Si ens adaptem als nous temps, com haurien de ser les biblioteques?

La societat ha canviat i les biblioteques estan en crisis. La major part de la informació la tenim en la butxaca, per la qual cosa hem de buscar alguna cosa més. Una biblioteca que a més de consultar enciclopèdies, recollir l'última novel·la publicada, portar-la a casa, aprendre i callar, oferirà infinitat de coses. Ha de ser atractiva per a tots i satisfer les necessitats de tots.

Quins són els eixos de la Ubera?

A més de satisfer les necessitats d'informació, convertir-nos en un punt de trobada i crear canals per a això a partir de la nostra història i cultura. L'objectiu és que els ciutadans es coneguin i comparteixin el coneixement. Volem una biblioteca viva. Desenvolupar el pensament crític, promoure dinàmiques culturals, desenvolupar la creativitat i relacionar-ho amb la diversió. Anem d'un mer consumidor a un creador.

Què hi havia al poble abans d'Ubera?

En 1970 l'associació cultural Itsas Mendi va crear la biblioteca pública. Utilitzaven la seva seu i treballaven com a voluntaris. En 2006, l'Ajuntament va aconseguir fer-se càrrec de la biblioteca malgrat continuar utilitzant el mateix espai. Direm que Ubera és innovadora, però aquí sempre hi ha hagut connexió amb la comunitat. Gràcies a ells està obert el d'avui.

Com ha estat el procés de formació d'Ubera?

Quan estàvem en la seu d'Itsas Mendi, celebrem una trobada per a reflexionar amb els agents socials i culturals, així com amb la ciutadania i els nens. En 2014 ens van donar un espai definitiu i havíem de decidir com omplir l'espai buit. En 2016 realitzem visites guiades, col·loquem imatges d'altres biblioteques, facilitem als nens i nenes la possibilitat de dibuixar plans i recollir idees a través de diferents dinàmiques.

On heu posat la vista en la cerca de models?

Els projectes d'Europa del Nord són molt interessants, com la biblioteca finlandesa Aarhus. D'altra banda, a Barcelona, per exemple, els arquitectes estan dissenyant biblioteques, en una d'elles han construït una cuina en el centre de l'edifici. Però nosaltres no tenim tants recursos. Per això, ens hem fixat a Xile, que té unes propostes molt boniques que han tret amb pocs recursos. Sempre han vist la biblioteca com alguna cosa que va més enllà de la vida i l'espai físic, portant llibres a la plaça amb un carret.

Quins recursos tenen vostès?

Aquesta és la biblioteca municipal, un projecte a nivell local. A Pasaia, a més, hi ha quatre i som un d'ells. La participació i el suport de la ciutadania han estat fonamentals.

Quines propostes han tirat endavant?

Hem fet col·laboracions. Al costat dels membres de la Factoria Marítima Albaola vam fer un moble en forma de vaixell, ja que els nens i nenes van proposar a l'interior de la biblioteca que ho desitjaven. Els nens van fer una maqueta en un curs dirigit i els experts la van construir. Els coixins també van ser cosits per les àvies del poble i van ensenyar als nens a cosir. A més, organitzem una trobada amb el programa Etxean Bizi en el qual els nens i nenes de 12 anys van organitzar jocs per a jugar amb els majors. Hem començat el curs de dibuix amb un il·lustrador del poble.

La història i la cultura són presents.

És important. Fa tres anys comencem a donar forma a la Nit Negra. La proposta és basar la festa en la nostra cultura. L'impuls de la criticitat és també un eix de la Biblioteca: Què és Halloween? Què era aquest dia al nostre poble? És una excusa per a saber i ésser de la nostra identitat.

Algunes dinàmiques han pres vida pròpia.

En el procés es va crear un grup: Amics de la Biblioteca. Hem treballat junts en tot moment. Dins d'aquest grup s'ha creat el grup Sanjuandarren Oromena, que vol recollir els testimoniatges dels avis i àvies del poble. Aprofitant els recursos municipals, també organitzem tertúlies de cafè amb escriptors que acudeixen a l'espai de creació Hugoenea. També hi ha un grup de nens i nenes que adornen la biblioteca i organitzen una festa de pijama.

Festa de pijama a la biblioteca?

Vam fer una ginkana amb llibres, escriptors i pistes. També contem històries de terror. Va ser molt curiós, abans d'adormir-se tots es van posar a llegir. Aquest és l'objectiu: crear afició a partir d'una cosa improvisada.

Nens, adults també. On estan els joves?

És un repte difícil. Malgrat organitzar activitats atractives, la majoria dels quals s'acosten no trenquen amb el concepte de biblioteca clàssica, venen a estudiar i a treballar. Però és veritat que cada vegada venen més. És un procés.

Quin lloc ocupen els llibres i la literatura en aquest projecte?

L'objectiu no és només llegir llibres, sinó intercanviar coneixement i estimular l'aprenentatge o la lectura. Caldria fer una gran col·laboració amb les escoles per a impulsar l'educació en la lectura literària. La implicació de la gent dependrà del que s'ha fet per part nostra, però també és responsabilitat de la comunitat.