En 2005, Manuel Fraga era president de la Xunta de Galícia. Vosaltres cantàveu cançons compromeses i en gallec.

Com qualsevol expressió que llavors fomentava el gallec, nosaltres també sofrim molt el periodisme que el partit popular ha practicat des de les institucions. Per a nosaltres a penes hi havia espai. Aquest mateix any va arribar la derrota electoral de Fraga. El moviment nacionalista gallec va accedir per primera vegada al Govern d'Espanya després de l'acord aconseguit amb el PSG (Partit Socialista de Galícia). Aquest canvi va contribuir a visibilitzar el gallec, ja sigui en la música, en la literatura o en l'actitud dels mitjans cap a l'idioma. El model imposat pel pp durant anys va començar a esquerdar-se.

Ha esmentat el canvi d'actitud dels mitjans de comunicació.

El canvi dels mitjans de comunicació va ser estimulant per als creadors del gallec. En certa manera, els nous escenaris polítics van començar a envair les ràdios de grups com nosaltres. Es comencen a crear les condicions perquè la producció cultural en gallec es consumeixi amb normalitat. Per a nosaltres va ser una sortida de l'armari. Encara que en les pròximes eleccions l'arribada de Feijóo [del PP Alberto Núñez Feijóo, president de la Xunta des de 2009] va frenar notablement el procés, cal posar en valor la bretxa generada pel canvi polític de 2005. Ha estat fonamental per als qui creguem en gallec.

En 2014 vau guanyar el premi Martín Códax dona Música. Vau aprofitar l'oportunitat per a denunciar la situació precària que viu la cultura gallega.

El premi va ser un reconeixement a la nostra trajectòria. Pujar a l'escenari a recollir el premi sempre és bonic. Nosaltres aprofitem el moment per a dir les coses clares als representants del govern que van acudir als premis. No es pot acceptar que el Premi Martín Códax es converteixi en un instrument de neteja facial de les entitats gallegues. Per a millorar la situació que viu la nostra cultura és necessari l'atreviment i el Govern gallec no està en aquests paràmetres, al contrari, el gallec s'ha convertit en una trinxera davant l'homogeneïtzació que impulsen les institucions. Els clams han de ser aquí, no podem caure en amistats barates.

Més enllà del rock, en els últims anys a Galícia l'hip-hop ha cobrat molta força.

És una alegria viure el que està passant a Galícia. Estem en una època molt rica, com ho demostren els grups Rebeliom do Inframon, Ezetaerre, SonDaRúa i Déu Ke Et Crew. Molts, cantant en gallec, han aconseguit molt de ressò fora del país. Aquests col·lectius han traslladat el conflicte de la llengua a un primer pla. No ens falta rima.

D'altra banda, són temps i èpoques. Avui dia els joves estan més prop de les melodies més electròniques. Si mirem al rock, encara hi ha referents, continuem sent cap de cartell en molts festivals. Per tant, si hi ha inclinació, potser li falta al rap que passi a ser cap de cartell per a aconseguir la referencialidad real.

De tornada a Euskal Herria, vau tocar l'últim concert en Usurbil. Diuen que és especial per a vosaltres tocar a Euskal Herria.

La música basca ha estat una clara influència per a nosaltres. Negu gorriak, Kortatu i Berri Txarrak, per exemple, els hem seguit molt de prop. El fet d'haver gravat en Garate Studios va suposar l'oportunitat de tocar aquí. Hem vingut amb freqüència a Euskal Herria. Hem conegut alguns espais autogestionats. Tocar envoltats d'amics durant les festes d'Usurbil ha estat molt especial.

Al marge de la música, ets professor i en les últimes eleccions municipals has estat en les llistes del BNG. A penes es pot aprendre gallec en el sistema educatiu. En què consisteix la lluita per la llengua?

La lluita sorgeix de la necessitat, el gallec encara està molt poc a les escoles. Avui dia, per mandat del Govern de Feijóo, és impossible donar matemàtiques o física en gallec en l'Educació Secundària. El nostre sistema en Educació Infantil fa que la presència del gallec sigui encara més feble, sobretot a les ciutats. Els nens amb llengua materna gallega queden en una situació molt difícil. Si se'ls nega el gallec des de la infància, és molt difícil crear en ells una connexió amb l'idioma.

Igual que les ikastoles, els centres d'iniciativa popular Semente estan multiplicant-se per a garantir l'ensenyament en gallec. Com valores l'experiència?

Cal entendre que la lluita per l'escola pública a Galícia està en la base del moviment social. Igual que altres companys, entenc l'escola pública com una eina més eficaç per a promocionar el gallec. Sense oblidar que existeixen les barreres abans esmentades, la solució ha de ser dual. Hem de continuar impulsant les classes Semente, entenent que l'escola pública és capital en la recuperació del llenguatge. En aquesta lluita no es pot obviar l'escola pública. Per sobre de totes les dificultats, el nacionalisme gallec necessita desenvolupar una estratègia educativa dual per a continuar influint en ambdues. Aquesta doble estratègia haurà de tenir necessàriament un enfocament feminista, laic i plural.

Quin futur té el que cregui en gallec?

Mai hem estat pessimistes. Pel que fa a la música, el gallec està recuperant la rima i els espais en basc. A partir de la recuperació que s'està donant des de la cultura, ens falta l'educació i el carrer. Si hi ha unes condicions, les altres han de crear-se mitjançant la lluita.