El feminicidi no és un problema nou a Mèxic. A partir de la dècada dels 90 l'estat de Chihuahua va atreure l'atenció; en Ciutat Juárez van començar a produir-se casos salvatges de violència contra les dones: violades, ofegades, desaparegudes... En aquella època, les notícies de les dones assassinades es van estendre com un fet aïllat a altres racons del país. La teoria del periodista estatunidenc Charles Bowden ha estat molt encertada: aquesta ciutat fronterera ha estat utilitzada com a laboratori d'experimentació del capitalisme. Així, el problema s'ha estès a tot el país. El resultat, la precarització de milions de dones mexicanes i la persecució que sofreixen cada dia en molts àmbits de la vida.

Deu dones són assassinades al dia a Mèxic, un dels països més perillosos per a convertir-se en dones del món. Segons dades oficials del Sistema Nacional de Seguretat, entre gener i setembre de 2019 es van registrar almenys 2.833 dones assassinades a les mans de les seves parelles. Però, només com a feminicidi, 726 d'elles estan sent investigades.

La majoria de les víctimes han sofert una brutal violència, i els seus cossos han estat llançats en carreteres, motos de vent i parcs de la ciutat. Per si no fos prou, és habitual que els agressors siguin persones relacionades amb les víctimes: familiars, parelles, amics o professors.L'anterior
no ha estat suficient perquè el Govern vulgui posar fi a la situació. La majoria de les dones sap molt bé que si sobreviu a una agressió i decideix denunciar a l'agressor —no importa a quina institució es dirigeixi—, el més probable és que es qüestionin les condicions de l'agressió i després es culpabilitzi. Les mares de les dones desaparegudes, que han sol·licitat ajuda per a localitzar a les seves filles, han rebut diverses excuses per a allargar el procés de cerca. I, per casualitat, si s'aconsegueix posar en marxa la recerca, sovint és tard, perquè comença a alguns mesos de la desaparició, i moltes vegades és impossible aclarir res.

En la universitat tampoc es pot estar fora de perill

Tota la violència contra les dones no es limita als estats més perillosos en els quals hi ha narcotràfic, policia corrupta i delinqüència. Antigament la Ciutat de Mèxic es considerava una bombolla de seguretat enmig del caos que s'ha estès a tot el país. I en el centre de la ciutat, la prestigiosa Universitat Nacional Autònoma UNAM de Mèxic, la més gran de Mèxic, amb 400.000 estudiants, i coneguda per ser un dels llocs on la Policia té prohibida l'entrada, tampoc ha quedat lliura. La violència a la ciutat ha crescut tant que la bombolla de seguretat de l'UNAM també s'ha trencat.

El 3 de maig de 2017 el cadàver de Lesvy Osorio, un estudiant de 22 anys, va aparèixer lligat a una cabina de telèfon al campus universitari. Des de llavors, un espai que es donava per segur es va convertir en un perill i una amenaça. A l'abril de 2018 va desaparèixer Mariela Vanessa, alumna de la facultat de Filosofia i Lletres, i ningú sap on es troba. En tots dos casos, van posar en dubte la paraula de les seves mares. A la mare de Lesvy li van dir que la seva filla consumia drogues. A la mare de Mariela Vanessa, els caps de la facultat li van denegar l'ajuda, i no van voler facilitar informació sobre la recerca.

Aquí està també el cas de Graciela i la seva filla. Eren professors i estudiants respectivament en la facultat d'Arquitectura, i tots dos van ser assassinats a la seva casa. El Govern no va tenir gens de pressa per intervenir. També va ser segrestat i assassinat Miranda Mendoza Flores. El cadàver de l'estudiant de l'UNAM va ser trobat en una de les zones més perilloses de la Ciutat de Mèxic. Els seus companys es van manifestar al campus principal de la universitat per a denunciar el succés i les forces de seguretat enviades per l'UNAM van reprimir la protesta amb duresa.

Fins dalt

En aquest context, a partir d'agost l'empipament i la valentia es van estendre entre els grups de dones. Cansats de la situació que sofreixen les dones a Mèxic en el seu dia a dia i cansats d'exigir justícia a les institucions i a l'Estat que no mostren preocupacions, van començar a organitzar-se i a cuidar-se entre elles. En particular, estudiants universitaris, així com dones d'altres llocs, van començar a crear xarxes de cura i defensa personal per a fer front a les agressions. Les seves manifestacions van deixar de ser pacífiques –situació especial, tenint en compte l'alt grau de repressió a Mèxic–. També es plantegen objectius concrets: crear llocs on no hi hagi persecucions, violacions ni cobertures.

Aquesta florida es va veure afectat per una violació ocorreguda a l'agost en la qual es va descobrir l'actuació de quatre policies contra una menor d'edat. Milers de dones van sortir al carrer. Amb el lema "tots vam ser", es van fer inreconocibles, el govern de la Ciutat de Mèxic no va poder trobar “caps o organitzadors” i no van poder atribuir a ningú els danys causats als monuments més importants.

Tornant a la universitat, no és casualitat que en ella es reflectís la indignació i l'avorriment dels últims mesos: entre les universitats amb registres, l'UNAM ha estat la que més atacs ha sofert. Aquesta prestigiosa universitat conté dades alarmants. Calculen que en sis de cada deu agressions investigades hi ha algun professor implicat. En els últims anys, a més, els casos s'han multiplicat: Entre 2012 i 2016 es van registrar 36 casos, i entre 2017 i 2018, 107. Tot això, òbviament, sense tenir en compte que amb els casos no denunciats la xifra seria molt major.

Ocupació de la Universitat

Així, a causa del nivell d'assetjament dins de la universitat, diverses dones i grups feministes van organitzar a l'octubre una reunió no mixta. A la protesta, acordada allí, s'han sumat 11 de les 39 seus de l'UNAM. També s'han incorporat els centres de batxillerat de l'UNAM, per la qual cosa a les dones universitàries majors d'edat se'ls sumen les persones joves d'entre 15 i 18 anys.

La protesta té el seu origen en un campus de l'estat de Mèxic. És l'entitat que envolta la Ciutat de Mèxic i, per tant, la perifèria de la ciutat. Aquesta regió s'ha popularitzat per la impunitat de la violència contra les dones que ha superat a la de Ciutat Juárez. Els estudiants d'aquest centre van exigir tenir en compte les 77 denúncies acumulades contra professors i estudiants que es trobaven en la zona. En poc temps, les ànsies de fer alguna cosa s'han estès, i les vagues indefinides han esclatat, almenys fins al moment d'acomiadar a directius encobridors, advocats sense perspectiva de gènere i treballadors indiferents.

La Facultat de Filosofia i Lletres ha estat ocupat durant un mes i les dones allí presents estan disposades a no desesperar-se fins a aconseguir el que volen. Des del 5 de novembre s'han organitzat amb membres d'altres facultats per a debatre les exigències i estratègies i visibilitzar la gravetat del problema. No obstant això, des de l'inici del moviment s'ha produït una contínua persecució per part dels estudiants d'altres facultats, incloses les agressions físiques i les amenaces de violació. Fins a la institució se'ls ha tirat damunt. Moltes vegades han denunciat que durant la nit es produeixen incidents estranys com a alarmes d'incendi injustificades, visites i crits de persones desconegudes, desconeguts que fotografien, etc.

Cap conversa

En l'última reunió amb la Directora de la Facultat, han deixat clar que la reunió no és una entrevista: ve a escoltar-la, i en cap cas a negociar.

Per a millorar la situació universitària s'han elaborat proposades com l'acomiadament de diverses persones o els canvis en els plans d'estudi, per a introduir assignatures amb perspectiva feminista. Així mateix, han proposat la creació d'espais autònoms i no mixtos per a l'organització política dins de la universitat, que no siguin perseguits pel que s'està fent, i que mantinguin les pintades i murals que han fet. La directora de la facultat s'ha mostrat disposada a acceptar algunes d'aquestes peticions, la qual cosa no ha satisfet el moviment. Sembla que l'ocupació seguirà endavant, a pesar que els mobilitzats perdin un semestre.

La manera d'organitzar-se va més enllà d'una estructura. Es pot dir que és més intuïtiu, que no segueix cap protocol concret i que sorgeix de l'acció de fer. En aquest sentit, les autoritats tenen més dificultats per a saber què faran els mobilitzats i què no, són més difícils de controlar.

El que denuncien les parets

Les dones més majors que les mobilitzades han posat sobre la taula: -Per què no s'ha posat a la feina fins ara? El problema sempre ha estat aquí, i això ho sabem tots, però què ha canviat entre les accions actuals i la invisibilització del passat?" Un d'ells ha respost: desconeixement de la dimensió del problema. “En anys anteriors sabíem que això succeïa, però mai hem tingut una visió completa de la situació. En aquest sentit, l'expressió i la designació del problema han suposat un canvi important: el que es considerava un problema individual, ha mostrat un caràcter polític”.

Avorta el teu orgull universitari. Es poden netejar les parets, no es retornaran els morts. Ens tenen por, perquè no tenim por. Mai més gaudiran de la comoditat del nostre silenci. Ara llegeixen feminisme, però són els mateixos de sempre. Ni la terra ni nosaltres som el territori de conquesta i l'UNAM et dona suport, nosaltres et denunciem... amb lemes com ells expressen la seva postura les dones que participen en les mobilitzacions.

Així, les parets de la major universitat llatinoamericana indiquen el que els directius acaben de silenciar. Pràctiques com l'estenedor, que s'han utilitzat per a denunciar als agressors amb parets de gran visibilitat, s'han tornat necessàries per a explicar la magnitud del problema i han convertit el que guardaven durant anys en secret en un missatge comunicatiu. Això ha servit per a arrencar el confort que el silenci que dominava la prestigiosa universitat ha causat a l'agressor. Així, els grups de dones utilitzen diàriament pintades, pancartes, etc. per a denunciar i lluitar contra la persecució que la universitat elimina i blanqueja cada dia.

El que està succeint en l'UNAM reflecteix el que està succeint a Mèxic: aquí la violència masclista ens ha envaït, i aquí els morts, desapareguts, violats i perseguits tenen pitjor valor que els monuments importants. En aquest sentit, el Dia Contra les Violències Masclistes ha demostrat que a les institucions i a l'Estat els interessa eliminar qualsevol indici del que està succeint, i ha posat en valor les seves prioritats. Després d'intervenir una vegada més en la manifestació d'aquell dia sobre els monuments històrics de la ciutat, l'excap del Govern de la Ciutat de Mèxic, Marcelo Ebrard, va felicitar l'actual presidenta del Govern, Claudia Sheinbaum, que en poques hores es trobava immaculada per les labors efectives de neteja i restauració. Mentrestant, aquest dia van ser assassinades 14 dones més.

Fraternitat sí, no por

Davant la indiferència del Govern i l'augment de la presència policial al carrer per a millorar la seguretat ciutadana, s'estan treballant altres maneres de fer front al problema de la persecució, lluites molt diferents a la clàssica presa de poder. La lluita de tots els que no són alumnes i alumnes és a favor de la vida. Supera els límits de les organitzacions estudiantils. La lluita de les dones és una cosa quotidiana, abasta molts àmbits de l'existència, i en això radica el seu focus de força.

En la manifestació del 25 de novembre una dona adulta va cridar indignada: “Maten a les nostres filles dins i fora de l'escola. Basta, companys. Si veuen que estem enfadats, com diables no estaré enfadat? Vull cremar-ho tot! Em van matar a la meva filla!”. La ràbia i l'avorriment són sentiments que ens travessen totes les dones mexicanes. Després de perdre a les nostres filles, mares, amics i germanes, què ens importa perdre la por?

* Traducció: Lukas Barandiaran i Irati Salsamendi Lozano