Què és el que més et va cridar l'atenció quan et vas convertir en cooperant i vas arribar a Moçambic?

La primera vegada que vaig arribar al Marroc, a la província de Niassa, vaig trobar una situació conflictiva. El que havia de fer era obrir els ulls i les orelles, preguntar i tractar de comprendre. Així vaig passar el primer any, aprenent d'ells i comprenent-los, i crec que gràcies a això han sortit els següents projectes.

Quins projectes?

Quan vam venir a Moçambic teníem al cap un ampli programa per al desenvolupament de la regió que abastés aspectes productius i econòmics, salut, educació, infraestructures… No obstant això, al cap de dos o tres anys, ens vam adonar que era millor centrar-nos en l'àmbit productiu i econòmic, que en altres àmbits el nostre valor afegit era petit. L'agricultura va ser a poc a poc cobrant força i al principi vam fer una gran feina en la creació de petites empreses, però l'esforç no va donar molt de resultat, i una vegada que ens vam posar de ple en l'agricultura, comencem a obtenir bons resultats.

Sobretot hem fet dues coses que han donat molt bons resultats. Una, en els primers temps, la construcció de carreteres i una altra, la millora de les tècniques agràries. Per exemple, fa quinze anys els deu baserritarras més opulents de Marrupa tenien una collita d'uns 200 euros per a tot l'any i ara són milers els baserritarras que aconsegueixen una millor collita en Marrupa. A més, enguany hem fet un rècord: gràcies a les tècniques i consells dels baserritarras, els ingressos han superat els deu milions d'euros. Això a Moçambic equival a crear 15.000-20.000 ocupacions a l'any. I encara hi ha marge per a augmentar els beneficis.

Quin és en aquests moments el pla estratègic per a Moçambic?

Tenim clar el nord, hem d'aconseguir augmentar els ingressos dels baserritarras d'aquí. D'altra banda, estem reorganitzant el nostre funcionament intern perquè els diners de la fundació arribi al major número de gent possible. La clau està en el fet que cada vegada tenim més moçambiquesos treballant en la fundació; ensenyem a la gent jove la marxa de la fundació, els preparem per al treball i ampliem l'equip de treball per a arribar al major nombre possible d'agricultors.

Estem amb entre 10.000 i 15.000 baserritarras i ens movem uns 200 o 300 professors de baserritarras que ja han après les tècniques a l'any, d'un àmbit a un altre i durant cinc mesos. Som tres cooperants externs i entre els secretaris i inspectors tenim 35 treballadors moçambiquesos.

Com definiries les condicions de vida dels vilatans?

Molt desagradables, insuficients per a ell: menjant poc i malament, dormint en el sòl i passant fred en unes certes èpoques, sempre entre la pols, amb malalties, amb altes taxes de mortalitat...

La gent vol viure millor i una de les coses més importants que necessiten per a viure millor en aquests moments és tenir una mica de diners per a millorar la casa, comprar matalàs i mantes, o una ràdio, pagar l'escola, per a metges… i estan disposats a aprendre coses noves per a aconseguir-ho.

Aquest programa de Mundukide a Moçambic està relacionat amb les cooperatives. La filosofia de les cooperatives domina també en la vostra labor?

Com deia José María Arizmendiarreta, fundador de la Cooperativa Mondragón, polítics i soldats volen governar el món, filòsofs i científics volen entendre el món i els treballadors construeixen el món. El desenvolupament també es construeix i en la nostra tasca no hi ha almoines, el missatge que els transmetem és que ningú els regalarà el futur, que ells són els amos de la seva pròpia vida i que hauran de treballar per a tirar endavant. Aquesta idea prové de les cooperatives de Mondragón i dels pobles de voltant que financen principalment a Mundukide.

Té una opinió crítica amb la cooperació.

La cooperació no és senzilla i sovint la venen com si fora de color rosa. La cooperació equival a la realització de la neurocirurgia més capdavantera. Moçambic està com està perquè és difícil canviar les coses, si no, ells també les canviarien pel seu compte. En la cooperació cal prendre decisions difícils, fer grans sacrificis per a començar a funcionar. No acceptar-ho suposa moltes vegades més pretensions que accions bones.

Vostè ha dit que Europa té hipermetropia i Moçambic, miopia.

L'europeu que ve aquí sap com funciona o com viu un país desenvolupat, però no sap quin camí ha de recórrer un país subdesenvolupat per a arribar al desenvolupament. El mozambique sap el que és viure en la pobresa, però no sap quin camí cal recórrer per a sortir de la pobresa. Quan se'ls demana idees als moçambiquesos parlen del que coneixen, un molí més, un camió més… Coses pròximes. Per contra, l'europeu que ve a Moçambic ve amb ximpleries, coses que són massa avançades per a aquesta comunitat o coses que estan fora de context. Una de les dificultats consisteix a combinar aquests dos extrems: que el d'aquí aprengui a veure més lluny i que el que ve de fora sàpiga adaptar la seva experiència a la realitat d'aquí.

Per què els països africans han quedat més enrere en el seu desenvolupament?

Per la història. La meitat d'Europa va ser colonitzada pels romans, i per això no va ser derrotada. Els romans van portar progressos a altres països europeus, encara que aquest desenvolupament també va portar esclavitud, càstig i crueltat. En tota Euroasia, en l'època en la qual des de fa 10.000 fins fa 2.000 anys es va produir un procés accelerat de desenvolupament, Àfrica va quedar aïllada i la història ha demostrat que per a crear noves idees és necessari un gran moviment de gent, en contacte els uns amb els altres. A l'Àfrica Subsahariana vivia poca gent i les noves idees van arribar a un ritme menor, no hi ha més misteri. I és que, des que es va trencar aquest aïllament, Àfrica ha tingut un desenvolupament espectacular. La transformació que ha fet en els últims 50 anys equival a la que s'ha dut a terme en altres llocs al llarg dels segles i en els pròxims 50 anys es desenvoluparan de manera extraordinària. El moviment és la millor eina contra la injustícia en el món. La facilitat de desplaçament fa el millor treball per a reduir les desigualtats.

Vostè diu que falta la idea de pobresa.

La pobresa és falta de diners, però és molt més que falta de diners, i això sovint és molt difícil d'entendre al País Basc. La pobresa també és humiliació i dependència. El pobre obeeix i el que té diners mana, i això es veu en molts aspectes de la vida. La pobresa és la ignorància, la falta d'escola, el desconeixement del que ocorre fora del teu món pròxim, la falta d'informació per a interpretar el món, la falta d'escola per a raonar les coses de forma ordenada...

Per què és necessari el desenvolupament?

No és necessari, és inevitable. Si la gent d'aquí decidís que volia continuar vivint com fins ara, per descomptat que estan lliures per a això, i em semblaria bé. Però si els altres prosperen i tu no, demà viuràs sota la dominació dels altres. Aquí viuré lliure mentre vostè em permeti viure en llibertat, perquè quan vostè decideixi que aquí està l'or que vostè vulgui, el petroli o el safari que vostè vulgui, jo no tindré forces per a fer front al que vostè decideixi, vostè serà amo de la meva vida. Les persones i els pobles han de desenvolupar-la per a poder desenvolupar la seva autonomia i ells mateixos s'adonen que qui ve aquí en un 4x4 mana, i els que caminen per aquí no tenen ni opinió, ni veu, ni vot.

Als disset anys ha viscut vostè moltes coses.

Treballar aquí em produeix, principalment, dos sentiments. D'una banda, el pes i la desesperació, perquè conviure amb la misèria quotidiana i veure les desgràcies l'una després de l'altra no és fàcil. D'altra banda, la sensació que estàs aconseguint alguna cosa, que anem cap endavant, que van sortint de la misèria i que els vilatans estan contents.

On et veus en el futur pròxim?

La vida dona moltes voltes i mai saps el que pot passar. Fa temps que vaig aprendre a no fer plans a llarg termini, avui ets aquí, però demà no ho saps, un familiar pot emmalaltir o crear una nova oportunitat i anar-se a una altra part. Qui sap?

Quin missatge voldria enviar als bascos?

Des de Moçambic, el primer que li diria a la societat basca és que el món és ampli i que no visquem mirant al nostre melic. A més, en aquest vast món s'estan quedant moltes coses bones, s'està millorant la vida de la gent. I a més, els diria que malgrat les dificultats que viuen a Euskal Herria, la societat basca està entre el 5% dels quals millor viuen en el món. Per tant, gaudir i donar una mica d'aquesta riquesa a uns altres perquè visquin més prop del seu nivell de vida.