Els meus pares no et van ensenyar el miracle. L'idioma que vas adquirir més tard.

Maia no és la meva llengua materna. Vaig començar a parlar castellà, precisament perquè els meus pares van veure el problema que van tenir els meus germans quan van començar a l'escola. Tinc vuit germans, tots majors, i tots parlen maia. Tenen la llengua materna. A l'escola tots els professors parlaven en castellà i els pares, pel que sembla, havien sentit el problema d'entendre al professor. Per això, els pares van decidir fer-me a mi en espanyol.

En el col·legi només es parlava espanyol?

Així és. Els parlants de maies van arribar a l'escola i van haver d'aprendre l'espanyol de manera obligatòria. No podien entendre-ho.

Per tant, l'únic que no viatjava a casa era vostè. Per què vas decidir estudiar?

La meva mare em manava a fer encàrrecs a la meva tia, però aquesta no parlava més que de maia. El meu cosí em feia traduccions. Un dia, la meva mare em va manar a casa de la meva tia, vaig arribar i no vaig veure al meu cosí. Vaig preguntar a la meva tia: “On està el meu cosí?”. Li vaig preguntar en espanyol. Suposo que em va dir que no estava, vaig llegir el moviment de les mans. No sabia què fer i em vaig posar a parlar: “La meva mare m'ha dit que li ho doni”. Suposo que no entenia la meva resposta, perquè a ella no li entenia. I llavors: Què faré ara? Em vaig enfurir, no podíem entendre'ns. Vaig tornar a la meva casa i li vaig dir a la meva mare que pensava que el meu cosí no estava a casa perquè no li havia vist i que la meva tia no em comprenia. La nostra mare diu: “Digues-li que així ho vols”. Em va parlar de Maya. Vaig anar a reunir-me amb la meva tia i li vaig dir: “La meva mare m'ha ordenat que t'ho demani”. Ell diu: “Ah, sí!”. I em va donar algun condiment per al menjar.

Quants anys tenia llavors?

Tindria uns cinc anys. Aquesta situació em va fer desitjar aprendre la llengua. Vaig sentir la necessitat d'aprendre. Què fer si em succeïa el mateix en una altra part? A partir de llavors vaig parar esment. Vaig començar a comprendre. Preguntava el que no entenia. Encara avui, els germans recorden això, que sempre he estat preguntant.

Per a ells la teva situació hauria estat estranya. No sabies l'idioma original dels teus familiars.

D'això es valien. Perquè jo no entengués entre ells ho feien en maia. Avui dia alguns pares i mares estan fent el mateix. Per descomptat, no és l'única raó per la qual no ensenyem, vivim la discriminació.

Què van pensar els teus pares en descobrir que tu estaves ansiós per aprendre una llengua?

Els semblava normal, però ells creien que ho feia per curiositat. D'altra banda, era el que jo era, un nen curiós.

Quan es van adonar que era una mica més que una qüestió de nen curiós?

Quan vaig començar a fer visites a les comunitats, tenia uns 18 anys. Els vaig dir als meus pares que potser era necessari que anés a reunir-me amb gent que no parla més que una llengua. Què faig? Si tinc gana o set, si tinc una necessitat, no podrem entendre'ns.

Gràcies als passos donats entre 10 i 15 anys, vaig arribar a entendre la major part. Deixava anar frases que reien de mi. A casa tots parlaven maia i amb mi tots parlaven espanyol. Era rar per a la meva família sentir-me parlar de maia, era ridícul.

Vas començar a treballar per a una institució governamental i et vas trobar amb l'idioma. Explica'ls el que et va ocórrer quan vas arribar a aquella comunitat on només es parlava de maig.

Ens esforzabamos per dur a terme projectes concrets, com organitzar un desdejuni escolar o crear un magatzem en la comunitat. M'enviaven a comunitats molt més petites que la meva. Al principi tot anava bé, gairebé tots parlaven Maia fins que em van enviar a la comunitat. Allí tenia un amic i li vaig dir que en la reunió parlaríem d'aquest tema. La seva pregunta: “Però, com parlaràs en espanyol o en maia?”. Em vaig quedar sorprès i vaig dir: “En espanyol”. La seva resposta: “No val la pena celebrar una reunió, perquè la majoria de les persones parlen maia”.

No eren capaços d'entendre l'espanyol?

Comprenien una mica. En aquest moment em vaig dir: “És un repte per a mi”.

Vas sentir que tenies un buit? Sovint ocorre el contrari, pensar que els altres han d'aprendre l'idioma, l'espanyol en aquest cas.

No, en absolut. Vaig tenir sentiments contradictoris. En primer lloc, em preocupava que no sabés com arreglar-ho. D'altra banda, no em vaig sentir mal perquè no sabien espanyol. Si vaig a la seva comunitat i parlen el seu idioma, per què haig d'imposar la meva llengua? Li vaig dir a aquell amic que parlaria de vostè, però no em reia. No la usava en el dia a dia i no la dominava. Vaig sentir el desafiament entre les meves mans i vaig pensar que ho faria, no gaire bé, però podia fer-ho.

El meu conegut els va dir als membres de la comunitat que ho faria al maig i vaig començar la reunió. Sí, a vegades m'ensopegava amb ell-i en dir això, però aquell dia vaig sentir que havia fet la meva llengua de maia. Em vaig adonar que podia fer-ho i que em resultaria natural parlar de maia, fins i tot que ells m'escoltessin.

Què vas aprendre aquest dia?

A partir d'aquí, quan vaig ser a altres comunitats els preguntava en quin idioma volien que se celebrés la reunió. La primera vegada vaig sentir que em connectava amb la gent. Veuen els graons, ells estan aquí sota [ha baixat el braç], i el que parlarà allí, jo, aquí estic a dalt [ha aixecat el braç]. Parlem una altra llengua i a més representem al govern. Pensen que som més importants que ells. Si la reunió la faig en maia, és com si estiguéssim a la mateixa altura. Gràcies a la llengua, entenen que no imposaré coses, sinó a prendre decisions de manera consensuada. L'idioma ajuda molt a compartir el desig del mateix objectiu: m'has convençut, m'has parlat en el meu idioma, em sento identificat amb tu.

Li agraïen que parlés de maig?

Sí, per descomptat. La seva reacció era: És un empleat del Govern, d'alt rang, que s'està col·locant al meu costat! Jo no visc així, no soc més que ells, però ells viuen així. Veniu del Govern, sou gairebé un déu. Són molt agraïts i t'ho diuen. En una comunitat em van dir: “Quin bé, ho fas amb maia! Han vingut uns altres, ho han fet en espanyol, i no els hem entès res!”. Senten que ets com ells i que estàs amb ells.

Treballa en la ràdio Yuuyum des de 2015. Emeten el 80% en maia i el 20% en espanyol. Per a què vau crear?

Abans hi havia una ràdio comunitària, però el govern va haver de retirar les ajudes i procedir al seu tancament. La idea inicial era substituir-li i l'objectiu principal era, simplement, informar-lo del mes de maig. No obstant això, els objectius han canviat. Hem detectat que estem perdent Maia i a més d'informar-nos sobre el mes de maig tenim altres objectius com ensenyar l'idioma per la ràdio i prestigiar-lo. És molt habitual dir que no serveix per a res, que és lleig. Si t'escolten a la ciutat, fàcilment se't dirà que ets pobra, ignorant o hindú. Els parlants de Maia ho han interioritzat tot pel tracte que els donen les persones de nivell econòmic superior. No obstant això, no puc demonitzar a tots els que tenen aquest nivell econòmic. Faig classes en un centre privat d'aquesta mena d'alumnes i alguns valoren molt a les persones.

Què diuen sobre aquest tema?

En algun examen sempre els pregunto: Per què la gent deixa de parlar la seva llengua?. Uns s'han posat en el lloc d'uns altres i han escrit: Nosaltres les discriminem.

Discriminar-los i deixar de transmetre la llengua als pares i mares.

Per a què ensenyar, no? Discriminaran el nen, li tractaran malament, li tancaran les portes. Potser també els meus pares no em van ensenyar la lliçó per aquestes coses. Jo vaig entendre que els meus pares tenien por de no anar a escola, però no sé si darrere d'això hi havia molt més.