Classes en l'Edat del Bronze
- Vall del riu Lech (actual Alemanya), fa uns 4.000 anys. Durant uns set segles, una comunitat humana va viure prop de l'actual ciutat d'Augsburg.
Recentment, un ampli equip d'investigadors de l'Acadèmia de Ciències Heidelberg, la Universitat Ludwig-Maximilians i l'Institut Max Planck han analitzat les restes enterrades en aquest jaciment i han publicat els resultats en la revista Science. Les comunitats de l'Edat del Bronze han constatat l'existència d'una situació de desigualtat social i econòmica.
D'una banda, s'han analitzat els objectes enterrats al costat dels cadàvers. Els enterrats envoltats d'objectes preciosos eren rics, “aristòcrates”, terratinents d'aquella jove societat rural, i enterrats sense béns materials, serfs que convivien amb ells, a vegades esclaus. En el jaciment alemany també s'han trobat nens enterrats amb abundants rams funeraris. Això significa que en aquesta societat els nens no naixien de la mateixa manera, ja el poder i l'estatus passaven a la successió.
També s'han analitzat les dades del genoma de 104 individus, la qual cosa ha ajudat a identificar que en aquesta comunitat rural existien estructures familiars complexes i una jerarquia basada en el parentiu. Prèviament, abans del final del Neolític, les comunitats no estaven organitzades d'aquesta manera, o almenys no han trobat cap prova d'això.
D'altra banda, l'esmalt dental realitzat ha revelat que les dents i dents de les dones adultes enterrades en el lloc no contenen els mateixos components químics que l'aigua de la vall de Lech. És a dir, aquestes dones no van néixer en aquesta terra i no han trobat ni rastre dels quals van néixer allí. Això significa que les dones anaven del lloc de naixement a altres pobles a casar-se. Alguns d'ells venien de molt lluny; segons les dents d'una dona del jaciment de la Llet, va néixer a l'altre costat dels Alps en la península italiana.
Però aquesta tendència a l'exogàmia no era nova, venia des de lluny. En un estudi de 2010, es va analitzar l'ADN dels 12 Neandertals de la cova del Sidrón (Astúries, Espanya) i es va concloure que per a llavors les dones es desplaçaven d'un grup a un altre per a reproduir-se i garantir així la diversitat genètica de l'espècie.
No és cert que sempre hi hagi hagut pobres i rics. Els recol·lectors de caçadors eren més semblants. L'agricultura, el sedentarisme, l'acumulació de béns, va ser la causa de la desigualtat encara vigent. I 104 homes i dones de la vall de Lech són prova d'això.
Etiòpia, 24 de novembre de 1974. L'esquelet de Lucy va ser trobat en Hadar, una de les petjades més antigues dels avantpassats humans. L'homínid australià d'Australopithecus afarensis té entre 3,2 i 3,5 milions d'anys.
Llavors ho van considerar l'avantpassat de les espècies,... [+]
Mentre treballaven en un jaciment de l'època romana de Normandia, diversos estudiants d'arqueologia han fet recentment un curiós descobriment: a l'interior d'una olla de fang van trobar un petit flascó de cristall, dels quals les dones usaven per a portar el perfum en el segle... [+]
Un equip d'investigadors liderat per l'arqueòleg japonès Masato Sakai, de la Universitat de Yamagata, ha descobert nombrosos geoglifos en el desert de Nazca (el Perú). En total s'han trobat 303 geoglifos, gairebé el doble de geoglifos que es coneixia fins al moment. Per a... [+]
Treviño, segle VI. Un grup d'eremitas va començar a viure en les coves de Les Gobas i van excavar noves coves en el congost del riu Laño, ocupat des de la prehistòria. En el segle següent, la comunitat va començar a utilitzar una de les coves com a necròpolis. En el segle... [+]
El passat 1 d'agost, una desena de persones de la família vam estar en Aranguren. Dos joves d'Aranzadi van donar a conèixer de primera mà les excavacions i treballs que s'estan duent a terme en Irulegi. Aquesta visita és molt recomanable, ja que recull la dimensió del treball... [+]
En el desert de Coahuila (Mèxic), en el paratge denominat dunes de Bilbao, s'han trobat restes d'un esquelet humà. Després de ser estudiats pels arqueòlegs, conclouen que tenen entre 95 i 1250 anys i que estan relacionats amb la cultura de Candelaria.
La troballa ha estat una... [+]
La ciutat romana de Santakriz és un impressionant jaciment arqueològic situat en Eslava, prop de Sangüesa. Pel que sembla, allí va estar un poble fortificat de l'Edat de Ferro, i després es van instal·lar els romans en el mateix lloc. Juan Castrillo, propi sacerdot d'Eslava,... [+]
Aquest hivern els arqueòlegs de l'INRAP (Institut Nacional de Recerques Arqueològiques Preventives) han trobat una necròpoli especial en el centre històric d'Auxerre (Estat francès), un cementiri d'època romana per a bebès nounats o nens nascuts morts. -Ah, bé! La... [+]
Fa dos anys, l'arqueòleg català Edgard Camarós, dos cranis humans i Càncer? va trobar una targeta de motius dins d'una caixa de cartó en la Universitat de Cambridge. Els cranis venien de Giga, d'Egipte i recentment ha publicat en la revista Frontiers in Medicine, el seu equip... [+]
York (Anglaterra), d. C. Segle II. A la ciutat romana d'Eboracum es van construir diverses estructures i cases. Entre altres, van construir un edifici de pedra en l'actual Wellington Row i van col·locar un arc en la muralla que travessava l'Hotel Queen’s. Tots dos jaciments van... [+]