17 anys més tard, en 1589, es va convertir en el primer rei de França de la Casa de Borbó. Enric III de Navarra i IV de França fins a la seva mort en 1610.

Els seus contemporanis li van cridar a Bon Roi, un bon rei. Però les seves dues esposes, Margarita de Valois (1572-1599) i María de Médicis (1600-1610), no tenien un marit tan bo; era coneguda el costum del rei de visitar les habitacions dels altres. I, pel que sembla, aquesta tendència a la deslleialtat es va convertir en una tradició entre els borbones, saltant del tron francès a l'espanyol. En tots dos regnes els borbones deixarien una llarga llista de bastards.

A mitjan segle XIX, nombrosos rumors sobre Isabel II d'Espanya i el seu espòs Francesc d'Assís es van difondre tant en la cort com en la premsa. Els Borbons en pilota (Els Borbons en pellroja) van ser també autors d'un conjunt de 89 imatges satíriques en les quals Elisabet, Francisco i altres persones de la cort es mostraven sexualment explícites i, segons els experts, els autors de dibuixos i textos van ser els germans Valeriano i Gustavo Adolfo Bécquer.

L'única reina de la dinastia va rebre una crítica humorística, però els vells i nous cronistes han tingut la tendència d'alleujar els pecats als reis anteriors i posteriors, utilitzant eufemismes –Juan Karlos I.llaurin encara es parla de “amics especials”– o atribuint-ho a la genètica –un article de 2012 citava literalment el “gen de la infidelitat dels borbones”–. I no han posat en qüestió les “conquestes” dels monarques en les quals les dones es van expressar amb ganes, sota pressió o amb violència.

I quant a Enric III.ari, s'ha utilitzat aquesta suposada ocurrència del rei per a justificar les antipaties que hi havia hagut: El confessor d'Enrique, trastornat per la conducta d'aquell home, va amenaçar al rei amb no abonar-li tan fàcilment a partir de llavors, si no demostrava realment el seu propòsit d'esmena. Penedit, el rei li va convidar a menjar amb ell tots els dies, confiant que els seus consells l'ajudarien a orientar la seva actitud durant el menjar. Però Enrique va disposar que tots els dies se li preparés a termini per al capellà. Uns dies després, fart de menjar sempre el mateix, el confessor li va confessar: “És un honor rebre una invitació a menjar tots els dies en aquesta taula, però tots els dies a termini…”. I el rei va respondre: “Doncs a mi em passa el mateix amb la reina”.

Doncs a molts els succeeix el mateix amb els borbones.