Record de nen com ho anomenàvem el “chito”. La flor ens recordava el cap de la gallina. José María Lakoizketa va rebre el nom de “kurkubia” en Bertizarana en 1888, ja que el seu fruit s'assembla a un kurkubi o botellín. Diu que en Cinc Viles li diuen “cascavell”. Javier Irigaray va rebre en 1976 a la vall de Guesálaz els noms de “boka-gos”, “kañamera” i “zubiel”. Rhinanthus és mediterraneo. La planta herbàcia de l'any, coneguda en tot el País Basc. És herbívora, sobretot d'aspecte sec, pel seu caràcter rocós, per l'existència d'una roca subjacent, talussos, escarpes i marges de camins...
Aquesta planta té una altra característica que ens cridava l'atenció com la forma de la flor en la infància. Teníem llavors el costum de fer rams amb flors de prada i dels racons, i quan li tiràvem del cul per a tallar la planta sonava com una campana infantil. Aquest so va sonar en ballar la llavor que té a l'interior del fruit en forma de kurkubi o ampolla. D'aquí el nom de kaskabila.
Record que en les prades on estava la Kurkubia hi havia una major riquesa de flors i plantes. Més acolorit i textura hi havia en els centres de les corbes que en les prades sotmeses a la dictadura de les grans herbes verdes. Festa de colors. No és que hagi sabut el motiu d'aquesta festa de colors durant molt de temps. I una altra vegada, una planta em torna boig, boig d'amor.
La Kurkubia és semi-paràsita, hemiparasita. És un paràsit, un paràsit, un paràsit quan pot, és a dir, pot robar aliments de les arrels d'altres plantes que li envolten i viure a la seva esquena. O sap crear els aliments que necessita pel seu compte. En la prada els afebleix buidant les herbes del costat i no estableixen la seva dictadura. En cas contrari, es desenvoluparien perfectament les plantes singulars que es trobarien sota els seus peus, diversificant i enriquint la prada. La Kurkubia és paisatgista, enginyera del paisatge, crea el paisatge. Atraurà a més i més pol·linitzadors d'aquest paisatge plural. La pròpia Kurkubia necessita una determinada família de pol·linitzadors: Els borinots del gènere Bombus són imprescindibles. Aquests li visiten i li realitzen una pol·linització. Depenent de la naturalesa de la visita, aquests borinots es divideixen en dos grups. Els borinots nototríbicos (B. pascuorum, B. horotum, B. ruderarius, B. veteranus i B. muscorum), és a dir , els que fiquen el cap en flor i els que reuneixen els borinots esternósticos (B. terrestris, B. lucorum, B. hypnorum, B. Tant els uns com els altres s'acostaran més a la prada on hi ha més varietat de flors i plantes a causa de la curvatura.
Si de nen algú m'hagués explicat aquesta història…
Lilipak edo nartzisoak loretan dira. Nabarmen adierazten dute mendean hartutako bere lurren berri. Neguan loratzen dira, kolore zuri-hori ikusgarritan, eta usaina bafadaka hedatzen dute. Multzoka bizi dira; lurpean erraboila emankorra dute, eta bat zen tokian, urtetik urtera... [+]
Udari begira jarri gaituen eguraldi honek landareak ederki mugitu ditu. Gu ere bai. Zaldibarren, Eitzaga auzoko zabortegiko madarikazioaren ardurak eskatzera, eta langileei, haien senideei eta auzotarrei babesa emateko manifestazioan Eibarko Amañatik abiatu ginen. Hasi... [+]
El perill d'extinció de les plantes pot tenir moltes raons. Antigament es dividien en tres grups: malalties, plagues i herbes o plantes “dolentes”. Avui dia es tendeix a dir pesta a tots els desastres de les plantes. Abans es deia plaga a un accident causat per la... [+]
En la pila de fem i desaprofitaments sol haver-hi un hoste a l'estiu, encara que no sempre: estramoni o estramoni, Datura stramonum. Alguns també han rebut els noms de “carboner” o “higuzoro” per a aquesta planta. És una planta cridanera, alçada, amb un fullatge... [+]
L'any de Dalia, la pinnata Dahlia, ha estat triat enguany pels organitzadors de la festa. Ben dit, és l'any de Dahlia. Els diccionaris i enciclopèdies en basca criden “dalia” a aquesta planta; jo crec que hauríem de cridar-la “dahlia”.
Els invasors espanyols que van... [+]
Se sap que les plantes fan olor, cada vegada més. Fa temps que sabíem que el martingal de les plantes era per a protegir-se dels animals herbívors: la planta que ha estat mossegada solta l'olor per a avisar a les plantes veïnes, que pastaran les fulles i no seran de gust per... [+]
Últimament preguntava a Joxe Anton Arze, un dels paisatgistes bascos més bells, sobre els noms de les plantes que tenien flors blanques. Ja està sota la seva llum somorta.
Lilipa dels poetes (Narcissus poeticus), Perico d'estrella (Stelaria holostea), Espino blanc... [+]