Blindar les pensions i la igualtat
- Ha arribat l'hora de complir les promeses que es van llançar en les eleccions espanyoles del 10 de novembre.
Matisos en els matisos, tots els partits polítics –tant de l'Estat espanyol com del País Basc Sud- s'han posicionat a favor d'unes pensions dignes i reivindiquen la igualtat entre dones i homes, tant en l'àmbit social com en el laboral. Tant les pensions com la igualtat ens afecten a tots, siguin majors o joves. Per tant, ens ha arribat l'hora de demanar que es compleixin aquestes promeses.
El Govern d'Espanya que es constitueixi després de la nit electoral hauria de prendre les mesures necessàries per a blindar les pensions i la igualtat. Però no sols ho blindaria, sinó que ho posava en valor, i hauria d'augmentar la remuneració mínima que reben milions de vídues i ciutadans. Els pensionistes que s'estan mobilitzant al carrer han de ser atesos pels pensionistes i establir una pensió mínima de 1.200 euros. Els governs autonòmics també tenen responsabilitat en aquesta matèria, així com recursos, per a complementar aquestes pensions. En matèria d'igualtat, d'altra banda, és clar: el mateix treball, el mateix salari.
Per a això fa falta diners. I hi ha. Com aconseguir-ho? Recuperant els 60.000 milions d'euros concedits a la banca en temps de crisi; imposant un impost especial a bancs, grans empreses i multinacionals; perseguint paradisos fiscals; reduint la factura dels militars i de la Casa Reial; retornant els diners robats per corrupció…
Perquè aquest pla tiri endavant, i per a millorar els salaris, els serveis sanitaris o l'educació, n'hi ha prou amb tenir voluntat política. La responsabilitat recau en el Govern d'Espanya, però també en Urkullu, Chivite i tots aquells que han donat la seva paraula al llarg de la legislatura.
Recorda bé quan va ser la primera picada: 28 d'abril de 2019. Perquè va coincidir amb les eleccions a Espanya. Va succeir de la manera més estúpida: en el moment en què va agafar el paper de vot del partit que sempre vota –per tradició, per conformisme, fins i tot per un... [+]
No és d'estranyar que en aquesta campanya no s'hagi vist ni oïda parlar en absolut del partit grec Syriza i de l'ex lehendakari Tsipras, a pesar, crec, de l'experiència grega. Oblidats a propòsit davant la gent, però molt presents en els dissenys de campanya. Recordeu el... [+]
"Tots els polítics són iguals". Cada vegada que escolto aquesta frase, m'envaeix la impaciència. La mateixa impaciència que experimento en sentir que algú es proclama apolític o ciutadà del món.
També m'ocorre amb altres rondes d'una altra classe: poden ser més lleugeres... [+]
Per a escoltar la sessió completa:
