Un dels partits que ha participat en la campanya electoral per a les Corts ha dit que "feminitzar la política és tornar a l'empatia". En política, la presència de més dones és bona per a suavitzar el mal ambient habitual. Emocionar a les candidates i vessar algunes llàgrimes és un símbol de la feminització de la política. Diuen que les dones tenim més capacitat per a evitar conflictes.
Aquest tipus de declaracions ens condemnen, una vegada més, al món dels sentiments. Construeixen un univers imaginari femení on predominen el consens i l'amabilitat i, com a conflicte polític, les dones ens deixen fora de la lluita per la separació del poder, en el paper de les cantineras encarregades de la intendència emocional.

Segons va explicar Simone de Beauvoir, el que ens fa dones no és una suposada essència, sinó la nostra pròpia existència, històricament i materialment condicionada i socialment i culturalment disciplinada. Les dones no tenim dons o virtuts pròpies. I la menor tendència a l'ús de la violència és conseqüència de la indefensió apresa (imposada), fruit de la patologia i ocultació de la violència de les dones.

La sociòloga catalana María Jesús Izquierdo explica clarament les conseqüències perilloses que té per a les dones aquest raonament: si les dones som tan bones, si la violència ens és estranya, si la nostra principal característica és l'empatia, és lògic que la societat ens deixi el treball de cura. Qui més indicat per a ocupar-se d'aquest assumpte que nosaltres?

D'altra banda, els qui rebutgen els conflictes i les disputes polítiques com a qüestió de testosterona s'enorgulleixen del pit de la superioritat moral, ja que les dones tenim altres maneres de fer més civilitzades. Aquest essencialisme dota de munició ideològica als insults i retrets perpetus que sofreixen les dones polítiques que mostren poder i decisió.

Dèiem que la política és un conflicte: la competència entre interessos contraposats, la lluita per aconseguir una bona relació de forces per a poder dur a terme el seu projecte polític. I si el projecte del feminisme és l'eliminació de l'opressió, l'exclusió i la violència que vivim les dones, la victòria vindrà de posar les nostres reivindicacions en el tauler de negociació, d'una política feminista i feminista. Per a això, és imprescindible que la majoria de les dones estiguin representades en els llocs on es decideix la vida de la polis i tinguin capacitat de decisió. Més política i conflicte, i menys sentimentalisme i essencialisme.