Hem de reivindicar l'aspecte científic de l'Olítica P. En aquests temps en els quals els polítics salten d'unes eleccions a unes altres s'han convertit en venedors de rondalles, hem de donar una mirada més profunda i detallada a la forma d'organització de la convivència col·lectiva.

Anem al concret. Aquest Estat espanyol, anomenat democràcia, és avui dia una corporació real, un tancament amb una estructura compacta i jeràrquica. La voluntat de les nacions i dels pobles no pot influir democràticament en aquesta corporació. Les principals normes internes són inamovibles, i tota la parafernàlia i els instruments del propi Estat legitimen la imposició violenta.

L'exemple de Catalunya és massa significatiu; fent una anàlisi raonable, qualsevol pot veure que l'independentisme català vol recórrer el camí de la democràcia per a dur a terme els seus legítims objectius. Doncs bé, aquesta corporació que es diu Espanya li nega aquesta possibilitat i aquesta negació és, a més, compartida per tots els agents que formen part de la corporació i se senten. S'oposen de manera radical a la via democràtica a Catalunya, no sols els aparells d'Estat tradicionals, no sols alguns partits polítics o algunes ideologies concretes. Tots els que es consideren espanyols es mostren en contra, negant a Catalunya, d'una manera o una altra, la possibilitat de fer un camí democràtic cap a la independència.
Això suposa un problema greu. Es pot plantar cara a un govern i canviar-lo a través de les eleccions. Un partit, avui dominat, pot vèncer demà i allunyar-se del poder. Però, com fer front a una corporació en la qual tots els membres imposen dogmes de fons irrefutables? Quin valor poden tenir les eleccions, per exemple, si tots els partits mostren un comportament similar sobre els temes centrals?

Dins d'aquesta corporació que és Espanya, difícilment canviaran els pensaments o les actituds sobre Catalunya. Un altre punt respecte a Euskal Herria, si alguna vegada en aquest punt ens dediquem a recórrer el camí democràtic.
Aquesta és una realitat que les nacions que ara com ara estem atrapades en aquesta corporació que anomenem Espanya haurem de tenir molt en compte.

Aquesta complicació, per gran que sigui, no és l'única; la Corporació Espanyola apareix, a més, integrada en una altra estructura corporativa més àmplia i robusta denominada Unió Europea (UE). Aquesta vacunació interestatal, sens dubte, dona solidesa a Espanya. En conseqüència, la mateixa UE, en condicions democràtiques normals, que hauria d'ajudar a Catalunya o als bascos, es converteix en un factor en la pràctica a favor d'Espanya i en contra de nosaltres.

Què fer llavors en les nostres nacions i pobles oprimits? Per a començar, les estratègies adequades es basen en l'anàlisi detallada d'aquesta realitat concreta, i no construeixin un castell en l'aire, representant a possibles “governs progressistes” en l'imaginat canvi d'aquesta Espanya. A més, fer passos pràctics, encara que sigui en contra del corrent, per a construir una nació democràtica pròpia; i compartir estratègies de llibertat democràtica entre les nacions amb el mateix problema, tant dins d'Espanya com a Europa.