que hi ha una caiguda dels salaris. I, per descomptat, lobbies, tecnòcrates i economistes de dretes no poden dir res en contra d'aquesta evidència empírica, encara que utilitzin explicacions simplistes per a confondre a la gent o es vesteixin amb fórmules matemàtiques.

En la República Francesa, l'actual sistema de pensions és el resultat directe de la lluita obrera, que va adquirir gran força en els anys 30 i següents: El Conseil National de la Résistance recolzava en el seu programa aquesta exigència. En el Regne d'Espanya, les lluites obreres durant el franquisme van aconseguir també l'aprovació de la Llei de la Seguretat Social. Els sistemes públics de pensions no van ser acceptats per lobbies, tecnòcrates i economistes de derechas.la pregunta
que hem de fer-nos no és si el sistema X és econòmicament sostenible, ja que no és correcte, perquè l'altre factor de la fórmula el manté en secret caeteris paribus. La pregunta és, com a societat, com volem organitzar la jubilació dels nostres majors i el nostre futur. Això ens exigirà la ruptura d'uns certs límits conceptuals del model capitalista local per a definir com volem repartir la riquesa. El futur l'ha de decidir la societat, no els poderosos, i aquesta no és una lluita fàcil. Al cap i a la fi, estem parlant d'economia política.

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Iritzia
2024-12-21 | Iñaki Lasa Nuin
Fagedes

Perdona a les rouredes, alzinars, oms, agrons, freixes, alisedas, castañares, bedolls, gorostidias, manzanales, pinedes i a totes les societats dels arbres, però avui la fageda té una cita amb motiu de les celebracions de la frontera hivernal.

Em resulta més fàcil unir les... [+]


Movent-nos?

Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.

La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]


Gobernu berriaren aurrekontu neoliberal zaharrak

 Ildo beretik dator Eusko Jaurlaritza berriaren politika. Hitzak bai, baina ekintzak ez dira argi ikusten Pradalesen gobernuak aurkeztutako aurrekontuan.


2024-12-20 | Nekane Txapartegi
Asteriscos *, perillosos per al patriarcat

Quan el sistema colonial capitalista heteropatriarcal es qüestiona i lluita, ataca sense pietat. Utilitzant totes les eines al seu abast per a enfortir, enfortir i consolidar el poder institucional, els mitjans, la justícia, la llengua, la cultura, la violència...

A Suïssa,... [+]


2024-12-20 | Edu Zelaieta Anta
Mandra

No sé si vostès també tenen la mateixa percepció –ho reconec: aquí he començat a escriure de manera acientífica–. Em refereixo a l'extensió natural de la paraula mandra. Cada vegada escolto més en els racons d'Hego Euskal Herria: basc, espanyol i, per descomptat,... [+]


2024-12-20 | Hiruki Larroxa
Somriure, mastegar i callar

Molts per Nadal sentim més mandra que il·lusió en pensar en els menjars i trobades familiars. Però us avancem que no és el menjar la que ens fa sentir-nos col·lectivament incòmodes, sinó la normativitat que defineix a la família tradicional. És més, ens atreviríem a... [+]


2024-12-20 | Sonia González
'Humilladero' de la RGI

Sempre m'ha semblat més significatiu el mode que es diu en castellà als carruatges que es poden trobar aquí i allà: humilladero. No és un nom bastant light, blanc o no té cap connotació? Al cap i a la fi, tot el que passava per allí havia de ser humiliat. És sabut que... [+]


Fi de la República Àrab Siriana

El final de la República Àrab Siriana ha causat una gran sorpresa per la forma en què s'ha produït: ràpida i gairebé sense resistència. No obstant això, no és tan estrany si tenim en compte que el país estava destruït, empobrit i baratat. Fa temps que la majoria dels... [+]


Post-oasi

La novetat sol ser una de les paraules més sentides que s'associa a la Fira de Durango. La novetat és allí, i aquí la novetat. No obstant això, en alguns casos és suficient amb donar un aspecte diferent de l'anterior per a pegar aquesta etiqueta. Els CDs i les reedicions... [+]


Un manifest del Dia del Basc

El basc té un cabal d'aigua molt gran en l'escassetat. Cada gota local rega i reviu la nostra cultura. Oferir-li una mar d'aigua a aquella set. Encara que el basc ha vingut d'un pou profund i fosc, tots hem tret la nostra mostra d'aigua salada i l'hem convertit en font. I ara hi... [+]


Camí a França i Espanya

A mitjan novembre, a través de l'efemèride d'ARGIA, he recordat que fa 25 anys que vaig renunciar a continuar jugant en la selecció espanyola. Aquesta efemèride m'ha donat l'oportunitat de mirar enrere i reflexionar.

He vist les competicions esportives internacionals en forma... [+]


2024-12-20 | Hainbat egile*
Pornografia en joves

Els joves comencen a consumir pornografia abans, ja que el porno és la seva única educació sexual. Com dimonis hem arribat fins aquí?

Avui dia, cal reconèixer que gràcies a Internet és molt més fàcil veure pornografia. Desgraciadament, a través d'un clic el nen d'entre... [+]


Secretaries i intervencions: modificació de les regles de joc al final del partit

El passat 5 de desembre, el pp va presentar en el Parlament de Navarra una proposició de llei per a desvincular els processos de funcionarització dels llocs de Secretaria i Intervenció de les entitats locals de Navarra. Si això succeís, al voltant de 30 persones... [+]


Existeixen víctimes de la tortura. I els autors?

Enguany es compleix el 51 aniversari de la proclamació per les Nacions Unides del Dia Internacional dels Drets Humans el 10 de desembre. Aquesta data ha cobrat importància a Euskal Herria i des de l'Observatori de Drets Humans d'Euskal Herria volem oferir alguns elements de... [+]


Eguneraketa berriak daude