Per als quatre centres educatius comunitaris heu de formar professorat. Han d'aprendre a Kaktxikel, perquè la transmissió falla.

Desafortunadament, el cacauet no es transmet. Els factors perquè això ocorri són molts. Un d'aquests quatre centres, per exemple, està prop de la ciutat i, a conseqüència d'aquesta proximitat, l'espanyol és el que representa al cadell. També vivim conflictes interns durs, aquí tenim processos molt violents, es donen assassinats. D'altra banda, els pares pensen que si no aprenem en castellà no trobarem treball. És habitual la pregunta “Per a què ens serveix l'idioma?”. Els qui així ho pensen han rebut missatges d'aquest tipus en el sistema educatiu ordinari, en els processos violents. Se'ns diu que els maies som el pitjor que li pot passar a Guatemala.

Ens han discriminat per ser maia, els factors per a no transmetre l'idioma són molt forts.

Teniu molta feina preparant als professors.

No es tracta de dir, “Ensenyem als professors a escarabat!”. Partim de l'ésser. Qui soc jo com un riu? Com viu? Volem recuperar els coneixements dels nostres avis i àvies, i així els professors no seran mers professors de cacchillo. Que s'enamorin de la seva cultura, que coneguin des del cor el que és la nostra llengua. Formem acadèmicament i políticament al professorat. D'aquesta manera, podrem llevar de damunt la història que ens han ensenyat. Estem descolonitzant l'educació per a poder treballar la llengua. No n'hi ha prou amb dir, “parlem al cadell!”. Hi ha gent que parla al cadell, però pensa com el sistema. Nosaltres amb els professors treballem la formació històrica i política.

En un d'aquests quatre centres s'ha implantat el model d'immersió complet.

Tenen alumnes de 3 a 16 anys. Van començar fa uns cinc anys. Està donant molt bons resultats. Abans de ser un col·legi comunitari va ser el col·legi My Melody. Els nens aprenien castellà i anglès. Els propietaris van abandonar la terra i l'edifici per a iniciar el col·legi que anava a impartir en el Kakutxel.

Inglés i castellà? Els pares no van marxar quan van canviar de model?

L'anglès ha agafat molta força a Guatemala. Si aprens, tindràs treball.

Alguns van marxar, però altres no. No es van escapolir, perquè els expliquem que estaríem a favor de la comunitat, que volíem recuperar la nostra identitat i la nostra cultura. Està molt avançada metodològicament, des que entren fins que surten ho fan en castellà, a l'aula i fora de l'aula.

En l'altre centre estudien el 60% en l'idioma original.

És una escola de diferent naturalesa. Està orientat a atendre les necessitats socials. Un estudiant pot venir de sobte i no saber gens de cadell. En canvi, els nens estan políticament empoderats. Avui dia es diu empoderat, no? [riu]. Tenen una escola d'art i aprenen el coneixement i la música dels majors. Tenen pares molt actius i quan hi ha protestes els nens demanen als seus pares que els portin amb ells. Els nens van acompanyats de marimbes, tambors i tortugues. Les noies han començat a demanar les nostres robes. Havíem perdut la nostra indumentària i és important perquè aquí es mostra la nostra naturalesa, l'univers, la forma de vida. No obstant això, hem deixat de vestir-nos per discriminació i racisme, perquè en cas contrari al carrer ens diuen: “Mira, aquí va l'indi!”. Són situacions molt dures, és més fàcil viure com una d'elles i vestir els pantalons. Les noies expliquen a les mares per què volen recuperar el vestit. Els teixidors també han començat a reivindicar els nostres teixits.

Com són els altres dos centres?

El 51% dels pares parlen al cadell, enfront del 5% que sap parlar. Molt poc transmès. L'avantatge és que, encara que no parlen, sí que són capaços d'entendre. Tracten de posar un model d'immersió. En una d'elles tenen un obstacle important, no tenen suficients diners per a convertir-se en professors. La veritat és que, com a centre comunitari, tots tenim problemes econòmics. A un centre li ha ofert l'Ajuntament el professor. Coneix l'idioma, però té el pensament del sistema. Cal començar a treballar des de zero amb ells i alguns són apàtics respecte a la nostra forma de vida.

Els pares estan satisfets amb els quatre centres?

El que més importa és l'estat d'ànim en el qual els nens es van a casa. Els nens són feliços i estan motivats. Les coses bones es contagien. En els col·legis de l'Estat s'inclinen pel seu, aprenen i aprenen de memòria. Els nostres nens ni tan sols saben qui són. Se'ls deixa en els col·legis comunitaris, parteixen del cor. El que tria el camí del cor no s'equivoca. Crec que quan triem el que volem ser, no ens equivoquem i vivim contents.

Recordo la preocupació d'una mare que va matricular a la seva filla en un d'aquests centres. Em va dir que no havia d'entrar a l'escola, perquè va començar a donar-li bufetades i va preguntar per què no usava la indumentària original. La nena va voler canviar d'escola, però la seva filla no i no. A poc a poc la mare es va sensibilitzar i al final va començar a vestir-se amb la roba original. Va arribar a estimar la seva roba, a estimar la seva cultura