Llibreter des de sempre?

Sí. Els meus primers records són de la botiga que teníem al carrer Nou. Passava molt de temps allí i també jugant en la plaça de San Francisco.

Com va començar Abarzuza a la venda de llibres?

En 1944 el meu pare, Víctor Abarzuza, va sol·licitar l'autorització per a obrir una llibreria al carrer Carnisseries, prop de l'Ajuntament. Ho va demanar en el seu nom, però va ser el seu avi Andrés qui va posar en marxa el negoci. El seu avi era el porter de l'ajuntament i amb l'ajuda dels seus fills va obrir Abarzuza. Fira del Llibre. Quan en 1952 es van realitzar les obres d'ampliació de l'Ajuntament, van tancar les botigues d'aquest carrer i es van traslladar al Carrer Nou.

Com va arribar a la botiga la seva mare, Ceferina Fontellas?

La nostra mare era d'orfandat i va ser adoptada per una família de Beunza. Era una família molt humil i li va tocar fer de tot: fer carbó, anar amb les vaques… i als 12 anys va venir a Pamplona com a criada. De jove va treballar a casa del seu avi i allí va conèixer al meu pare. De seguida va començar a ajudar-lo a la botiga i quan el seu pare va morir als 45 anys, ell ens va tirar endavant als cinc germans, treballant a la botiga, cosint i fent tot el que va poder.

La vostra innocent mare ha romàs en el taulell fins a última hora. Somrient i sempre disposada a parlar en basc.

Sí, així era. Encara que era un basc nat i entenia perfectament el castellà, ell tenia molta més facilitat per a parlar en basca, per això anava moltes vegades a l'estació d'autobusos a veure si veia a gent de Beuntza o a vascoparlantes d'altres pobles per a conversar.

No obstant això, vostès no van aprendre basc a casa, no?

No. Jo soc el major de la família i quan vaig néixer la meva mare sempre parlava en basca amb mi, però el meu pare, per la seva mala salut, solia estar moltes vegades a l'hospital i en tornar a casa es posava trista perquè en sentir-nos parlar en basca ella no ho entenia. Per això, la mare va decidir fer-ho en castellà a casa.

Des de quan sou al carrer Santo Domingo?

Aquesta botiga l'obrim fa 26 anys. Vaig estar molts anys a la botiga de Kale Berri. Després el meu marit Rafa i jo vam ser a les botigues Xalbador i Xalem fins que l'obrim. A més, la mare vivia en un segon pis al carrer Major i com aquí venien la botiga i el primer pis alhora, els tres vam venir aquí i ens van acompanyar fins que va morir fa quatre anys. Hem estat molt a gust aquí.

I hi ha més Abarzuza en el negoci dels llibres, no?

Sí, han tingut diverses botigues. En l'actualitat, les primes de Kike i María són presents a la botiga Iratxe, abans El Bibliofilo, i la seva especialitat són els llibres antics, i altres dos estan Pablo i Patxo, Elkar.

El llibreter ha de ser, necessàriament, un apassionat del lector?

De petit els meus germans eren molt lectors, però jo no. Encara que la meva mare feia molts esforços, a mi no em va agradar res fins als 16 anys. Record quin llibre em va portar a canviar d'opinió: El barri maleït de Felix Urabayen. Ho vaig llegir i em va encantar. Des de llavors no he deixat de llegir. Al meu entendre, el que fins llavors em faltava era entendre, i aquest és precisament el problema de moltíssims nens i joves d'avui. Estic convençut que és imprescindible que cadascun trobi el seu propi llibre per a aficionar-se a la lectura i això pot ocórrer en qualsevol moment de la vida.

Com va el negoci de la venda de llibres?

En els últims anys s'ha notat la influència de les noves tecnologies i la caiguda de la venda de llibres de paper. Jo no estic en contra dels llibres electrònics, sinó en contra de la pirateria, perquè això ens fa molt de mal.

Tanmateix, crec que els llibres en paper no desapareixeran i que encara queda un lloc per a nosaltres. Les editorials es reinventen i cada vegada estan publicant llibres més atractius: novel·les gràfiques, còmics, llibres il·lustrats… són treballs molt bonics. En la literatura infantil i juvenil encara hi ha un mercat potent, tant en basc com en castellà, i els lectors de la generació de la meva edat estem entre el paper i la tecnologia. Utilitzem la tecnologia, però estimem el paper. Encara hi ha un mercat, no tan gran com ens agradaria, però sí. Igual que les novel·les de moda es llegeixen cada vegada més en format digital, els temes locals o per a nens i joves es venen més en paper. En qualsevol cas, per a poder seguir com a llibreria hem de vendre cada vegada més material de papereria per a poder sobreviure. Els llibreters, en general, no sols nosaltres, som molt romàntics i tenim un munt de títols, encara que potser només embenem el 10% d'ells.

De totes maneres, haig de dir que la gent basca té una gran fidelitat. Encara hi ha consciència de comprar llibres bascos o temes d'ells. Per això hem d'agrair als nostres clients.

El tema basc és la vostra especialitat?

Sí i el tema de Navarra. Tenim la immensa majoria que es publica.

Estant en el cor del tancament, hi ha molts turistes entre els clients?

Sí, molt. Aquests requereixen, en la seva majoria, història i guies locals. Entre els quals venen de l'Estat espanyol venem molt bé els costums, les llegendes d'Euskal Herria.

Hi ha best sellers en aquest camp?

Sovint recomano el llibre Orhipean. Xamar va publicar fa 26 anys en quatre idiomes diferents. Està molt bé, perquè et mostra breument el que és Euskal Herria des de molts punts de vista i a més amb molta il·lustració. La novel·la gràfica Història il·lustrada del País Basc de Joseba Asiron i Martin Altzueta Martintxo també s'embeni molt bé.

La Fira de Durango porta empatx de llibres?

Sí. Últimament, les editorials aposten per això perquè és un bon aparador, però per a nosaltres és molt difícil. Volia ensenyar-li-ho tot i no podia. Seria millor que els treballs es fessin públics al llarg de l'any. Degut a aquest efecte Durango, alguns bons llibres passen desapercebuts. Destaquen als autors més coneguts en tots els mitjans de comunicació i molts dels nous autors queden en segon pla. Se sotmeten els uns als altres i es percep molt bé, literalment, en les prestatgeries.

Si no ets Bernardo Atxaga, és millor que ho publiquis en qualsevol altra època?

Sí, i si ets Atxaga és igual quan ho treus, en la Fira de Durango o el 6 de juliol. No importa perquè tingui un èxit assegurat. No obstant això, en aquest assumpte caldria escoltar també l'opinió de les editorials.

Us van lliurar el bombo de la penya Jarana en els Santfermins de l'any passat. Satisfet?

Va ser molt emocionant perquè vam veure el molt que ens vol la gent.

Destacaron que les portes d'Abarzuza estan sempre obertes, fins i tot per als corredors dels tancaments.

Fa temps que entren uns corredors a deixar les seves coses aquí abans que comenci el tancament. És normal en nosaltres i hauria de ser-ho en tots els llocs, al meu entendre. A les cinc del matí traiem una mesita al carrer per a vendre periòdics, però la porta de la botiga està oberta i entren alguns corredors per a deixar les coses o anar al bany. Tot va començar d'una manera molt natural. Record qui va ser el primer: Pare del qual fos muntanyenc Iñaki Ochoa d'Olza. Corria aquí, a Santo Domingo, com el seu fill, i una vegada ens va demanar permís per a deixar les ulleres aquí. Així va començar tot. Després van començar a venir un darrere l'altre. Cadascun deixa el seu mòbil, la seva cartera… on vulgui i fins a l'endemà del tancament. El pitjor és que quan no ve a buscar-ho, això significa que pot ser que el toro li hagi enxampat. Afortunadament, poques vegades ocorre.

Les portes de la nostra botiga estan sempre obertes per a tothom. El punt de força de les petites botigues és precisament la relació directa que mantenim amb la gent.

És fred comprar el llibre en l'hipermercat?

Jo crec que sí. De totes maneres, crec que hi ha gent que prefereix això, perquè no s'atreveix a entrar en una petita botiga, potser perquè no comprarà res. Entenc, i per això no anem darrere dels clients. El comerciant també ha de ser psicòleg i mirar el que vol cada persona. Si el client necessita ajuda li ho demanarà, però si entra a veure les coses amb calma, deixa'l mirar i gaudeix.

Quan et pregunten, també fas crítiques negatives sobre els llibres?

Sempre dic la veritat. Tenint en compte que els gustos són diferents, és evident que tot el que surt al mercat no és bo. Hi ha molta palla. Hi ha persones famoses que treuen llibres perquè són famosos, però això no vol dir que siguin bons escriptors. Alguns youtubers, per exemple, tenen un gran èxit escrivint mals llibres.

Això també té un aspecte positiu, no?

La gent, i sobretot els joves, si és així com s'acosten als llibres, encara sort!

Últimament s'han tancat moltes llibreries. Què pensa vostè?

Sempre hi ha males notícies, però afortunadament unes altres, poques i molt especialitzades, han obert. Sempre hem tingut molt bona relació entre els venedors i cada vegada estem realitzant més iniciatives: La Fira del Llibre, el Dia del Llibre, i en els dos últims anys hem repartit un nou premi literari. Enguany hem premiat a la veu de Faquir d'Harkaitz Cano, als fastigosos de Santiago Lorenzo i al llibre il·lustrat Els Listz de Júlia Sardá. Aquesta iniciativa ens ha vingut molt bé per a estrènyer llaços i posar l'atenció en els llibres, no sols com és habitual en les coses de la logística. Ens reunim per a parlar de literatura i és un gran plaer per a nosaltres. Tenim nous projectes al cap, perquè la gent vegi que en les llibreries també passen moltes coses.

Quants comerciants esteu a Navarra?

Nosaltres estem en l'associació Diego d'Haro i ara som disset, la majoria de la comarca de Pamplona.

Quant temps dura un nou llibre en l'aparador?

Cada vegada menys. En la taula de nous llibres, segons l'època de l'any, però amb una mitjana d'uns tres mesos. L'opinió del venedor és molt bona. Cadascun destaca els seus gustos i això és molt bonic, ja que cada llibreria mostra la seva personalitat i les seves peculiaritats.

Els best sellers són generalment molt invasius i el venedor ha de fer una discriminació positiva a altres obres perquè uns pocs llibres no ocupin gairebé tot l'espai. En el món basc normalment això no ocorre. Quan arriba l'obra d'un gran escriptor, per exemple, quan arriba un Atxaga, sens dubte li donem l'espai principal. La literatura infantil i juvenil també té un lloc preferent, ja que els lectors són el nostre futur i el present. Molts dels llibres il·lustrats, per exemple, són obres d'art i algunes editorials han apostat per elles, perquè saben que la gent les comprarà.

Com t'imagines el futur?

El meu marit i jo portem la llibreria Abarzuza i encara que tenim moltes idees, necessitem a algú que estigui disposat a seguir amb la botiga, perquè nosaltres ens jubilarem d'aquí a uns anys. Canviaria físicament la llibreria, ampliant la secció infantil i juvenil. Faria més presentacions i difondria la informació de la botiga en les xarxes socials. Hem de guanyar presència en aquests àmbits, sens dubte.