Darrere de les raons per les quals les empreses digitals com Google, Apple, Facebook, Amazon i Microsoft (GAFAM) creixen, es troba l'impuls de dues normes fins ara desconegudes. En primer lloc, la potència dels processadors és multiplicadora, la qual cosa suposa un augment exponencial de la seva capacitat cada any. En segon lloc, hi ha una llei de cost marginal zero, és a dir, que tenir un client més en la xarxa no té cost addicional. Per això, el posseïdor de tecnologia en aquest camp té creixements extraordinaris en productivitat i podria conduir la seva expansió sense cost addicional. Per tant, els beneficis de les empreses líders en tecnologia són enormes. Els guanyadors ho devoren tot. L'ecosistema digital genera monstres.

El Quintet estatunidenc GAFAM té un valor financer superior al PIB alemany i, de seguir les tendències actuals, se situarà per sobre del producte de la Unió Europea dins de deu anys. Gaudeixen de bonificacions insuperables a la competència: marques globals, grans motors d'intel·ligència artificial i, sobretot, una enorme inversió en recerca i desenvolupament (70 mil milions de dòlars, gairebé la mateixa quantitat que el Regne Unit). La carrera tecnològica no admet mitjanes, segueix la lògica dels grans números. Per tant, els números i la grandària d'aquests gegants superen el volum macroeconòmic de molts països avançats.

Cada vegada s'està sentint més alt que és hora que per part dels agents oficials s'estableixin controls i límits sobre aquestes empreses. Les empreses controlen les dades de milions de ciutadans i tenen la capacitat d'agrupar i vendre tota aquesta informació. Les seves plataformes són gegantescos mercats del nou segle, tenen una escala enorme i les lleis existents no són capaces de controlar eficaçment aquests mercats. Això es deu als augments exponencials dels beneficis d'aquestes empreses i a l'evasió fiscal generalitzada que la Unió Europea ha començat a perseguir i sancionar, encara que sigui de manera difusa. Però, sobretot, el que mostren els de GAFAM és la seva enorme capacitat de monopoli, que, a causa de la rapidesa del seu creixement, no difereix dels tradicionals monopolis convencionals.

També s'està estudiant la possibilitat de fragmentar aquestes gegantesques tecnologies. Elizabeth Warren, una de les candidates del Partit Demòcrata dels EUA, ha anunciat que si aconseguís el poder en 2020 ho faria. Una altra de les opcions que està damunt de la taula és la que aquestes grans empreses tecnològiques comparteixin les seves dades amb els seus competidors.

No obstant això, un dels molts desafiaments que tenen les empreses GAFAM és el que plantegen les grans empreses tecnològiques de l'est del món. En poc temps s'han creat deu clústers globals d'innovació a Àsia. Silicon Valley ha baixat a la cinquena posició en el rànquing mundial de clústers d'innovació, quedant per darrere de Tòquio, Seül, Shenzhen i Pequín. El centre tecnològic i econòmic del món s'està reposicionant en la zona del Pacífic, on s'estan desenvolupant tecnologies estratègiques com la 5G. El lideratge tecnològic en el món està en dubte i les reaccions grolleres i proteccionistes de Donald Trump no evitaran que es converteixi en una realitat. La competència de posicions geoeconòmiques pot frenar d'alguna manera la nova ona antimonopoli de GAFAM. En qualsevol cas, tot això demostra el lluny que estan els mercats tecnològics del segle XXI de la norma de “mà invisible” del mercat competitiu anunciada pel clàssic Adam Smith. Per descomptat, la comprensió de l'economia del nou segle requereix paradigmes que no són neoliberals.