"En principi m'imagino la música i aquest disc en espais tancats; aquest serà el primer concert en un espai obert, i estic desitjant veure el resultat… Aquests escenaris adaptats a la naturalesa m'agraden molt i em sento còmode”. Hannot Mintegia va presentar Moxal a l'inici de l'activitat en el festival Kalegorri d'Urretxu (Guipúscoa), a les faldilles del mont Irimo, en un escenari obert. Des de llavors ha actuat amb l'ajuda de la banda, sobretot Rafa Rodrigo (guitarra) i Txufo Wilson (programació). En el festival Kalegorria va comptar amb la col·laboració d'Aitor Etxeberria i Mursego, que van amenitzar les cançons més conegudes de la temporada. “Faig una valoració molt positiva del que he fet fins ara. El projecte està agafant forma, i encara que no hem fet molts concerts, han estat molt interessants i han estat en llocs preciosos. Hem tingut l'oportunitat de gravar una versió per a l'últim disc d'Empty Files [El grup de Wilson]... i estic preparant un disc curt per a la volta de Nadal, de quatre cançons”. Així que Moxal està al trot. Es tracta d'una xerrada iniciada al juny en el nucli rural d'Urretxu, que es completarà amb les converses mantingudes amb l'autor en les últimes setmanes.

Aquest és un lloc on cavalquen cavalls i poltres. D'on ve el nom de Moxal?

Tenia clar que no volia posar el meu propi nom al nou projecte. M'agraden molt els cavalls. Abans vaig tenir un altre projecte que es deia Cavalls; el nom “moxal”, l'animal, em semblava misteriós de petit i alhora molt atractiu. Era un cavall petit, però no era una criatura, la paraula no distingia entre un mascle o una femella... És una cosa que ha perdurat en el meu imaginari i la vaig triar sense donar moltes voltes.

L'estiu ha passat gairebé; l'era dels festivals s'ha convertit en tot un esdeveniment. Quina opinió li mereix el circuit i la moda dels festivals musicals?

Si et dic la veritat, els grans festivals em donen molta mandra. No crec que siguin els llocs més adequats per a escoltar música, no sé qui hauria de venir per a anar jo, però en principi ara prefereixo anar a altres concerts… M'agraden els festivals una mica més petits, això sí.

A quin grup o músic assistiries a un gran festival?

Perquè no sé… Nick Cave, o Fugazi reunits de nou… propostes que facin una música més o menys adaptada a aquest gran(s) espai(s) gran(s), o, per exemple, DJ Shadow o Massive Attack.

T'ha costat molt abandonar el teu equip de sempre, Audience, i decidir-te per un projecte i un camí propi?

Sí, però tot ha anat de forma bastant natural, ha estat una qüestió de ritme, més que res. El grup tenia un ritme que difícilment hagués pogut compartir amb la meva vida, i vaig decidir emprendre el meu camí. Però no ha estat una decisió fàcil; Audience ha estat la meva escola de música i una part important de la meva vida. Han estat quinze anys; en Audience he après a tocar en un grup, a ser membre d'un grup, a gestionar un grup, a fer cançons, a adaptar-les… Han estat mil experiències.

En deixar Audience, tenies clar en el musical cap a on et dirigiries?

No, a poc a poc es va anar fixant el so i en això ha influït la quantitat de petites col·laboracions que he fet durant els últims anys, per exemple, en l'últim disc d'Aitor Etxeberria. També toquem en directe, encara que al principi no tenia intenció. Això ocorre moltes vegades. A vegades amb la guitarra, a vegades ficant veus… També he treballat amb Ainara Legardon, i mentrestant, estava creant les meves pròpies cançons, algunes amb la guitarra, amb l'ordinador… Al final vaig aconseguir barrejar a José Lastra i això ha estat molt important. Tenia un munt d'idees amuntegades, tenia un esquelet, però per a això és molt important tenir altres orelles; cada cançó donava moltes opcions i Llastra em va ajudar a canalitzar cadascuna. Ens vam posar un termini i així vam fer el disc, perquè avui dia hi ha massa possibilitats de deixar-lo tot obert i mai acaba un treball, decidim que les cançons anirien amb les seves fallades.

Heu treballat el pop d'Audience, el post-rock, el rock estatunidenc, entre altres; aquesta vegada has treballat un llenguatge diferent: pop atmosfèric, trip-hop... Per què?

Crec que són influències que sempre han estat aquí, però que ara han sortit en una mesura diferent. Quant als referents musicals, jo soc molt dels 90. En aquesta mateixa època vaig descobrir a Fugazi i Neil Young, Portishead i Björk, Tricky i Will Oldham… I penso que sempre portes aquesta música que vaig descobrir en l'època dels joves. Llavors, una vegada creades les cançons em vaig anar a l'estudi molt obert, amb ganes de provar coses, i amb la convicció que res és imprescindible.

Has tingut intenció de ser original o innovador? Perquè aquí en el nostre entorn no s'han treballat molt aquestes sonoritats.

No, no hi ha hagut tal intenció, sí que hi ha hagut una intenció de fer proves i d'aprendre, i he fet molt intuïtiu. També volia jugar amb les veus, però ho hem fet de manera molt artesanal, i les col·laboracions també m'han aclarit el camí, ells també han guiat la meva veu… Les col·laboracions de Mursego, Ainara Legardon, Aitor Etxebarria, Mirin Narbaiza, Gaizka Insunza… han estat fonamentals per a marcar el so.

Tu també has usat loops. On havia après?

Perquè pel meu compte i de manera poc ortodoxa diria. Tinc un cert arxiu sonor propi, que sol ser un error d'altres gravacions o parts que no s'usen. Són sons que m'interessen per alguna cosa i em mouen a reutilitzar-los.

Les lletres són teves. Ha estat un repte especial?

Sí, potser la més intencionada hagi estat en les lletres i en la manera de cantar, ja que he intentat cantar com parlo. He tingut un llisqui involuntari, però en general crec haver aconseguit el que desitjo, i en això he col·locat una espècie de marca pròpia. Moltes vegades tens dubtes sobre l'aportació que fa una cançó, si té alguna particularitat… en aquest disc m'he quedat tranquil pensant que he fet una aportació en aquest sentit, almenys en el llenguatge de cant.

Vostè ha posat la seva energia en la sonoritat de les paraules.

Sí, així és. M'agrada la sonoritat i la força d'algunes paraules: aittitte, bitxidxena, haixie gara... Hi ha frases que valen molt per a mi, més per la sonoritat que pel contingut. Potser he oblidat per què en el seu moment m'importaven, però el so d'aquestes paraules i frases ha quedat aquí...

Quines paraules o frases, per exemple?

Així en el pot ràpid… era ilusiñonantie, ba-r-tu-ki-ku-si (Haixie gara? ). M'agrada molt el que passa amb aquestes síl·labes. En el que a les lletres es refereix, diria en general, m'agrada que no sigui clar, no sols el que volen dir, sinó també el que dic. És a dir, per la sonoritat, uns entenen una paraula i altres una altra.

Vas escriure alguna cançó d'Audience en basca. Has escrit tots els poltres en basc.

Sí, això ho tenia molt clar, i és una cosa que portava caminant d'un temps a un altre. I ara no té marxa enrere, vull fer les cançons en basca. Per exemple, en els directes cantem una versió en anglès, però això també se'm fa rar, i algun dia canviarem això, per a cantar tot en basc.

Ets d'una generació musical massa marcada per l'anglofilia?

Sí, no diré els seus defensors, però hem estat grans practicants de cantar en anglès, perquè era molt normal. Les nostres referències eren angleses: et queden inserides algunes paraules i expressions, i a cadascun li costava escriure lletres… Tot això es barrejava i tendíem a l'anglès. Però t'adones que també es pot cantar en basc i d'una manera molt personal. A mi m'encanta, per exemple, com canta Ruper [Ordorika], m'encanta. Perquè li dona un motlle personal.

T'hauria agradat cantar més en basc en Audience?

No diria això. També vaig aprendre allí, o em vaig atrevir i vaig provar de cantar en basc… En la primera maqueta d'Audience ja hi havia una cançó en basca.

En els seus inicis, en els anys 90, sent anglozanos, quan va començar a sonar la música en basca en tu, quan va sorgir la preocupació per cantar en basca?

La passió per la música en basca sempre ha estat aquí, sobretot en aquest moment en què comença l'afició per la música en general. Per posar un exemple, el directe d'Itoiz és un dels discos més estimats de la meva vida; i després, Dut; i abans i sempre, Mikel Laboa. Crec que la preocupació per cantar en basca ha estat des que comencem a fer música, i com ja s'ha dit, en la primera maqueta d'Audience ja hi havia una cançó en basca. En general, jo crec que arriba un moment en el qual busques una comunicació més directa amb l'oient, i també amb tu mateix, i a mesura que ho fas t'adones que estàs més lliure en la teva pròpia llengua, et resulta més familiar, més natural, i per tant tens més possibilitats de jugar.

A part dels nominats dels estils, la teva nova proposta té un punt de misteri. És això el que buscava?

En les primeres audicions la gent m'ha dit que el disc se li fa misteriós i pròxim, els dos alhora. No està res malament. Segueixo molta música per al cinema, i m'interessa molt que la música sigui suggeridora.

I la música de l'est d'Europa o Àsia?

Entenc per què em preguntes, i m'agraden molt aquest tipus de sonoritats, però diria que la influència que he rebut, o la que he rebut, és indirecta a mesura que altres grups o artistes reben aquestes influències. Per exemple, un grup com Wovenhand o Tricky en els seus primers discos.

Has esmentat la cançó pròpia de Ruper. Escoltant la teva, es pot esmentar la singularitat, a vegades es pren la figura d'una forma d'oració…

Aquestes cançons han estat creades a casa, amb la meva guitarra, i cantant baix en solitud, encara que després les hem vestit amb el grup i les col·laboracions. Això et porta a cantar en un volum, i d'aquí podria venir aquesta manera de cantar, encara que també he hagut de desembolicar-me en els directes.

Has obert un camí amb Moxal. Veus la manera de continuar fent el camí?

Sí, ho veig, i m'agradaria. La meva manera de fer música és aquesta, i a més, arriscar més que una mica, perquè en cas contrari no aprenc. Haig d'arriscar, en cas contrari no m'exercito, necessito emprendre coses noves o treballar amb gent diferent per a això.

Avui dia hi ha una tendència a fer-ho entre vosaltres; col·laborar amb l'art dels músics, barrejar-se, jugar…

Sí, i a mi m'agrada un munt. S'aprèn molt amb col·laboracions; en el cas d'aquest disc ha estat molt fructífer i s'ha anat molt fàcil. M'he quedat molt a gust.

Com veu el panorama musical basc?

Molt bé. Hi ha grups de gran qualitat i crec que tenim un panorama molt divers. Des de l'últim disc d'Ibon RG fins a Nizuri Tazuneri pensa en el que hi ha: de tot.

L'etapa d'Audience està totalment tancada?

Jo diria que no!