Hem de reivindicar l'aspecte científic de l'Olítica P. En aquests temps en els quals els polítics salten d'unes eleccions a unes altres s'han convertit en venedors de rondalles, hem de donar una mirada més profunda i detallada a la forma d'organització de la convivència col·lectiva.
Anem al concret. Aquest Estat espanyol, anomenat democràcia, és avui dia una corporació real, un tancament amb una estructura compacta i jeràrquica. La voluntat de les nacions i dels pobles no pot influir democràticament en aquesta corporació. Les principals normes internes són inamovibles, i tota la parafernàlia i els instruments del propi Estat legitimen la imposició violenta.
Com fer front a una corporació en la qual tots els membres imposen dogmes de fons irrefutables? Quin valor poden tenir les eleccions, per exemple, si tots els partits mostren un comportament similar sobre els temes centrals?
L'exemple de Catalunya és massa significatiu; fent una anàlisi raonable, qualsevol pot veure que l'independentisme català vol recórrer el camí de la democràcia per a dur a terme els seus legítims objectius. Doncs bé, aquesta corporació que es diu Espanya li nega aquesta possibilitat i aquesta negació és, a més, compartida per tots els agents que formen part de la corporació i se senten. S'oposen de manera radical a la via democràtica a Catalunya, no sols els aparells d'Estat tradicionals, no sols alguns partits polítics o algunes ideologies concretes. Tots els que es consideren espanyols es mostren en contra, negant a Catalunya, d'una manera o una altra, la possibilitat de fer un camí democràtic cap a la independència.
Això suposa un problema greu. Es pot plantar cara a un govern i canviar-lo a través de les eleccions. Un partit, avui dominat, pot vèncer demà i allunyar-se del poder. Però, com fer front a una corporació en la qual tots els membres imposen dogmes de fons irrefutables? Quin valor poden tenir les eleccions, per exemple, si tots els partits mostren un comportament similar sobre els temes centrals?
Dins d'aquesta corporació que és Espanya, difícilment canviaran els pensaments o les actituds sobre Catalunya. Un altre punt respecte a Euskal Herria, si alguna vegada en aquest punt ens dediquem a recórrer el camí democràtic.
Aquesta és una realitat que les nacions que ara com ara estem atrapades en aquesta corporació que anomenem Espanya haurem de tenir molt en compte.
Aquesta complicació, per gran que sigui, no és l'única; la Corporació Espanyola apareix, a més, integrada en una altra estructura corporativa més àmplia i robusta denominada Unió Europea (UE). Aquesta vacunació interestatal, sens dubte, dona solidesa a Espanya. En conseqüència, la mateixa UE, en condicions democràtiques normals, que hauria d'ajudar a Catalunya o als bascos, es converteix en un factor en la pràctica a favor d'Espanya i en contra de nosaltres.
Què fer llavors en les nostres nacions i pobles oprimits? Per a començar, les estratègies adequades es basen en l'anàlisi detallada d'aquesta realitat concreta, i no construeixin un castell en l'aire, representant a possibles “governs progressistes” en l'imaginat canvi d'aquesta Espanya. A més, fer passos pràctics, encara que sigui en contra del corrent, per a construir una nació democràtica pròpia; i compartir estratègies de llibertat democràtica entre les nacions amb el mateix problema, tant dins d'Espanya com a Europa.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Què haig de saber? Amb qui haig de relacionar-me? On haig de viure? Amb aquestes responsabilitats, els éssers humans estem en el camí de viure la idea d'una bona vida en el si de les nostres societats. Si no sabem respondre correctament, per por de quedar-nos en els... [+]
Cada vegada escoltem més sobre les necessitats, desitjos i iniciatives que sorgeixen en els nostres territoris i en les nostres vides, sobre la necessitat de treballar les relacions i projectes públic-comunitaris, i és un autèntic motiu de satisfacció, ja que es tracta d'un... [+]
Hem renovat l'entrevista en la secretaria de la facultat, per la qual cosa no se sap: estan lluny les dates en les quals els alumnes venien solos per a realitzar la seva matrícula. Fa temps que la tendència va canviar, i els pares –més accentuats les mares– adquireixen un... [+]
Silogismo baten argumentuak hiru proposizio ditu, eta horietatik azkena nahitaez ondorioztatzen da beste bietatik. Logika deduktibo horrekin aztertu daiteke, nire aburuz, Nafarroan gertatzen ari den Aroztegiako gatazka sozioekologiko luze eta traumatikoa.
Tesia: Baztango... [+]
Recentment he treballat en classe les boniques i emocionants coves d'Etxahun Barkoxe. Pobre home! Les penes domèstiques van començar perquè s'havia creat “Bellesa praube”, però als disset anys ja havia entrat en la mar de la desgràcia, ja que la nena sense dot Marie... [+]
Els últims dies han estat de gran importància per al moviment en defensa de l'habitatge i per a la lluita contra els especuladors a Barcelona. La matinada del 28 de gener, un Exèrcit de Policia va atacar sense previ avís a la Vella Massana (centre social ocupat) del barri de... [+]
No vull que la meva filla es disfressi de gitana en els calderers. No vull que els nens gitanos de l'escola de la meva filla gaudeixin de gitanos en els calderers. Perquè ser gitano no és una disfressa. Perquè ser gitano no és una festa que se celebra una vegada a l'any,... [+]
Bidea pausoka egiten da, eta hasiak egina dirudiela ikasi nuen aspaldi xamar. Baina jendeak esaldi hori edukiz betetzen ere ikasi nahi du. Bakarrik ezer gutxi lor genezake, hasi orduko etsi, akaso. Sekulako jendetza biltzeak ere antolaketa zaildu eta ikusi beharrekoa gandutu... [+]
No va actuar correctament, calia prendre mesures, si no, no aprenem. Pel que sembla, no s'adonava de l'impacte del que havia fet, continuava normal, a vegades amb un aspecte més feliç que els que li envoltaven. A més, parla massa alt, això no li agrada a ningú. Com les... [+]
El Departament d'Educació no entén per què els treballadors del públic hem anat a la vaga. Pregunta al sindicat LAB. Aquest sindicat va signar un acord amb el Departament a l'abril de 2023. Dos anys més tard han anomenat a la vaga perquè, al contrari que en anteriors... [+]
Professor d'Història en homenatge a un ex company que acaba de jubilar-se. Bravo i més brau!
Les lleis educatives subratllen la importància de fomentar el pensament crític en l'alumnat. Però el claustre de professors, en un temps un espai de debat d'idees i contrast de... [+]
Mendebaldeko herrialdeetako demokrazia liberalak demokrazia minimalista baten itxura gero eta handiagoa du. Definizioaren muina litzateke hauteskunde bidezko gobernu aldaketak errespetatzen direla. Horren aldaera autoritarioari Levitsky eta Way politologoek autoritarismo... [+]