Si la humanitat vol sobreviure al canvi climàtic i l'extincion massiva, no li bastarà amb deixar de fumar combustibles fòssils, diu Greta Thunberg en el vídeo que acaba de publicar. Què més fer? Per a començar, planteu arbres, “aquestes màquines que descarbonizan l'aire, molt barates i que creixen pel seu compte”.

L'11 d'octubre va plantar un arbre de deu milions a la regió de Mbale (Uganda) al costat de Leah Namugerwa, una escola de la localitat de Makunda. A la mateixa hora i en el mateix dia, a Gal·les (Gran Bretanya), el primer ministre, Mark Drakeford, estava canviant un altre arbre. Com cofinançat pel programa de repoblació forestal gal·lès de Mbale, Gal·les celebrava l'èxit de la restauració d'un espai desforestat.

Una crònica especial mereix Leah Namugerwa, de 14 anys, que ha obtingut una gran repercussió en el centre d'Àfrica, en la línia del moviment Fridays for Future de Thunberg, a Suècia. Namugerwa porta un any fent vacances tots els divendres a favor del clima. En els missatges que difon en les xarxes socials apareix una jove valenta preocupada per tots els temes socials càlids, des de l'homofòbia fins a la contaminació dels plàstics. La plantació d'arbres és un regal d'aniversari de la gent per a ajudar a la lluita contra la desforestació a Uganda.

Com es pot veure en les fotos, els participants en la celebració al costat de Namugerwa reivindicaven el següent objectiu: Plantació de 15 milions d'arbres. La web del programa Mbale Trees (Els arbres de Mbale) afirma que en el camí correcte haurien d'haver superat la barrera dels 25 milions d'arbres per a 2025.

El programa Mbale Trees és fruit de la col·laboració entre les associacions de la regió d'Uganda, el Govern de Gal·les i la població civil. Es tracta d'un reproveïment forestal de la comarca de Mbale, en l'est d'Uganda, en les proximitats del mont Elgón. Per a donar visibilitat a la col·laboració, per cada nen o nena que es crea o s'adopti a Gal·les, el govern fa plantar dos arbres: un a Gal·les i un altre en Mbale.

Milions d'arbres del programa creixen en 39 seminaris gestionats per la població local de Mbale. La majoria d'elles pertanyen a espècies d'agro-bosquetes, aptes per al model agrícola que uneix arbres i cultius. Però també produeixen plantes arbòries que creixen ràpidament per a satisfer les necessitats de la gent local en la seva vida quotidiana, fonamentalment per a la llenya al foc.

“Els arbres –explica l'organització– oferiran menjar, combustible i material de construcció, així com un ingrés econòmic per a pal·liar la pobresa. Però, a més, la gent els protegirà dels terratrèmols que estan causant mortals a conseqüència de la desforestació”.

En el districte de Mbale de 450.000 habitants –850 km², Bizkaia té 522, imagina't...– cada vegada són més freqüents els lubíes. Enguany els afectats per les pluges torrencials de juny han matat a sis ciutadans i han deixat a altres 600 sense llar. Les d'octubre de 2018 van resultar encara més dures, amb més de 120 morts.

El Mt, format per les associacions d'agricultors de la comarca. Elgon Agroforestry Communities Cooperative és un dels principals testimonis del programa de repoblació forestal finançat per Galeste. Reuneix tres mil llauradors, la majoria dels quals produeixen un cafè de primera classe àrab però que, al mateix temps, tenen grans dificultats per a vendre: “Els nostres pobles estan molt allunyats i ens costa molt donar a conèixer el nostre cafè en el món”.

A més de la llunyania, els baserritarras dels vessants del mont Elgon també han sofert els danys del canvi climàtic, les pluges han canviat, les tempestes s'han endurit i les tempestes han augmentat i els despreniments han enfonsat moltes granges. També han sofert el fet d'apostar en un sol cultiu, en el cafè, fins al punt que la cooperativa anterior s'ha arruïnat. Per això ara, a més del cafè d'exportació, volen produir plàtans, verdures, llet, mel, etc. per al mercat local, reforçant els camps de cultiu amb arbres i boscos en el model agro-forestal.

Cuidar d'una altra com la nostra casa

El projecte europeu que promou la repoblació forestal a Uganda es denomina Size of Wales en anglès i Maint Cymru en gal·lès: en basc es diu que la grandària de Gal·les o la grandària de Gal·les. És a dir, que Gal·les, amb dos milions d'hectàrees de superfície, ha assumit la responsabilitat de protegir altres dos milions d'hectàrees de selves tropicals en altres parts del món.

Al llarg de la història Gal·les ha vist com els seus boscos es reduïen sense interrupció i en els últims anys està treballant en la plantació d'arbres i tanques. “No obstant això –diuen els responsables del projecte– tant des del punt de vista del canvi climàtic com de la necessitat de reduir la pobresa, la veritable preocupació tròpica per al món es deu a la destrucció dels boscos, amb els perjudicis que això suposa per a l'alimentació, la vida i la vida de les persones que viuen en ells”.

Des de la seva fundació en 2010 pel Govern autònom de Gal·les, Size of Wales ha fet costat a vint projectes d'Àfrica i Amèrica Llatina, entre ells el programa Mbale Trees d'Uganda. Es parla de protegir tantes hectàrees de boscos com la superfície de Gal·les: dos milions d'hectàrees, és a dir, dos milions de camps de rugbi. “Però la pèrdua dels boscos tropicals del planeta segueix a una velocitat terrible, destrueixen 12 milions a l'any, 4 milions a Àfrica”.

Size of Wales no compra boscos tropicals ni promou compres: “Creiem fermament que hem d'ajudar a les persones que viuen i viuen en aquests boscos al fet que els cuidin i els passin als seus fills, que no els hi hem de llevar comprant”.

Igual que l'impacte de la destrucció dels boscos sobre el canvi climàtic, en els últims temps s'ha debatut molt de sobre la capacitat de les plantacions d'arbres per a remeiar el problema, l'extracció del carboni de l'atmosfera. El mes de juliol passat la revista científica Science va llançar l'estudi “The global tree restoration potential“, que els principals mitjans de comunicació van resumir amb títols com el de CBS: “La plantació d'un bilió d'arbres seria la ‘solució més eficaç’ per al canvi climàtic, segons un estudi”. Un bilió d'arbres... estem lluny!

Durant aquests anys s'ha après molt dels límits i diferències controvertides de les plantacions forestals massives, sobretot de les experiències demostrades al Sahel africà i la Xina. Les febleses de la intenció de Size of Wales, inclosa l'escassetat de diners, també són evidents. Però la idea té la seva força per als bascos: els que portem de fora gairebé tots els recursos naturals com els aliments, no ens reforçarem un territori com el nostre... almenys?