És la primera vegada que la Cup es presenta a les eleccions de l'Estat espanyol. Amb quin objectiu?

Volem donar veu a l'independentisme que fins ara no ha estat representat en el Congrés dels Diputats. Els dos principals partits independentistes han intentat, o han dubtat, aliar-se amb el PSOE, com si fos l'única opció d'avançar en la investidura. Nosaltres creiem que la direcció ha de ser la contrària. No podem cedir el poder a un govern per res que l'Estat ens reconegui algun dia. Han d'haver-hi uns mínims, per a nosaltres són l'autodeterminació i l'amnistia. No hauríem de fer costat a les forces independentistes a aquells que no ho accepten. Ni els sobiranistes, que posen aquí l'espai de Catalunya en Comú.

La Cup va decidir no presentar-se a la convocatòria anterior, però ara sí que ho va fer. Què ha canviat des d'abril?

La no presentació es va decidir per un estret marge, la Cup no ha fet un canvi de posició total d'un dia per a un altre. Què ha suposat que part de la militància hagi canviat d'actitud? D'una banda, s'ha vist el vergonyós paper que han jugat en el Congrés els partits independentistes i els sobiranistes. Un altre factor és l'augment de la repressió. Amb les detencions dels membres dels CDR de setembre tenim set presos polítics més, aquí es va constatar que l'estat va fer un salt qualitatiu [el diàleg està fet el 17 de setembre, tres dies després que el Suprem dictés sentència contra els líders independentistes]. Volem aprofitar totes les possibilitats per a denunciar aquesta situació i tenir un altaveu.

Després de la decisió de la Cup de no presentar-se i en contra de l'opinió del corrent Endavant, Poble Lliure va formar pel seu compte el Front Republicà amb altres agents. Vostè és membre de Poble Lliure. Es van presentar, però no van obtenir representació. Quina valoració heu fet de l'hora?

El Front Republicà es va quedar a les portes d'aconseguir representació, a penes sense diners i sense presència en els mitjans de comunicació. Això ha obert el camí en part. D'altra banda, es va produir una crisi dins de la CUP: vam estar en risc de divisió, un moment molt delicat. Però aconseguim tornar a ajuntar-nos sobre la CUP. Els riscos de llavors s'han superat en un alt grau.

L'ambient intern ha canviat, llavors?

Va ser un moment crític en l'organització, però també d'orgull. Crec que en altres aspectes es resoldria aquest desacord amb expulsions o divisions, o fins i tot en el nostre en algun altre moment. Aquí es va mantenir un fil de comunicació a cada moment entre les parts. Això va permetre que la distància entre una de les organitzacions que fan costat a la CUP i la resta de la militància no es convertís en un abisme infranquejable.

La Cup ha insistit en repetides ocasions en què en els dos últims anys cal fer una república "efectiva" o "trencar amb el marc mental espanyol". No és contradictori presentar-se ara a les eleccions?

És, sens dubte, contradictori quan no ens hem presentat en totes les ocasions anteriors, donant motius per a això. Però no som dogmàtics i hem d'analitzar les nostres maneres d'actuar per a apostar per les més útils. Una part del moviment independentista veia a la Cup al marge del debat independentista. El fet de presentar-se a aquestes eleccions calla aquestes veus. Hem fet un pas endavant i defensarem la nostra posició en la campanya.

A més, des d'octubre de 2017 hem anat madurant algunes idees. Una d'elles és la necessitat de crear més aliances amb la resta de pobles de l'Estat i amb els moviments populars. La representació en el Congrés pot ajudar a això. A l'octubre de 2017, es va produir una crisi profunda en l'Estat, però no es va aconseguir la victòria. Una de les mancances més importants va ser que no es creessin més focus de solidaritat i crisi en l'Estat.

A més d'establir aliances amb els moviments populars, quines polítiques pretén la Cup en el propi Congrés? Només denúncia, basada en propostes...

Tenint en compte la representació que podem tenir, la posició de no donar recer a ningú que no accepti l'autodeterminació i l'amnistia és inexistent. Però volem contagiar aquesta idea entre la resta de forces polítiques independentistes catalanes i a Catalunya en Comú. Aquesta seria la primera aportació de la Cup. Una vegada que la legislatura avanci, no farem una política normalitzada. Ens sembla més interessant estar moltes vegades fora del Congrés que dentro.la
aliança que vostès plantegen amb les forces catalanes no sembla real en aquest moment.

En els dos últims anys, la distància que existeix entre nosaltres i la resta de partits independentistes és probablement la major de la història. Però no és el moment de la desesperació, sinó tot el contrari. La nostra proposta connecta la mobilització i els sentiments d'aquesta setmana amb la ciutadania, amb l'objectiu d'anar a l'ofensiva. Els dos principals partits independentistes, en canvi, miren a arribar a acords amb l'Estat, a rebaixar la tensió perquè no tenim força... Això és el que s'està fent en els dos últims anys. Nosaltres som una força petita, però creiem que connectem amb més persones que ells.

Intentareu fer aliances amb les forces polítiques d'Euskal Herria?

Nosaltres hem tingut històricament una relació directa amb l'esquerra abertzale. Volem que les lluites siguin coordinades en la mesura que sigui possible. Però som conscients que som dos pobles diferents i que, per tant, els ritmes, les aliances o els objectius poden ser diferents.
Sortu està integrada en EH Bildu, mentre que EH Bildu ha aconseguit un acord amb ERC per a conformar la coalició abertzale.

Ens agradaria que l'esquerra abertzale tingués també un marc d'aliances amb nosaltres. I no ho descartem. Creiem que l'esquerra abertzale continua tenint més coses en comú amb la Cup que amb ERC, encara que potser per raons tàctiques estan més d'acord. Som una força socialista, anticapitalista, internacionalista: interpretem el món des de la mateixa cultura política que l'esquerra abertzale.

S'han marcat objectius quantitatius?

La nostra veu en la campanya ja és una victòria. Quant als resultats, totes les enquestes ens donen representació. Això és important perquè les principals forces polítiques solen utilitzar l'argument del vot útil per a apartar a les petites. Estaríem encantats de tenir representació.

Més enllà de les eleccions, quina anàlisi fan de la situació de l'Estat espanyol?

Després del referèndum les forces independentistes van retrocedir i van intentar una política d'entesa amb el PSOE a la recerca d'un procés consensuat. Ha quedat clar que això no és possible. La repressió s'ha mantingut, la política del PSOE a penes es diferencia de la que ha desenvolupat el pàg. No hi ha possibilitat de diàleg o de referèndum pactat. S'ha vist que el PSOE és, com a molt, la cara amable del règim, però el règim en definitiva. La conclusió és que només amb portar aquest estat i règim a la crisi podem aconseguir el reconeixement del dret d'autodeterminació. Crec que el moviment popular que ens ha sorprès a tots aquesta setmana va per aquest camí. La iniciativa del tsunami, per exemple, va ser terrible.

En el cicle que va finalitzar a l'octubre de 2017, la CUP va demostrar una gran capacitat d'influència social, malgrat la força minoritària: de proposar i de crear debats, de difondre una determinada visió... Des del País Basc sembla que aquesta capacitat s'ha reduït. Quin és l'estat de salut de la Cup?

Els resultats de les dues últimes eleccions no han estat bons. En els del 21 de desembre passem de deu a quatre parlamentaris. En les eleccions municipals també hem tingut mals resultats. Això és el que ens ha portat a preguntar-nos per què gairebé no ens connectem amb la gent, i encara estem en aquest procés. La decisió de presentar-se a les eleccions espanyoles s'emmarca en aquest desig de connexió. Jo crec que ens pot servir per a guanyar presència.Cal
dir que aquest descens de quatre de cada deu parlamentaris es va produir en una situació especial, i totes les enquestes ens donen millors resultats.

La política de la Cup s'ha basat històricament en la municipalitat. Heu fet una reflexió detallada sobre els resultats de les eleccions municipals?

Hem detectat una desconnexió amb el nostre entorn social. La gent ens va reconèixer fa temps com si haguéssim perdut el caràcter d'una eina útil. Això ens obliga a fer autocrítica, no podem acceptar la pèrdua d'aquest pes. Però, d'altra banda, en aquests dos anys el règim s'ha estabilitzat. El PSOE va substituir al PP, els principals partits independentistes retrocedien... Aquest cicle ens ha afectat a nosaltres, però també a l'esquerra que ve del M15, han tingut uns resultats molt dolents. En aquesta fase d'estabilització, una opció trencadora com la nostra té més dificultats. Sospitem que la sentència ha canviat la situació: s'ha obert un nou cicle de mobilitzacions, s'han reforçat els horitzons de ruptura, la qual cosa ens converteix en actors necessaris als ulls de molta gent.

Fa temps que ningú dona un full de ruta clar dins de l'independentisme. La Cup té una per als Països Catalans?

No tenim cap proposta tancada ara com ara, i encara que la tinguéssim, no sé si hauríem de presentar-la com la CUP. Fa falta un treball previ de cuina perquè totes les forces independentistes, fins i tot sobiranistes, puguem acordar uns mínims per a avançar. Nosaltres creiem que el dret d'autodeterminació ha de ser posat com a prioritat. No sols cal sumar als independentistes, sinó als defensors del dret d'autodeterminació. Hem de recompondre aquest bloc que va defensar els dies 1 i 3 d'octubre posant de nou en contradicció a l'Estat. Cal sumar ara l'amnistia per als 16 presos polítics que tenim i per a les mil persones que estan imputades en relació amb el referèndum. L'autodeterminació i l'amnistia poden ser els eixos sobre els quals construir un full de ruta, i poden ser assumits per una majoria social.

La situació no és fàcil. Com combinar el pas curt amb la mirada estratègica?

La gestió dels ritmes polítics és l'art que les organitzacions polítiques han de saber practicar: quan alentir el ritme, quan accelerar-lo... No hi ha cap manual amb la fórmula de la independència. Des d'octubre de 2017 traiem algunes conclusions. És veritat que en la societat catalana hi ha un sector que rebutja la independència de manera contundent i activa. Una de les prioritats ha de ser la desactivació d'aquest sector. Entre els quals no són independentistes també cal aconseguir adherir-se a algunes parts del programa independentista. Per a això és imprescindible desenvolupar el programa social de l'independentisme. No sols hem de reivindicar el dret a l'autodeterminació, a pesar que ens ha portat molt lluny; també hem de reivindicar que volem la independència i la república per a guanyar drets socials. Pels pensionistes, pels precarizados, per les dones, per la naturalesa... Necessitem una majoria absoluta.

Es parla molt de desobediència. Quin és el lloc que li donen?

Malgrat no venir d'una tradició revolucionària, la desobediència no violenta va ser molt ben entesa per molts ciutadans el passat 1 d'octubre. El canvi es va produir llavors, profund. Va quedar demostrada l'eficàcia de l'estratègia desobedient no violenta massiva. La novetat era de caràcter massiu, ja que la desobediència és practicada per molts moviments ciutadans des de fa temps. Va ser una aportació a la cultura política del país. El 15 d'octubre vam tornar a veure-ho en l'aeroport del Prat. Encara que els participants van ser més joves i més d'esquerres, hi havia una gran diversitat.