Segons la teoria econòmica tradicional, les inversions privades són més eficients que les públiques. Els inversors privats inverteixen en les seves pròpies empreses per a accelerar la producció i aconseguir així beneficis aparents. No obstant això, una cosa és el que diu la teoria interessada i una altra el que ocorre en la realitat.

Últimament tenim més d'un cas que desmenteix aquesta teoria. De fet, al maig de 2019, la farmacèutica suïssa Narvartis va obtenir l'autorització per a comercialitzar el medicament Zolgensna als EUA, que permet, mitjançant una única sessió, una teràpia genètica per a un nen de menys de dos anys i una atròfia muscular mortal. Aquest nou tractament sembla ser molt efectiu, però el seu preu és de 2.125 milions de dòlars, el més car dels medicaments comercialitzats fins ara per una empresa farmacèutica, segons ha informat el Departament de Salut.

Aquest medicament, per part seva, està dirigit a nens menors de dos anys i als Estats Units es diagnostiquen uns 400 casos a l'any, dels quals 11.000 són nens que pateixen aquesta malaltia genètica. En Anarte, avui dia hi ha tractament, però aquest tractament ha de continuar en deu anys i costa 750.000 dòlars el primer any i 375 000 dòlars l'any següent. Per tant, són molt cares en tots dos casos: amb el nou medicament 2.125 milions de dòlars i amb l'anterior uns quatre milions. Amb el nou medicament, el Narvartal podria obtenir uns 2.400 milions de dòlars a l'any, segons els càlculs de Reuters.

A més, el preu d'aquest medicament no reflecteix els costos de producció d'aquest. S'han pres com a referència les despeses de tractament anteriorment utilitzats, per la qual cosa no s'han tingut en compte les inversions realitzades en recerca i desenvolupament, en capital fix, lloguers...

Sembla que Narvartland anava a fer grans inversions en aquest tipus de medicaments perquè els inversors siguin recompensats. No obstant això, no és cert que es duguessin a terme inversions gegantesques per a inventar aquest fàrmac eficaç. De fet, la patent de Narvartland va ser inventada pel laboratori francès Telethon i es va finançar amb diners públics i filantròpics, diners que s'obtenia d'un programa televisiu similar a la marató organitzada per ETB.

Fa trenta anys, Telethon va crear el laboratori Genethon, que va investigar, va desenvolupar la malaltia i va patentar la medicina. En 2018 aquesta patent operativa va ser venuda a una empresa estatunidenca per quinze milions de dòlars i l'empresa estatunidenca, vuit mesos més tard, Narvartek es va fer amb ella per 8.700 milions de dòlars.

Aquest fet és significatiu, ja que es veu clarament com el resultat de l'ús dels diners públics ha anat a la mà privada. Si fos una producció pública, seria per a aprofitar a tota la societat, no per a uns privilegiats: milionaris, no gent senzilla. També hi ha un cas
entre nosaltres: Euskaltel. Es va crear un negoci amb diners públics dels bascos, es va instal·lar la fibra òptica amb infraestructura pública, es va aconseguir la clientela amb el truc d'una falsa competència, i una vegada que els directius es van omplir les butxaques, es va vendre a l'anglès Zegona. I segons el que hem pogut saber, en l'últim trimestre Euskaltel va aconseguir dinou milions d'euros, la qual cosa seria bo per a millorar el nostre benestar. Per això, no s'entén per què el Govern Basc va vendre la seva participació, perquè les empreses de telecomunicacions són molt estratègiques per a qualsevol país.

Així actuen els criats del capital.