Però podem pensar que els problemes financers i climàtics acabaran amb una producció estretament lligada als interessos polítics i militars? La indústria atòmica està construïda íntegrament sobre les bases d'un ‘silenci nuclear’, la memòria dels moviments que al final han enfrontat a la nuclear, com demostra la lluita contra la central de Lemoiz del País Basc, molt desconeguda a França”. Que La Parisienne Liberée (LPL) ha quedat tala en: No sols a França, sinó també al País Basc, les generacions joves desconeixen la batalla de Lemoiz i molts més majors preferirien oblidar-la, en definitiva, per una convivència amb més pacificació antiterrorista.

El periodista, poeta i cantant parisenc d'origen Fleur, resident avui en Iparralde, ha relatat a Radi Kultura que portava diversos anys cantant en el cabaret i que en l'època del lehendakari Sarkozy va decidir submergir les cançons en l'actualitat política. En crear les seves cançons utilitzava molts títols de Le Parisien Vaig alliberar (Parisien Askatua), per la qual cosa va acabar adaptant el seu nom artístic. LPL és coneguda pels seus videoclips que escriu, canta i produeix sobre temes d'actualitat en col·laboració amb la seva parella Mimoso. Alguns bascos d'Hegoalde coneixeran a L’Injustice d’Altsasu (Injustícia d'Altsasu), que també porta subtítols en basc.

Le nucléaire, c’est fini ha ofert 52 de les seves 230 pàgines a la secció Lemoiz et le pays senar nucleaire (Lemoiz i el país no nuclear). A partir de la història de la central de Lemoiz i dels materials publicats –i avui descartats– sobre aquella lluita de 1970 i 1980, la LPL dibuixarà les línies mestres d'una gran crisi que els joves bascos haurien de conèixer íntegrament, la història del monstre fossilitzat que radica en Basordas: En el marc de l'últim Pla Energètic de Franco, avui el País Basc comptava amb quatre centrals (Lemoiz, Itziar, Ea-Ispaster, Tudela) en les quals podien comptar entre 7 i 13 reactors atòmics.

La LPL ha descrit perfectament la mobilització èpica contra el pla que posaria en perill la pròpia supervivència d'Euskal Herria, des de l'origen de la nuclearización d'Espanya (Franco pretenia obtenir una bomba atòmica en la dècada de 1960…) fins al punt que era el primer pas d'una Euskadi nuclearizada en el conflicte contra Lemoiz, sense fugir del moviment espontani dels pobles, del moviment antinuclear i del projecte. La cronologia recull els esforços d'Iberduero, les accions dels moviments, les manifestacions multitudinàries que avui resulten sorprenents, la desobediència i els sabotatges, les banderes i crits de Martín Zabaleta a l'Everest, les 12 persones mortes en actes armats (treballadors de la central, caps de tècnics, i militants d'ETA i la Revolució), el trist comportament de les institucions autonòmiques recentment creades i els polítics que ocupaven en els seus alts càrrecs.

En la pàgina 170, LPL presenta als lectors al militant ecologista basc Gladys De l'Estal, assassinat en una manifestació pacífica a Tudela en 1979 per guàrdies civils, i per a això ha recollit les dades del reportatge Eguzki ens van assassinar a la filla del Sol publicat al març d'enguany, en reconeixement a Urko Apaolaza Ávila.

Però més enllà de l'atractiu que té per als bascos l'apartat dedicat a Lemoiz, Le nucléaire, c’est fini és un llibre que val la pena traduir al basc. Al final, la LPL vol respondre a això: com és possible a França, el país més nuclearizado del món, que el desconeixement dels ciutadans sigui tan gran sobre els riscos que viuen cada dia sota l'àtom? La clau està en el silenci nuclear (silence nucleaire), el silenci absolut que la indústria nuclear, que inclou a l'exèrcit amo de la bomba atòmica, ha imposat a tota la societat. En el llibre LPL ha explicat exemples ben documentats.

Entre els accidents i les emergències que s'han amagat es troba un esglai ocorregut en la zona de Bordeus.Els dies 27 i 28 de desembre de 1999 va estar a punt de produir-se un desastre en la central atòmica de Blayais, quan la terrible inundació que va asfixiar aquelles àrees va posar en perill la paralització dels seus quatre reactors. Recordem que no va ser el terratrèmol de Fukushima, sinó la inundació que va arribar de la mar el que va fer esclatar. Si hagués esclatat un només dels quatre reactors de Blayais, els bascos també ho hauríem endevinat: Baiona està a 209 quilòmetres, el mateix Bilbao a 287 quilòmetres, us ho confirmarà Google Maps.