El canvi climàtic ha estat descrit com un problema global. També és local?

Sí. Comencem a sofrir clares conseqüències: augment de temperatures, onades de calor cada vegada més freqüents, augment de fenòmens extrems, augment del nivell de la mar... Cadascuna d'elles té conseqüències directes. L'augment de la temperatura, per exemple, afecta a la salut de les persones, pot alterar la qualitat de l'aigua i pot perjudicar el cultiu. Les onades de calor augmenten la immortalitat. El canvi climàtic, a més, pot provocar noves malalties. També influeix en l'activitat econòmica, com el turisme de neu, i en algunes produccions.

És més fàcil conscienciar a la gent quan el problema és a prop?

Cal combinar mesures com l'organització, construcció, educació... i lluitar contra la pobresa energètica. El canvi climàtic està íntimament relacionat amb la gestió de l'energia, el 70% de les emissions s'associen a l'energia. Per tant, si s'endureix la normativa i es posen cada vegada més límits al sector energètic, és possible que els que menys recursos econòmics tenen siguin els més perjudicats. Es requeriran compensacions perquè la pujada de l'energia no vagi en detriment de les classes més baixes.

Per tant, el canvi climàtic, que a priori sembla neutre, no ens afecta a tots per igual?

No, de cap manera. És una injustícia afegida, tant en l'eix Nord-Sud com en la nostra pròpia societat. Són les societats del Nord les que han provocat l'acceleració del canvi climàtic, però són les del Sud les que estan sofrint els majors danys, i a més són les que disposen de menys mitjans per a afrontar-los.

Per a problemes locals, solucions locals?

Sí. Hi ha dues estratègies davant el canvi climàtic. Una és reduir els gasos d'efecte d'hivernacle, és a dir, afrontar la causa del problema. Aquesta acció necessita un caràcter global: Si Pamplona reduís les emissions a zero, tampoc podria influir en l'origen, ja que la clau està en l'abocament global. La segona estratègia és l'adaptació: el canvi climàtic és aquí, és imprescindible adaptar-se a això. Aquesta adaptació es refereix principalment a les estratègies locals.

Quines estratègies són aquestes?

Per exemple, Pamplona pot adaptar-se al canvi climàtic, adaptant els seus espais públics a la pujada de la temperatura. Davant les crescudes dels rius, el Govern Basc podria establir sistemes d'alerta per inundacions. En definitiva, a l'hora de desenvolupar qualsevol pla, la clau és no centrar-se en la situació actual, sinó en el futur. Imagina que plantaràs arbres: hauries de plantar arbres adaptats al clima del futur. Palmeres pels bedolls. El mateix amb les edificacions que amb les carreteres.

En qualsevol cas, totes són mesures d'adaptació al que ve. No es pot evitar?

Una cosa és clara: d'aquí a uns anys viurem en un planeta diferent, i ens correspon fer tot el que sigui a les nostres mans per a minimitzar el sofriment. És necessari fer-ho de manera comunitària, en grup, perquè és una de les majors garanties. Hi ha una cosa curiosa: davant els desastres (el de Tafalla o l'huracà Katrina), la gent dona el millor de si mateixa i supera amb escreix els plans d'emergència de les administracions. Hem d'aprofundir en aquesta força. El canvi climàtic és una oportunitat per a basar la vida en nous valors, allunyant-nos dels valors que fins ara han inspirat la nostra societat.

Com anem per aquest camí?

Un periodista de The Guardian , després dels acords de París, va dir una cosa així: “Hem avançat moltíssim, però és molt poc per al que necessitem”. Fins fa poc, parlàvem de sequera informativa. Ara, en canvi, hi ha un moviment impulsat pels joves, i sobretot per les dones joves, i tot s'està mobilitzant. Estem escoltant moltes declaracions per part de les institucions. La mobilització social hauria d'aconseguir fer-les complir amb el seu contingut. Afortunadament, hi ha consciència, però la velocitat del canvi climàtic és tan ràpida que no sabem si tindrem temps. És imprescindible canviar el model econòmic.

Hi ha voluntat per a això?

A Euskadi, l'única època en la qual s'han reduït les emissions ha estat la de la crisi econòmica. Per tant, és clar que el canvi climàtic està íntimament lligat a aquest model que busca contínuament augmentar el consum. Com podem sortir d'aquest sistema? Com fer perquè ciutats com Pamplona o Bilbao redueixin la seva petjada de carboni a zero? Tancarem les fàbriques de cotxes, d'acord, i de què viuran aquests treballadors? O hi ha solidaritat per a ajudar als sectors afectats, o... Això implica renunciar a moltes coses.

Però cal fer-ho?

Sí, és necessari. Sobretot, cal renunciar a uns certs valors i drets falsos. He sentit dir a algú: “Tinc dret a viatjar”. No, no! Tens dret a una vida feliç, però potser et limiten els viatges perquè has superat la quota de les teves emissions. Tenim dret a la mobilitat, per descomptat, però per a la mobilitat sostenible i pública, no per al cotxe privat. Més que viatges exòtics, hauríem de començar a valorar el coneixement pròxim. Tenim l'oportunitat de fer un canvi radical en la nostra vida, necessari. Esperem que vagi a temps.