Vostè és actor, però va realitzar estudis audiovisuals. Per què?

Amb dotze anys, per casualitat, després de ser admès en un càsting, la qual cosa es convertiria en una sèrie de pocs capítols es va convertir en una sèrie de quatre anys. Era molt jove, i a causa de la fama que em va produir la sèrie, vaig decidir deixar el cinema per a dedicar-me als meus estudis i decidir-me el meu futur. Però aviat vaig veure que el teatre era una forma de vida per a viure diferents vides. Amb 21 anys vaig fer la meva primera pel·lícula. Em sento orgullós d'haver estat capaç de decidir que volia ser actriu, amb total convicció i en acabar els meus estudis. Els estudis eren importants per a mi, el teatre és un ofici molt difícil i era important tenir alternatives.

Has rebut el premi Biznaga de Plata al millor actor per Filla d’algú. Quina importància té el premi?

Bé, els premis no ens canvien, són una oportunitat única per a donar visibilitat al treball realitzat, i això és important per a mi. Són també el senyal que vas per bon camí. Però no cal donar-li més importància de la necessària.

Sempre has dit que l'embaràs és invisible, en aquesta pel·lícula has interpretat a un advocat de 30 anys embarassat que ha de defensar al seu pare.

Quan vaig rebre la proposta em va semblar especialment interessant per això, ja que la pel·lícula Filla d’algú ofereix una visió poc habitual de la gestació en la ficció. En la ficció, normalment, les dones embarassades només parlen de l'embaràs; en aquest cas el meu personatge, Eli, està embarassada, però en la trama no s'aborda l'embaràs com a tal. Perquè l'embaràs no és una malaltia i les dones fem vida normal quan estem embarassades. Aquesta pel·lícula representa l'apoderament d'una dona que per primera vegada serà mare en un moment en el qual el seu pare està destrossat.

Eres la mare de dos fills. Més enllà de l'embaràs, fins a quin punt la maternitat és avui invisible?

Encara que les nostres mares van lluitar pels drets de les dones, no hem tingut massa referents en la visibilitat de la maternitat. Jo sempre he reivindicat públicament la realitat oculta de la maternitat en els actors: En el festival de Màlaga vaig creuar la catifa vermella i dos minuts més tard estava submergit en la lactància materna. Gestionar aquesta situació no és fàcil i és imprescindible veure a dones i homes en els centres de treball amb els seus fills i filles.

Les polítiques de maternitat i paternitat van millorant a poc a poc. Però quant a la conciliació, fins a quin punt s'ha igualat la situació?

Les ulleres estan canviant, però socialment, encara estem molt lluny de la igualtat. Repeteixo que falten referents: quan hi hagi professors homes en les guarderies i les cures siguin tan masculins com els de les dones, veurem la veritable revolució.

Quin creus que és l'estat de salut del feminisme en el teatre?

El feminisme ha vingut per a quedar-se. Però diria que l'assignatura pendent del feminisme és la maternitat, en la meva professió i en totes les altres: la reivindicació dels drets de les dones és imprescindible, però hem de fer un pas més en favor dels drets de les dones embarassades o de les mares. És més, em sembla més important treballar pels reptes de la maternitat que satisfer la igualtat entre homes i dones en el futur.

S'ha produït un repunt del feminisme en un moment en el qual a nivell mundial els moviments d'extrema dreta estan en auge. Són una amenaça aquests últims?

L'ús semàntic del llenguatge que fa l'extrema dreta em sembla molt perillós: sentir defensar el seu feminisme m'espanta. Crec que l'educació és l'únic camí per a ser una societat empoderada.

S'acaba d'estrenar la nova sèrie de Leticia Dolera. Fa un any el feminisme català es va fragmentar, perquè Dolera et va deixar fora per estar embarassada. Com està vostè?

Ha estat molt dur, encara que jo intento ser optimista. He viscut sentiments contradictoris, però al cap i a la fi em quedo amb l'ensenyament. Això sí, s'ha demostrat una vegada més que la maternitat té una contrapartida professional, fins i tot amb un director que s'ha convertit en un referent en les reivindicacions del feminisme.

Creu que aquest conflicte es va utilitzar amb interessos mediàtics?

Bé, la dreta aprofita qualsevol oportunitat per a lluitar contra el feminisme, i això em fa molta ràbia. Però és imprescindible fer públic aquest tipus de fets que vivim per l'embaràs, ja que ens sentirem més protegits. L'única manera de contradir els silencis propis del sistema és comptar aquest tipus d'esdeveniments.