Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

"En la ficció, normalment, les dones embarassades només parlen de l'embaràs"

  • L'actriu Aina Clotet (Barcelona, Països Catalans, 1982) va rebre el Premi Biznaga de Plata en el Festival de Màlaga per la seva interpretació en la pel·lícula catalana Filla d’algú (La filla d'algú, en basca). És un dels referents de l'ona feminista que ha dominat el teatre en els últims anys.
“Haurtzaindegietan gizonezko irakasleak daudenean eta zaintza-lanak emakumezkoenak bezain gizonezkoenak diren egunean ikusiko dugu benetako iraultza” (Argazkia: Jordi Borràs)
“Haurtzaindegietan gizonezko irakasleak daudenean eta zaintza-lanak emakumezkoenak bezain gizonezkoenak diren egunean ikusiko dugu benetako iraultza” (Argazkia: Jordi Borràs)

Vostè és actor, però va realitzar estudis audiovisuals. Per què?

Amb dotze anys, per casualitat, després de ser admès en un càsting, la qual cosa es convertiria en una sèrie de pocs capítols es va convertir en una sèrie de quatre anys. Era molt jove, i a causa de la fama que em va produir la sèrie, vaig decidir deixar el cinema per a dedicar-me als meus estudis i decidir-me el meu futur. Però aviat vaig veure que el teatre era una forma de vida per a viure diferents vides. Amb 21 anys vaig fer la meva primera pel·lícula. Em sento orgullós d'haver estat capaç de decidir que volia ser actriu, amb total convicció i en acabar els meus estudis. Els estudis eren importants per a mi, el teatre és un ofici molt difícil i era important tenir alternatives.

Has rebut el premi Biznaga de Plata al millor actor per Filla d’algú. Quina importància té el premi?

Bé, els premis no ens canvien, són una oportunitat única per a donar visibilitat al treball realitzat, i això és important per a mi. Són també el senyal que vas per bon camí. Però no cal donar-li més importància de la necessària.

Sempre has dit que l'embaràs és invisible, en aquesta pel·lícula has interpretat a un advocat de 30 anys embarassat que ha de defensar al seu pare.

Quan vaig rebre la proposta em va semblar especialment interessant per això, ja que la pel·lícula Filla d’algú ofereix una visió poc habitual de la gestació en la ficció. En la ficció, normalment, les dones embarassades només parlen de l'embaràs; en aquest cas el meu personatge, Eli, està embarassada, però en la trama no s'aborda l'embaràs com a tal. Perquè l'embaràs no és una malaltia i les dones fem vida normal quan estem embarassades. Aquesta pel·lícula representa l'apoderament d'una dona que per primera vegada serà mare en un moment en el qual el seu pare està destrossat.

Foto: Jordi Borràs

Eres la mare de dos fills. Més enllà de l'embaràs, fins a quin punt la maternitat és avui invisible?

Encara que les nostres mares van lluitar pels drets de les dones, no hem tingut massa referents en la visibilitat de la maternitat. Jo sempre he reivindicat públicament la realitat oculta de la maternitat en els actors: En el festival de Màlaga vaig creuar la catifa vermella i dos minuts més tard estava submergit en la lactància materna. Gestionar aquesta situació no és fàcil i és imprescindible veure a dones i homes en els centres de treball amb els seus fills i filles.

Les polítiques de maternitat i paternitat van millorant a poc a poc. Però quant a la conciliació, fins a quin punt s'ha igualat la situació?

Les ulleres estan canviant, però socialment, encara estem molt lluny de la igualtat. Repeteixo que falten referents: quan hi hagi professors homes en les guarderies i les cures siguin tan masculins com els de les dones, veurem la veritable revolució.

Quin creus que és l'estat de salut del feminisme en el teatre?

El feminisme ha vingut per a quedar-se. Però diria que l'assignatura pendent del feminisme és la maternitat, en la meva professió i en totes les altres: la reivindicació dels drets de les dones és imprescindible, però hem de fer un pas més en favor dels drets de les dones embarassades o de les mares. És més, em sembla més important treballar pels reptes de la maternitat que satisfer la igualtat entre homes i dones en el futur.

S'ha produït un repunt del feminisme en un moment en el qual a nivell mundial els moviments d'extrema dreta estan en auge. Són una amenaça aquests últims?

L'ús semàntic del llenguatge que fa l'extrema dreta em sembla molt perillós: sentir defensar el seu feminisme m'espanta. Crec que l'educació és l'únic camí per a ser una societat empoderada.

S'acaba d'estrenar la nova sèrie de Leticia Dolera. Fa un any el feminisme català es va fragmentar, perquè Dolera et va deixar fora per estar embarassada. Com està vostè?

Ha estat molt dur, encara que jo intento ser optimista. He viscut sentiments contradictoris, però al cap i a la fi em quedo amb l'ensenyament. Això sí, s'ha demostrat una vegada més que la maternitat té una contrapartida professional, fins i tot amb un director que s'ha convertit en un referent en les reivindicacions del feminisme.

Creu que aquest conflicte es va utilitzar amb interessos mediàtics?

Bé, la dreta aprofita qualsevol oportunitat per a lluitar contra el feminisme, i això em fa molta ràbia. Però és imprescindible fer públic aquest tipus de fets que vivim per l'embaràs, ja que ens sentirem més protegits. L'única manera de contradir els silencis propis del sistema és comptar aquest tipus d'esdeveniments.

De la casualitat a
la vocació “Vaig començar a treballar com a actor als dotze anys, a l'atzar. Vaig néixer en una família de metges, el meu pare i la meva mare són mèdics, i el meu germà, actor, i jo acompanyem al meu pare en una entrevista científica en TV3 [Televisió Pública Catalana] amb motiu de la SIDA. En aquest moment van començar a produir sèries de ficció de televisió, i allí ens van recomanar que ens presentéssim a un càsting. Sempre he dit que la sort em va portar al món de la interpretació, la sort em va portar a la vocació”.

 


T'interessa pel canal: Zinema
Com seria una Palestina mai atacada?
El documental d'animació LYD del periodista i activista palestí Rami Younis està donant molt a parlar en el Festival de Cinema de Sant Sebastià. És fictici, situat a la ciutat mai ocupada per Israel de Lyd, on mai hi ha hagut colònia britànica i on conviuen jueus i àrabs;... [+]

2025-01-14 | Sustatu
Marató "Dragoi Bola" per a celebrar l'exposició dels episodis en Makusin
La seu d'EITB a Bilbao acollirà dissabte que ve, 18 de gener, la marató "dragoi Bola", de 16.00 a 21.00 hores. El motiu és que les seccions de la Dragoi Bola doblegada en basca arribaran a la plataforma Makusi, en basca i de manera gratuïta, ja que tots els divendres s'aniran... [+]

2024-12-17 | ARGIA
Una vegada que la gestió del litoral quedi en mans del Govern Basc, els projectes "podran accelerar-se"
El Govern Basc té altres dues competències: Ordenació i Gestió del Litoral i Cinematografia i Activitat Audiovisual. La Comissió Mixta de Transferències s'ha reunit aquest dilluns a Madrid per a acordar el traspàs d'aquestes dues competències a la CAB i Navarra.

Acusen a ETB de “contraprogramar” la pel·lícula ‘Bizkarsoro’ en el Dia del Basc
ETB1 va estrenar la pel·lícula Bizkarsoro en el Dia del Basc. A pesar que a ETB2 se li va proposar que s'emetés simultàniament en castellà, Tasio es va oferir finalment en castellà en aquest canal, la qual cosa ha provocat una certa indignació en les xarxes socials.

2024-11-27 | Onintza Enbeita
Aran Calleja. Compositor de música de pel·lícules
"En música, les dones estem fent una gran feina perquè ens vegin"
A les dones creatives que li envolten el sorprèn que el tinguin, però ell ha tingut la síndrome de l'impostor durant molts anys. Però la permanència li ha ensenyat que ha fet moltes coses bé. En 2021 va guanyar el Goya de l'Estat espanyol amb Maite Arroitajauregi per la... [+]

Fermín Muguruza
“El canvi i el moviment m'apassiona”
Fermín va néixer en l'antic hospital d'Irun en 1963, en el si de la família Muguruza dels Ugarte. Es tracta d'un artista que ha exercit una influència gegantesca en la música basca en les últimes dècades. No en va, ha estat el cantant i alma mater de Kortatu e Negu Gorriak,... [+]

'Bizkarsoro' arriba als cinemes donostiarres gràcies a la col·laboració de Bagerá, l'Ajuntament i SADE
La pel·lícula Bizkarsoro (Josu Martínez, 2023) es projectarà als cinemes de Donostia-Sant Sebastià a partir d'aquest divendres (dia 22) i, segons ha explicat Iñaki Elorza, de SADE, es projectarà en principi durant unes dues setmanes i, si té èxit, més temps. Així ho... [+]

Comença a Bilbao l'Homeless Film Festival que treballa en la inclusió de les persones en situació d'exclusió
El festival de cinema i teatre que organitza l'associació Bizitegi des de 2016 ja està en marxa a Bilbao.

2024-10-23 | Julene Flamarique
Zinebi projectarà 132 pel·lícules de 44 països a Bilbao durant una setmana
El festival de cinema de Sant Sebastià se celebrarà del 8 al 15 de novembre. També es podran veure en escena pel·lícules basques com Tasio, una versió restaurada de la pel·lícula i La Mort de Mikel, 40 anys després de l'estrena de la pel·lícula.

2024-10-21 | Zuzeu
47. El Centre Basc d'Estudis Bascos celebra el Dia Internacional del Cinema Basc
La pel·lícula de Jone Arriola “Tot està inventat” ha estat la guanyadora de l'Oca d'Or en la gala de lliurament de premis celebrada aquest dissabte. La Mirada del Cinema Basc ha homenatjat la trajectòria de l'actriu Itziar Ituño.

2024-10-18 | Urumeako Kronika
El festival 'Hariak', testimoni de les històries de resistència, del 7 al 17 de novembre en Hernani
La d'enguany serà la tercera edició, i el tema de la memòria serà l'eix, la Plaça Intercultural Feminista.

2024-10-14 | Leire Ibar
Euskal Zine bilera de Lekeitio aconsegueix aquesta setmana la seva 47 edició
El festival compleix 47 anys, i entre el 16 i el 21 d'octubre, a través de xerrades i tallers, es treballaran diferents àmbits de la cinematografia basca. Sota el lema “El cinema sempre nou”, el festival vol fer l'ullet als joves que volen comptar el nou cinema i les... [+]

Eguneraketa berriak daude