Per als historiadors allò va ser la resposta a moltes preguntes sobre l'antiga Mesopotàmia, un llibre d'història de fang que, suposadament, ompliria d'un sol cop els grans espais de l'època. Però, a pesar que durant molt de temps molts els han pres com a veritats –entre altres coses, els falsos historiadors que utilitzen els alienígenes per a explicar qualsevol fenomen de l'antiguitat; per a aquests “experts” que cada vegada tenen més eco en algunes cadenes de televisió, el prisma és el Sant Greal–, alguns historiadors han posat en dubte o desmentiment els escrits en prisma. La primera part de la llista correspon als primers reis i no té cap fonament històric ni cap altra font de verificació. Per exemple, Enmenluana diu que va governar durant 43.200 anys, i Dumuzid, durant 36.000 anys (són extraterrestres?).

Sabem que en la segona part van existir alguns dirigents gràcies a altres fonts, com Enmerkar d'Uruk o Gilgamesh. També va existir l'única reina d'aquesta part de la llista, Kug-Bau, de Kish, i la inscripció trobada en una tablilla diu que va tenir un regnat d'uns 20 anys, però el prisma diu que va estar governant durant tot un segle.

En la tercera part estan els més recents. Sobre ells s'ha recollit molta més informació de diverses fonts i aquestes dades no coincideixen amb els que es van recollir en el prisma. Alguns monarques no apareixen en la llista, com l'Eannatum de Lagash. F.R. Kraus, J.J. Segons Finkelstein i altres historiadors, la llista va ser modificada com a pròpia i possiblement va ser encarregada per l'últim rei de la llista, Sense-Magir (1827-1816 a. C.) de la dinastia d'Isin.

L'hegemonia de Sumer estava en els últims moments, els conflictes interns i externs, els cops d'estat… eren continus, i un brillant arbre genealògic ajudava a asseure's i sostenir el tron. És a dir, Sense-Magirre va adaptar el passat com convenia per a justificar les seves accions.

Per tant, el prisma de Weld-Blundell no és una font històrica fiable, però serveix per a veure com funciona el poder.