Aquesta columna està escrita en el dia internacional del vàter, que no en el vàter. L'excusat, per descomptat, també anomenat baquetero, un lloc on fer els seus propis esforços –i no, per exemple, el de París, un govern revolucionari que va governar la capital francesa en 1871–. No et preocupis, de veritat, no és important saber quan va ser aquest dia: ahir podria ser, o demà, cada dia és el dia d'alguna cosa –seria més difícil que fos avui; si no, és tan gran l'alè que donen amb els dies de diversió–. El dia de l'excusat, per tant, és un problema greu: les tovalloletes o mocadors humils, bastoncillos o cotó desmaquillante no es poden tirar a l'excusat, provoquen taps en clavegueres i col·lectors. Missatge: el vàter no és un forat negre –per si de cas no el miraria de diverses cases–.

Ai, l'excusat. Quants moments memorables passaríem –alguns plaents, uns altres més estrets–. Per això em sembla perfecte que Nacions Unides celebri el dia del Comú. El dia del ioga em genera més dubtes, per què no el tai-xi, el feng shui, etc.? O els dies de la tonyina, què passa amb el bonic? Se'm fa curiós el dia de la gent de la mar, què és, la sirena, els tritons? O de vols espacials amb tripulació, que discrimina clarament els vols espacials sense tripulació. També hi ha un dia de la llum –i no, no és 12 d'octubre–. Dia de Nelson Mandela, per a quan d'Arnaldo Otegi? També el dia de l'amistat –i no de la descortesia–, el dia de la joventut –i no de la mitjana–, de la democràcia –i no de la monarquia parlamentària–. Pensa, la filosofia i la televisió comparteixen el dia. Poques bromes, perquè són dies que celebra l'Organització de les Nacions Unides, incloent-hi el comú. Tots els dies hi ha coses que celebrar. Que anem al bany regularment i contents, en poc temps.