En contra de la vaga general del 5 de desembre, en Baiona, van lamentar que la reforma del sistema de pensions del president francès, Emmanuel Macron, depèn d'un pla més general: “El Codi de Treball, la funció pública, els serveis públics, l'assegurança de desocupació i ara les pensions… tot està sent brutalment atacat per Macron, augmentant la dimensió de les desigualtats socials”. El 5 de desembre va ser el primer dia de mobilització contra la reforma del sistema de pensions. La primera, però no l'última, en la qual han votat a favor de la continuïtat de la vaga treballadors de sectors com la companyia ferroviària SNCF o els transports públics en la zona de RATP París. El moviment també està en marxa en Lizeo i en les universitats. El 12 de desembre han dut a terme la tercera jornada de vaga, que s'ha desenvolupat enmig de manifestacions i bloquejos.

El primer ministre, Edouard Philippe, va presentar el dimecres la reforma després de reunir-se amb els sindicats a principis de setmana. El que vol dur a terme “sense confrontació” però “fermament”. No obstant això, el desacord és aquí i tornaran a existir vagues –potser indefinides–, bloquejos, manifestacions i actes de nova forma. En l'últim any, els contraris tindran com a repte unir el moviment Jaka Hori, que s'ha desenvolupat de manera autònoma, i la lluita dels sindicats entorn d'aquesta reforma. Perquè veient la determinació del Govern, un moviment massiu i ràpid que perduri en el temps serà imprescindible per a guanyar la batalla.

En nom de la “modernitat” i de la “transformació”, el Govern de Macron ja ha adoptat diverses decisions i mesures que van en la mateixa adreça: el desmantellament dels serveis públics. Amb la reforma del sistema de pensions, Macron, nomenat amb el sobrenom de “el president dels rics”, ha tornat a tirar oli al foc social que crema a França. El fet que en la primera mobilització del 5 de desembre s'hagin comptabilitzat 1,5 milions de manifestants (806.000 persones seguint el recompte del Ministeri de l'Interior) és significatiu. És previsible que el moviment pel manteniment d'un sistema de reardit basat en la solidaritat intergeneracional escalfarà l'hivern. Unes 10.000 persones es van congregar el passat 5 de desembre als carrers de Baiona, convocades per la intersindical CGT, FO i FSU i els sindicats LAB, CFE-CGC, Solidaires i Unsa Education. Els estudiants també es van mobilitzar. La manifestació més multitudinària dels últims anys, segons els convocants de la marxa.

Macron posarà en marxa un sistema de punts per a assegurar les fregues de demà. Al llarg de la seva vida laboral, el treballador acumularà uns punts que, quan arribi a la jubilació, es convertiran en euros, segons un índex. Encara que el Govern ha assegurat que els punts tindran un valor fix, per si sol no serà obligat a això. Seguint l'objectiu de mantenir la situació financera equilibrada, el govern podria rebaixar el valor del punt.El nou excusat cobrarà una pensió anual pel valor que tingui el punt d'accés a la retroactivitat.

En el discurs final de la manifestació de Baiona es va aclarir la realitat que s'amaga després d'aquest criteri: “El valor del punt dependrà de les circumstàncies polítiques i econòmiques del moment, de la crisi borsària, del Fons Monetari Internacional i de la política ultra liberal de la Unió Europea”.

Pensions més baixes, sí o sí

La reforma es traduiria en una rebaixa de les pensions. L'informe Delevoye, en el qual es basa la proposició de llei, assenyala que el Govern limitarà els diners destinats a les retirades al 14% del PIB francès. Sabent que en els pròxims anys el nombre de pensionistes augmentarà ràpidament, sí o serà inferior la pensió assignada a cadascun. A l'hora d'explicar la reforma, els opositors solen utilitzar la següent imatge: si el pastís és més comestible per a ell, en compartir, la porció de pastís és més petita per a cadascun. Per a resumir, “menys solidaritat i més pobresa”, segons els sindicats. A més, es modificaran els anys de referència per al càlcul de la pensió: en lloc dels vint-i-cinc millors anys per al privat i els sis millors mesos per al públic, es mirarà a tots els anys. Això també provocarà una disminució del rang de reardit. “Les fluctuacions professionals, els períodes de desocupació, els contractes parcials de treball es pagaran amb duresa a l'hora de la retirada”, segons la intersindical entre els sindicats CGT, FO i FSU. El Govern francès obre noves vies d'accés a una pensió digna i estimulant: és possible si un es nega els diners per a si mateix. De fet, la reforma obre el camí a un sistema addicional de capitalització.

L'actiu podrà guardar diners quan rebi el reardit. De moment, la possibilitat de sortir del sistema de repartiment i passar al sistema de capitalització –als quals guanyin més de 27.000 euros bruts al mes- és limitada als més rics, però amb la reforma es reduirà aquest límit (a 10.000 euros bruts al mes, segons l'informe Delevoye), obrint la possibilitat a més treballadors.

Risc de capitalització

És possible que en els anys següents aquest límit es redueixi encara més, per la qual cosa el sistema de capitalització substitueixi al sistema de solidaritat, o almenys que sigui un complement al sistema de distribució per als qui tenen la potestat d'excloure diners. El que sí que és cert és que els diners que es destini a la caixa de les pensions s'anirà reduint, ja que els més rics (els que guanyin més de 10.000 euros bruts al mes) no podran cotitzar. El tipus de cotització serà del 2,8%, mentre que els sous més baixos tindran un 28%.

D'altra banda, l'argument principal dels partidaris de la reforma és la fi dels règims especials que produirà la reforma. En l'actualitat existeixen quaranta-dues caixes de pensions diferents, amb sistemes de càlcul diferents i que generen diferències entre els pensionistes.

Finalització dels règims especials

Una realitat "incomprensible i desequilibrada", segons Macron. La reforma farà que tot es dissolgui i crea un només. No obstant això, ha promès que el canvi es durà a terme en una "transició progressiva". En efecte, és conscient que el moviment de vaga està sent continu i eficaç en els sectors que compten amb aquests règims especials. Per exemple, en la companyia de trens SNCF i en els transports RATP. Quant a la implantació d'un sistema únic de pensions, els opositors estan fent públics arguments en contra. “Molts pensen que aquesta reforma es limita a la fi dels règims especials. Tanmateix, això no és més que una petita part de la reforma. A més, només el 3% de la plantilla està en aquests règims especials”, explica Regis Ens Retraites, membre del col·lectiu. Encara que considera interessant aquest canvi en el camí cap a la reducció de les desigualtats socials, afirma que es pot fer mantenint l'actual sistema de pensions. La reforma permetrà a tots els retinguts tenir una pensió mínima de 1.000 euros, segons ha explicat el Govern francès en un comunicat. També diu que aquesta pensió mínima es pot fixar amb el sistema actual. “Són elements de comunicació… no és el fonament de la reforma”.

El sindicat d'agricultors FNSEA ha mostrat el seu suport a la reforma davant les dues mesures adoptades pel Govern de Rajoy. No obstant això, el sindicat agrari Confederation Paysanne, que engloba a l'OCDE d'Ipar Euskal Herria, s'ha mostrat en contra: “Estem a favor d'un sistema de pensions basat en la solidaritat i l'equitat, en el qual cadascun cotitzi en funció de les seves possibilitats i el rep en funció de les seves necessitats”.

El sindicat CFDT, que fins a la presentació de Philippe no hi havia desacord, també ha lamentat profundament la proposició de llei. Si no va cridar a la vaga general del 5 i 10 de desembre, ha fet una crida a les mobilitzacions del 17 de desembre. Igual que CFDT, els sindicats UNSA i CFTC també s'han posicionat en contra de la reforma l'endemà de la presentació de Philippe.

Les causes reals del dèficit

En tractar-se d'un sistema de pensions deficitari, el Govern considera important "l'assoliment de l'equilibri financer". Oficialment, aquest és l'objectiu de la reforma. Segons l'últim informe de la Comissió d'Orientació de Pensions (COR), en el pitjor dels casos, tindrà un forat de 17,2 milions d'euros per a 2025; en el millor dels casos, de 8 milles d'euros. No obstant això, aquesta anàlisi ha estat desmentit per l'associació ATTAC, que ha afegit que el forat pot desaparèixer si es duu a terme una nova política. “Aquest pseudo-dèficit ve principalment de la reducció de recursos destinats al sistema de pensions. (...) I aquesta reducció es deu a la gran reducció dels funcionaris, a la disminució de les cotitzacions socials no compensades i a la disminució de la càrrega econòmica transferida per la Unedic, responsable de la desocupació, i la CNAF Caixa de Lloguer Familiar”. Existeixen, a més, altres sortides: El Fons de Reserva per a Rozas compta amb més de 30 milles d'euros. En 1999, el Govern de Lionel Jospin del Partit Socialista va crear aquest fons amb la idea de destinar aquests diners a un forat.

Per decisió del Govern, les mesures de Jaqueta Groga per a rebaixar la seva protesta també han acrescut el forat. Van decidir rebaixar les cotitzacions socials (entre altres coses, suprimint les càrregues socials sobre les hores addicionals i no augmentar l'aportació del CSG a les pensions baixes).

Amb la llei Veil de 1994, l'Estat ha de garantir una compensació integral de les cotitzacions i desaparicions, de manera que la Seguretat Social no sofreixi escassetat. A l'octubre els diputats van votar a favor de no fer-ho, mentre que els senadors van votar al novembre a favor de l'execució de la Llei Veil. Després de l'última votació del 3 de desembre, l'Estat no farà cap mena de compensació. Segons els càlculs de la Comissió de Comptes de la Seguretat Social, totes dues mesures suposen un forat de 2,7 milions d'euros (la meitat del dèficit de 2019).

Els treballadors dels hospitals públics van iniciar al març
una vaga en protesta
per les polítiques de retallada

El novè mes de vaga enfront de tres reivindicacions i sordesa”. Així ho resumeix Pierre Schwob, membre del col·lectiu Tellier Inter-Urgences. El moviment de vaga que va començar al març des de les urgències hospitalàries de París s'ha anat ampliant a altres serveis i ciutats, a nivell local, amb la posada en marxa d'una vaga indefinida o puntual. Per exemple, els treballadors de les residències d'ancians i els metges s'han unit a la mobilització. També s'han concentrat a l'hospital públic de Baiona i s'han sumat a la vaga general del 5 de desembre: dos ocells amb una pedra per a protestar contra la reforma del sistema de pensions i defensar les seves pròpies reivindicacions. “Les mesures i els discursos del Govern no responen a les nostres necessitats”, afirma Thomas Cabrone, infermer de l'hospital de Baiona. En concret, tenen tres reivindicacions: més ocupació, més espai per als pacients i més salari. És a dir, les condicions per a mantenir un servei públic de qualitat.

“Macron està mirant a la relativitat, nosaltres mirem als malalts: independentment de la seva situació econòmica i social, volem atendre'ls a tots, garantint la qualitat de l'art. Aquesta és la nostra vocació”, en paraules de Cabrone. Durant vint anys, a més de retirar 100.000 llits, els governs han reduït a 95 els serveis d'emergència i a un 50% el de les mares. Durant deu anys, han sofert una retallada de 8,4 milions d'euros, la qual cosa suposa una retallada del 10% del pressupost. El president, Emmanuel Macron, està reduint el servei públic a un ritme encara més ràpid. La “modernització de l'Estat” promesa durant la campanya electoral s'està duent a terme amb la retallada dels serveis públics.El resultat d'aquesta política és molt clar als hospitals: els malalts s'acumulen en els passadissos i en les sales d'espera, i les infermeres cada vegada més cansades, superades i patides per la síndrome del burnout.

Les mesures presentades el 20 de novembre pel primer ministre, Edouard Philippe, no han satisfet als vaguistes: ni nous llocs, ni més places per als malalts, ni unes primes “que són reflex del menyspreu” quant a la mensualitat (no vaig agafar els 300 euros de suplement reivindicats). Aquestes primes, a més de no tenir caràcter retributiu, no seran tingudes en compte dins del sistema de reardit i podran ser tallades en qualsevol moment. A més, no tots els treballadors de l'hospital percebran aquesta prima, per exemple, els agents del servei de medicina, que són els que tenen contractes més curts i pitjors retribucions. Philippe també ha promès mesures per a millorar la situació financera: A partir de 2020, el govern obrirà un pressupost total de 1,5 milions d'euros per a hospitals públics, la qual cosa equival a 500 milions d'euros anuals. L'Estat assumirà una tercera part del deute dels hospitals públics, que ascendeix a 10 milles d'euros. Els treballadors intersindicals consideren que no és suficient i que tornaran a gaudir d'una jornada de vaga i mobilització el pròxim 17 de desembre.

Sortida: a privat o a bombers

Quan el servei públic de salut no pot complir la seva missió, el pacient té dues vies: dirigir-se al privat –si té capacitat econòmica–, o al servei de bombers –a diferència del que ocorre en el privat, perquè porta el kit–. En concret, els bombers també estan en vaga des d'el mes de maig passat. El 15 d'octubre es va dur a terme una jornada de protesta conjunta amb els treballadors dels hospitals. Els bombers tenen cada vegada més escassos els recursos necessaris per a atendre les demandes que van augmentant. També lamenten la falta de càrrega de treball i de recursos. No obstant això, no han rebut cap resposta positiva: “L'empipament va en augment i les veus no contestades”, completen les paraules CGT, FASPP-PATS, FO-SIS, CFDT-SDIS, UNSA-SDIS, SPASDIS-CFTC, Avenir Secours i CGE-CGINTERC.

També es preveu la desaparició d'un règim especial que contempli el risc de la professió per la reforma del sistema de pensions. Han participat en les vagues generals del 5 i 10 de desembre.