En l'origen d'aquest projecte, les necessitats de la ponència i les decisions polítiques del mitjà Pikara Magazine van coincidir en aquest. Malgrat que Pikara Magazine es va desenvolupar com un projecte de l'Estat espanyol, el mes de gener passat, després d'un procés de reflexió interna, van sentir la necessitat de redefinir el projecte: “Aquí acordem la necessitat d'aprofundir en l'arrelament com a projecte arrelat a Bilbao i Euskal Herria, entre altres coses, afermant l'ús del basc, impulsant l'euskaldunización de la ponència i construint més ponts amb la cultura basca”, explica June Fernández Pikara, membre de Magazine. A l'altre costat del pont es va trobar l'espai Bira, un projecte popular dedicat a la cultura, i en aquest context va sorgir Berbalagun feminista: Empès per Pika i amb Bira donant cabuda. Van començar al maig i ara es reuneixen tots els dilluns a la tarda, a les 18.30 hores, en l'espai Bira del Casc Vell de Bilbao.

Allí xerren Bea de Lucas i Blanca Candeles. De Lucas té 40 anys, és de Getxo, ha estudiat en el model A i “és de família no vascófona”. Tot això ha influït en la relació que té amb el basc. A més, ha estat fora durant molts anys, i diu que a la volta el seu nivell d'idioma va baixar molt: “Quan vaig tornar vaig començar a estudiar basc amb la intenció de treure'm el títol en l'euskaltegi; vaig aconseguir treure el títol, però encara tinc dificultats per a parlar”. Candeles, per part seva, té des de petit la capacitat de parlar en basca, “encara que a casa els pares no ho fan”. És natural de Basauri i va estudiar en el model B. Aquests són només dos exemples, però són molt variats els perfils de les persones que es reuneixen en Berbalagun feminista: “Persones que porten anys aprenent basc, que han començat recentment i que volen trobar espais per a viure en basc a Bilbao, entre altres coses”. I per a tota aquesta gent, la gira vol ser una casa, un refugi per a poder parlar en basc amb tranquil·litat: “El paisatge lingüístic de l'espai ens afecta enormement els parlants, per això, la Gira impulsa als parlants al basc”, explica Lutxo, membre d'Egia Bira.

Candeles està encantada de conèixer el projecte que va posar en marxa Pikara Magazine a través d'un amic, i va tenir clar que ell havia de ser allí: “Es fa molt prop de la meva casa i uneix el basc i el feminisme”. Diu que per a ell aquell primer intent va ser “terrible”, i a partir d'aquí sempre ha anat. En un principi, Pikara Magazine era l'encarregada de liderar el projecte, però ara, de Lucas diu que s'organitzen de manera autònoma. Proposen i decideixen conjuntament els temes que treballaran la setmana que ve. Tenen un grup de whatsapp en el qual comparteixen articles sobre els temes: “Fa temps que buscava un espai segur per a parlar en basc, i què millor que la feminista?”.

Sobre els temes que els travessen

Per a de Lucas, és el seu primer programa com a company de conversa. Fins ara, a pesar que li ha semblat un projecte bonic, mai ha participat en ell: “Em vaig animar a Berbalagun feminista, entre altres coses, perquè em dona l'oportunitat de parlar sobre temes que m'interessen i que em travessen”. Els temes tractats fins ara han estat diversos i variats, entre ells les Jornades Feministes d'Euskal Herria i l'ejaculació de les dones. Candeles també va decidir animar a la berbalagun feminista, ja que en la seva vida tenia alguns espais per a parlar en basc, però volia parlar en basc des del feminisme i el feminisme.

No obstant això, de Lucas ha recordat que parlar en una llengua que no es domina bé sobre temes tan complexos també té dificultats: “V Congrés de Col·lectivitats Basques El dilluns després de les Jornades Feministes, per exemple, estava molt mogut, volia comptar moltes coses, parlava des de les entranyes i les paraules em sortien en castellà”. No obstant això, agraeix tenir plena llibertat per a això: “Si no em surt una paraula en basca ho dic en castellà i no passa res”. Candeles ha afegit que parlar de temes complexos suposa també una premonició: “La setmana que ve compartim i llegim articles sobre el tema que treballarem, així, a més de treballar la capacitat de parla, millorem la lectura”.

En Berbalagun feminista ambdues han aconseguit un espai segur i de confiança, sense exigències i fet a la seva mesura, “un espai feminista, al cap i a la fi”. Euskalgintza ha pres el concepte d'apoderament de la teoria feminista, i tots dos l'han viscut en les seves pròpies superfícies. Si bé encara porta uns mesos en Berbalagun feminista, De Lucas creu que ha perdut molts complexos per a parlar en basc: “En Berbalagun feminista, per exemple, amb un company que està amb mi, ara sempre el faig en basc”. Fernández ha parlat en la mateixa direcció, dient que el patriarcat limita l'apoderament de les dones perjudicant la nostra autoestima i el nostre coneixement, i creu que això condiciona també el procés d'euskaldunización: “Berbalagun feminista és un espai segur per a la confiança i l'apoderament”.

D'altra banda, De Lucas té clar que la companya feminista també ens ha ofert la possibilitat de conèixer gent nova: “En el meu àmbit de militància, per exemple, hi ha gent que sap basca, però com he construït una relació amb ells en castellà, ara em resulta difícil canviar els hàbits lingüístics”. Aquest projecte li ha permès conèixer gent nova, reflexionar sobre temes del seu interès i importància i construir noves xarxes de relacions en basca.

Han explicat que per a participar en el mateix no cal tenir un nivell determinat de basc, ni ser un expert en temes de feminisme: “Es reuneix amb altres dones i parla de molts temes, en un entorn segur, ofereix l'oportunitat de passar una bona estona”.