Aixeca el nas per aquí”, diu el veí quan estic mirant el mòbil. Amb raons. No obstant això, continuo simplement caminant d'una xarxa a una altra. “Quan va ocórrer l'últim bon moment que vas passar en Facebook? L'últim moment en el qual t'has sentit content explorant la línia del temps? L'última vegada que has gaudit obrint l'instagram? Et diverteix Twitter tant com abans?”.
Cal reconèixer que no és el mateix. Utilitzaré el plural, més que per l'èmfasi, perquè estic segur que no soc l'únic que sent això. Som molts els amants de les xarxes i a pocs els sento parlar de l'avorriment i la preocupació que les xarxes socials ens estan causant en els últims temps: companys, les taxes de dopamina estan baixades.
Les xarxes, en el format que coneixem, semblen anar cap al final. Fa uns mesos es va anunciar l'inici de la fi del soci-mitjana, que ha arribat a uns certs punts de ruptura, on les xarxes s'han convertit en l'espai de les agències de publicitat, on no s'han guanyat diners. En el futur, s'espera que la comunicació es traslladi a les xarxes privades, és a dir, a les plataformes de vida privada. Visible.
M'encanten les xarxes socials des de fa temps i amb passió, pels valors que impulsen, per la societat, pels moviments que donen a la llum. És necessari seguir les notícies amb un ull, la qual cosa uns altres diuen que els interessa: és un facilitador per a alimentar els nostres coneixements. Hem somrigut, hem après moltes coses, sobre gustos o d'interès, hem descobert fonts inesgotables d'informació, ho hem intercanviat, ens han arribat fins a mil punts de temes, però ara? Una vegada, l'endemà, descurar.
I és que les orenas poden passar desapercebudes per les files, per la publicitat, davant les rares receptes, llegint acudits dolents. Soroll múltiple. Massa troll. Qüestions ràpides. Per cert, i paradoxalment, aquest aire d'arrogància, no ens fa sentir a vegades excel·lents, però a vegades més lletjos, més pobres i més sols que el que som? Just el contrari del que ens elevem. Què fer? Silenciar a alguns membres? Separar-nos d'alguns? No és tan senzill.
No diré que abans era millor, no obstant això, a vegades em pregunto què és el que m'està animant a obrir Facebook o Twitter mecànicament. En els últims mesos s'ha convertit en un reflex, més que en una necessitat o un plaer reals. Confesso que m'espanta en certa manera haver comès un error.
Afortunadament, no sempre és així. A vegades trobem una part de la vida dels més pròxims o coneguts, una reflexió, una anècdota. Sempre s'agraeix l'aspecte humà, les produccions, opinions i vivències personals (no les fotografies de gats). No obstant això, a la llum de la línia regular del temps, no sé si no hagués hagut de trobar un millor camí per a ser més savi. Si les pràctiques no ens empenyen, es converteixen en un mer passatemps.
Si em recordo bé, la qual cosa més ens agradava era anar a blogs, jugar amb gent, compartir opinions, anar en salsa. Així faig nous coneixements i aprenc molt, encara que no sempre tot és de color rosa, érem comunitat, donàvem més importància al contingut que al contenidor de contingut.
M'ha fet venir ganes de tornar als blogs, o el que era, a la continuació dels corrents, per a poder treballar allí, molt de temps. I així, després, podré obrir posts a tots, a través de les xarxes socials, la qual cosa és evident (malgrat alguna contradicció).
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
No puc contenir el foc que m'abrasa per dins, i només puc escriure aquestes estúpides paraules per a no deixar-me dominar per la desesperació.
Odi la hipocresia, avorreixo els blancs. El problema és que la blancor està a tot arreu, que tots som blancs.
És sabut que totes... [+]
Pel que sembla, l'incendi originat el passat 13 de juliol en l'habitatge d'Errenteria es va originar en la bateria d'un patinet elèctric. En aquesta ocasió, i afortunadament, només es van produir danys materials. No obstant això, no creguis que aquest accident és una cosa... [+]
Arriba l'estiu, la principal expressió de la turistificación, i, de nou, els problemes derivats de la sobreexplotació de la ciutat com a destinació turística són especialment visibles, com el soroll o la massificació dels carrers. No obstant això, ens preocupen més els... [+]
En 1977 es va posar en marxa l'Euskal Kopa de Lekeitio, era una època de transició. En l'època de la República, l'any 1931, les primeres Noces Basques va sortir del Batzoki. En 1964 també es va celebrar en Lekeitio el Campionat d'Euskadi de Bodas, en homenatge a Resurrecció... [+]
Fa uns anys que vaig passar un cap de setmana a Pamplona. Era el 12 d'octubre.
Em va sorprendre veure a desenes de llatinoamericans celebrant efemèrides, amb concerts, txosnas i tot. Havia celebrat la conquesta dels meus avantpassats? ! Vaig pensar que l'assimilació cultural... [+]
Gran part de l'actual moviment d'esquerra, encara que sigui intuïtivament, reivindica l'agricultura a petita escala, sense molts dubtes. No obstant això, aquesta reivindicació de la petitesa té les seves contradiccions: una explotació de petita grandària, per definició, no... [+]
La portaveu del nou Govern Basc, María Ubarretxena, va concedir la primera entrevista a Euskadi Irratia. Durant la conversa es va referir a les seves intencions, a les seves propostes generals, inevitablement, perquè el govern estava en marxa. El to entre el periodista i el... [+]
La crisi ecosocial generada pel capitalisme està provocant un malestar global en tot el planeta. Els "cims" dels recursos materials i energètics, establint límits de creixement i acumulació, porten amb si desequilibris entre la naturalesa i la societat. Les rodes boges de... [+]
Un estudiant em va dir una vegada que estudiàvem un text: “El personatge està malalt: el pensament es mou al seu cap”. Òbviament, amb aquesta frase, va expressar malament el comentari que tenia en la ment, és a dir, que la imbecil·litat del personatge es notava en les... [+]
Acomiadar-se d'alguna cosa o d'algú sol ser un acte relacionat amb l'abandó, el final i, en definitiva, el procés de dol. Segur que alguna vegada, o que escoltaries a algú, els diries la típica i tòpica frase de “no m'agraden les salutacions”. I no vull enganyar-vos, ni... [+]
El basc és un port per al coneixement i les relacions en la mar, que és un espai digital. Amb intel·ligència artificial, sembla que des d'aquest port s'ofereix la possibilitat de contactar en basca amb tothom. L'automatització del basc és un gran suport per als educadors que... [+]
Tancar l'ordinador, posar-se chancletas, acariciar amb la crema solar. On vas de vacances? Hem normalitzat que fer vacances és anar a algun lloc, perquè el descans necessita distància, diem. I en fer el viatge, ens convertirem en turistes, encara que el canvi de denominació... [+]
L'olor demanava un gest, però com no l'havia fet (no podia esperar-se una altra olor), tampoc ho feien els altres. “No, no, no estan tots. No hi ha parts vivents, no he deixat a ningú viu, per exemple, sense llavis (heu vist?). Em semblaven perfectes fins que se'ls mostrés el... [+]
Les mentalitats conservadores tenen por al terme planejament, enllaçant-se amb els corrents polítics progressistes i fins i tot comunistes, com ho fan avui els nous autoritarismes (Milei, Meono, Orban, Aznar, entre altres). No obstant això, la idea de planificació segueix en... [+]