Segons la Unesco, a Mèxic es parlen 143 llengües d'origen, entre elles gairebé onze milions de parlants. Entre aquestes llengües, la més parlada és nahul, amb un milió i mig de parlants. En el conjunt de Mèxic, els parlants de nahuatl representen el 5%.

De la mà de l'associació Garabide, dos membres de Tosepan Kooperatiba Elkartea han estat presents a l'octubre a Euskal Herria. Han vingut a conèixer els passos que s'han donat aquí en la normalització lingüística i els agents que ho estan fent. Hem estat amb Álvaro Aguilar i Amelia Domínguez de la Cooperativa per a conèixer els passos que s'estan donant en la normalització lingüística en la Cooperativa Tosepan.

Podem creure que l'idioma Nahuatl no està en perill si escoltem la primera dada que ens han donat: El 75-80% de la població cuetzalana utilitza la llengua en el seu dia a dia. No és una xifra fàcil. No obstant això, si es comença a llegir la lletra petita, és evident que la durada de la llengua no està garantida. L'idioma original es parla principalment en la família i en la comunitat. Els pares transmeten en gran manera als seus fills. No obstant això, en sortir de casa, les coses canvien. Els nens i nenes no estan aprenent de manera obligatòria en els centres. Tenen por que no aprenguin espanyol, i perquè no hi hagi problemes en Primària i Secundària, l'habitual és que s'iniciï l'ensenyament de l'espanyol en Educació Infantil. En les relacions fora de la comunitat, amb les institucions governamentals, quan es dirigeixen als pobles més grans... deixen la llengua de casa i parlen l'espanyol. És a dir, no usen de manera voluntària en tots els àmbits de la vida, i una altra dada molt important: no escriuen ni llegeixen en el seu idioma. Per tant, la llengua continua sent minoritzada.

La llengua nahuatl de Tosepan és oficial

Tosepan va sorgir fa 42 anys amb l'objectiu de fer front a una sèrie d'opressions. Als pagesos i indígenes de la comunitat els venien aliments molt cars, els compraven les collites molt barates i els prestaven diners a un preu molt alt. Pràctiques concretes en un ambient de menyspreu cap als pobles indígenes. Fins i tot enfront dels quals no parlaven de manera intencionada, als quals anomenen mestissos, tenien la necessitat de mantenir-los. Des del principi es va considerar convenient reforçar la llengua, ja que tindria gran importància en la construcció de la identitat. Gairebé totes les reunions de la Societat Cooperativa se celebren de manera involuntària, és a dir, tracten els temes de l'Associació en aquest idioma. Per a les 430 cooperatives que s'han creat en 29 localitats, compten amb nou eixos cooperatius per a oferir serveis, i les seves denominacions són nahuatarras. Recentment s'ha decidit que la llengua oficial en els edificis de la Tosepan serà l'idioma preferit.

La llengua es reforça, però no és l'únic eix de la comunitat. A l'una estan recuperant els aliments i les medicines tradicionals, conservant la seva saviesa de les plantes, recuperant les danses religioses... i obrint el camí a l'abella gairebé destruïda per l'abella europea.

Guardant en paraules la vida que s'està perdent

Parlen de nahuatletas, però no escriuen ni llegeixen. Temen perdre el seu llegat oral i estan treballant el corpus d'una forma intensa durant una dotzena d'anys. És curiós. Els membres de Tosepan busquen aliances per a fer passos en el camp de la lingüística i, de moment, han establert el contacte més estret amb dos experts estrangers, un canadenc i un altre estatunidenc. Amelia Domínguez, Jonathan D. Coneix a l'experta estatunidenca Amith, que treballa en el seu equip de recerca. Ell ens ha explicat quins treballs tenen entre mans.

Compta amb un diccionari de prop de 8.500 entrades. Fins ara només tenien diccionaris, és a dir, el significat d'una paraula donada en llengua nahuatl en espanyol, i ja està. El diccionari elaborat en els últims dotze anys és molt més complet. Cada introducció ha recollit totes les accepcions que té en diferents contextos i amb elles han ofert frases. El diccionari no està disponible. Aquesta és l'espinita de Domínguez, que porta tants anys treballant i que encara no està a l'abast dels parlants. Aquest és l'objectiu principal, que s'està preparant una plataforma per a posar en marxa el projecte en Internet. Domínguez té clar que si el diccionari no es posa a la disposició de la ciutadania, el treball realitzat no serveix per a molt. També s'està treballant la gramàtica, però s'han fet passos molt petits en comparació amb el diccionari. Tenen unes 600 gravacions de vídeo. Han reunit els coneixements específics de la ciutadania. Per exemple, als ciutadans que tenen molt coneixement de la fusta se'ls ha demanat que donin explicacions sobre la fusta, i així han aconseguit un ric diccionari d'arbres, fustes i fusta. Per tant, tenen material per al diccionari i gravacions de gran valor guardades.

D'altra banda, s'estan realitzant inventaris de flora i d'ocells. Domínguez reflexiona. Les formes de vida han canviat, estem destruint la naturalesa, el canvi climàtic és aquí. Si la vida mateixa desapareix, també desapareixen les paraules de parts de la vida. A mesura que els ocells i les plantes es van destruint, les paraules cauen primer de la boca del parlant i després de la memòria. Ha donat un exemple: “Si els nens d'avui s'aixequen a les vuit o deu, no coneixeran la rosada i si no usen la paraula es perdrà”. Encara no han començat, però en les labors de recuperació les bestioles no s'han oblidat d'ells. El mateix Domínguez reconeix que els insectes són una mica repugnants per a la societat i que és cert que són capaços de fer mal a l'ésser humà, però no es pot obviar que ens poden reportar molts beneficis. Fins i tot al poble de Maseual, l'ús d'herbicides i insecticides està provocant la pèrdua d'insectes. Voldrien fer un inventari de les espècies en què viuen.

Amelia Domínguez “Si no
tenim a ningú per a usar el Corpus, nosaltres ens convertirem en una erudita del llenguatge”

“Estamos fent una bona feina creant el corpus, però una vegada que hàgim acabat necessitarem als usuaris. Els usuaris estan en els col·legis, els nens i els seus pares. Són la base. Si no tenim usuaris, nosaltres ens convertirem en savis del llenguatge. He dit que els antropòlegs venien aquí i que ens parlaven de manera inexorable sobre temes de recerca. Ens pregunten com pronunciem tal paraula, com la pronunciem, ens graven i es van. Aquest és el risc que corre el nostre equip, però a Euskal Herria he entès que podem donar una altra utilitat al nostre treball”.

“Les nostres terres, afortunadament, són molt riques. Desgraciadament també, perquè les autoritats i les empreses estan explotant terres. Volen fer hidroelèctriques i mines. Si no defensem la terra, ens expulsaran i ens dispersaran. Si m'arrosseguen a terra estranya no tindria amb qui parlar i perdria l'idioma. La defensa de la terra i de la llengua estan de la mà”.

Álvaro Aguilar
“Ens sentim part de vosaltres”

“Quan emprenem una acció de Tosepan, mirem a veure qui ha fet experiències similars en el món i si tenim afinitats amb ells. Sabíem el que s'ha treballat en la normalització de la llengua a Euskal Herria i ens sentim part de vosaltres. En el franquisme, per exemple, vau fer tot el contrari a la llengua que volien imposar. En Tosepa va néixer per a eliminar diverses opressions, no era una opressió espanyola, però sí una opressió exercida pels mestissos. Fa vuit anys que comencem la nostra relació amb l'associació Garabide”.