Per a Jon Abril, què és Elhuyar?
Durant els últims set anys ha estat un lloc de treball, i m'ha donat l'oportunitat de conèixer un aspecte que no coneixia tant en basc, i de submergir-me en nous àmbits des del basc. Segurament, de les que he tingut, ha estat una de les experiències de treball més interessants i enriquidores. Potser el més interessant és la seva enorme quantitat de relacions i col·laboracions: existeix una estreta relació amb els agents del món del basc, però també amb el món universitari, la recerca, l'administració pública i les empreses privades. Em sembla molt interessant poder influir des del basc amb aquesta mena d'entitats i agents.
La ciència és un dels espais propis d'Elhuyar. El basc té cabuda en aquest món?
Sí, sens dubte, i a més, en els últims anys la producció ha augmentat enormement: a mesura que els bascos han après ciència en la universitat, cada vegada es fan més estudis en basc, i cada vegada es generen més coneixements, i això també exigeix que s'ampliï tot el que es genera.
És a dir, que es pot fer en basc sobre física quàntica.
Sens dubte. Tal vegada, en la societat en general, encara poden existir aquests prejudicis. Però jo puc dir que en la comunitat científica no, que fa temps que està superat, perquè s'ha demostrat que és possible, que es fa. Com va dir en el seu moment [Pedro Miguel] Etxenike, basten dues coses: saber física quàntica i saber basca.
I al revés, quin lloc ocupa la ciència en el món basc?
Costa, però no és només un problema del basc, sinó de la societat actual. D'una banda, tenim una societat tremendament tecnològica i tecnificada, però des del punt de vista del coneixement són espais desprestigiats, oblidats, no sols de la ciència, sinó també de molts altres camps del saber. No obstant això, veiem que en qualsevol decisió la divulgació de la ciència pot ajudar molt, des dels reptes que ens planteja la tecnologia cada dia fins a les mesures que cal prendre davant el canvi climàtic. Potser la ciència no té totes les respostes, però pot ajudar en el camí d'una societat millor. Una societat més culta en la literatura, les humanitats, les ciències humanes i les ciències serà, sovint, una societat millor.
Com va arribar Elhuyar a especialitzar-se en lingüística des de la divulgació de la ciència?
Els fundadors d'Elhuyar tenien clar que volien promocionar la ciència en basca, i això va portar amb si la necessitat d'un basc tècnic. Estem parlant dels anys 70: el basc batua s'havia creat recentment i encara en termes... A més, ha de tenir al mateix temps un llenguatge tècnic i un llenguatge divulgatiu. D'aquí s'han anat desenvolupant en el si d'Elhuyar totes les facetes de la llengua.
En l'àmbit lingüístic, en què esteu treballant?
Entre altres coses, en l'àmbit de les noves tecnologies, estem desenvolupant una sèrie de productes relacionats amb el big data o la intel·ligència artificial, perquè veiem un buit: cada vegada és més habitual donar ordres de veu als dispositius tecnològics, però aquests sistemes no coneixen el basc. Estem treballant perquè això sigui una realitat, i perquè en els nostres dispositius també estigui el basc, d'altra banda, quan entrin aquests altaveus intel·ligents, s'introduirà també el castellà i prevaldrà.
També caldrà incidir en els hàbits lingüístics, ja que encara associem la tecnologia al castellà.
Sí, això és totalment evident en els sistemes operatius i programes dels ordinadors. Existeixen mitjans per a posar-les en basc. Crec que la fundació .eus fa poc va treure la dada: al voltant del 70% dels dispositius poden tenir el seu programari en basc, però només el 4% dels bascos ho tenim en basc. Segurament perquè ens hem acostumat a les llengües en castellà, però també perquè hi ha molts desistiments i molta ignorància. De tant en tant haig de sentir que és complicat entendre el basc en els dispositius, però quan vèiem aquests menús per primera vegada en castellà no els enteníem, i avui dia són comuns. Cadascun ha de plantejar-se el repte a si mateix.
Quins són els teus pel que fa a la direcció que acaba de rebre?
De cara a l'interior de la casa, esmentaria dos reptes: un, fer una organització més verda en relació a l'emergència climàtica; i dos, ser una organització més igualitària. Som una organització totalment feminitzada, el 75% de les treballadores són dones, tenim un pla d'igualtat, tenim protocols contra l'assetjament sexual, s'ha treballat molt en la conciliació… però la nostra organització també és reflex del que passa en la societat, i crec que hem de continuar aprofundint en això, especialment des del punt de vista de l'atenció.
I mirant cap a fora?
En l'ADN d'Elhuyar sempre ha existit la idea de la col·laboració, i en els últims anys hem cuidat més les noves col·laboracions en zones no explorades fins ara, la qual cosa ha fet que a vegades es posi menys força a les persones que han estat més pròximes i a les quals han estat les nostres rutes des de la creació. M'agradaria que en aquest camí tinguéssim una relació més estreta amb les entitats del món del basc.
79. urtean, Vesubio sumendiaren erupzioak errautsez eta arrokaz estali zituen Ponpeia eta Herkulano hiriak eta hango biztanleak. Aurkikuntza arkeologiko ugari egin dira hondakinetan; tartean, 2018an, gorpuzki batzuk aztertu zituzten berriro, eta ikusi zuten gizon baten garuna... [+]
Iragana ulertzen saiatzen eta etorkizuna bideratzen, oraina joaten zaigu zenbaiti. Nire proiektuetako bat (hasi baina landu ez dudana oraindik) dudan zuhaitz genealogikoa egitea da. Horretan lagunduko didan liburutxo bat ere erosi nuen. Baina, hain da handia lana, liburutxoa... [+]
Ortutik itzuli berritan erabaki nuen Twitterretik alde egitea, oraindik Twitter zenean. Auzolan batera joan nintzen, brokoliak eta azaloreak landatzera, eta mindfulness efektua zapuztu zidan algoritmoak, idazle feminista transgorrotatzaile baten txioak jaurtitzearekin... [+]
Sustatun agertutako salaketa, LaLiga futbol erakunde espainiarraren eta Movistar/Telefonicaren arteko tratuek euskarazko zerbitzuak kaltetzen dituztela Interneten (kasu hartan Egunean Behin jokoan irudiak desagertzea zen kontua), hedatu egin da. Tokikom-eko euskarazko tokiko... [+]
Down sindromea eragiten duen 21. kromosomaren kopia gehigarria ezabatzea lortu dute ikertzaile japoniar batzuek laborategiko giza zeluletan. Erabilera klinikotik urrun dagoen arren, sindrome hori tratatzeko aukera berri bat ireki du esperimentu honek. PNAS Nexus aldizkarian eman... [+]
AEBek Ukrainako gerraren aurrean egindako jarrera aldaketaren barruan, “lur arraroak” deiturikoak negoziaziorako gai nagusi bilakatu dira Volodymyr Zelenskyren eta Donald Trumpen artean. Lehenak nahi du AEBek bere segurtasuna bermatu dezatela Errusiaren aurrean,... [+]
Silicon Valley-ko oligarkia AEBetako gobernura iritsi berritan lehertu da adimen artifizialaren (AA) burbuila. Txip aurreratuen erraldoia den Nvidia-k urtarrilaren amaieran izandako %16,8ko balio galera, egun bakar batean inoiz izan den burtsa balio galerarik handiena da... [+]
Geroz eta ekoizpen gehiagok baliatzen dituzte teknologia berriak, izan plano orokor eta jendetsuak figurante bidez egitea aurrezteko, izan efektu bereziak are azkarrago egiteko. Azken urtean, dena den, Euskal Herriko zine-aretoak gehien bete dituztenetako bi pelikulek adimen... [+]
Ikerketa bat egin dute Alemanian, hauteskundeen atarian: kontuak sortu dituzte TikToken, X-n eta Instagramen, eta aztertu egin dute algoritmoak zer nolako edukiak erakusten dituen. Guztietan, algoritmoak eskuinera eta eskuin muturrera jotzen du gehien, TikToken nabarmen.
Eusko Ikaskuntzak adierazi du Ipar Euskal Herriko elkartean “gorabeherak” izan dituztela azken hilabeteetan. Bideratu bitartean marka eta egoitza erabiltzea ukatu diote. Lehendakaria ere aldatu dute.
Euskorpora elkartearen eta Euskorpus proiektuaren abiatzeak hautsak harrotu ditu. Pello Otxandiano EH Bilduko Eusko Legebiltzarreko oposizio buruak Euskorpusena akatsa dela uste du, "ezjakintasuna edo estrategia klientelarra". EH Bilduk galdera sorta egin du... [+]
Diario de Noticias de Álava (DNA) egunkariko langileak sinadura greban daude, eta aspaldi ari dira beren lan baldintza “miserableak” eta horiek kazetaritzaren kalitatean duen eragina salatzen. 2013tik soldatak izoztuta dituzte, eta ordutik erosahalmenaren %30... [+]