La dona és traslladada amb pressa al quiròfan de l'hospital. Està embarassada i el part no és fàcil de preveure. La dona que està a punt de ser mare té a la seva esquerra a un jove. Sosté un tub a la mà de la dona. Ho fa en gallec, no en anglès. L'embarassada Heledd ap Gwynfor no oblidarà mai a aquell home: “Valia or que em fes gal·lès, em donava compte que cada vegada estava més tranquil gràcies a ell. Podia expressar el que sentia més fàcilment que amb la llevadora”. Però les hores de treball són hores de treball i, en donar a llum, tots els obrers del costat van marxar i van venir altres nous. “El jove em va dir que havia de marxar-se. El cor em va bategar, perquè mentre em parlava em calmava”.
El britànic The Guardian, per part seva, ha recollit aquest exemple el 20 de setembre a Bilbao. A continuació es mostren més exemples del que comptarem. De fet, de la mà de la Política Lingüística de Gal·les, els centres de salut han posat en marxa una campanya perquè els gales parlants siguin atesos en el seu idioma. Aled Roberts, màxim representant de la Política Lingüística del Govern de Gal·les, ha assenyalat que els parlants de gales estan sofrint i que alguns poden estar en perill si els professionals dels centres de salut no parlen en el seu idioma d'origen. Ell diu: “Si l'idioma original és el gal·lès, per a ell és necessari que es faci en aquest idioma, no és una opció”. Roberts parla de la necessitat i no dels drets lingüístics del pacient, sinó de posar en risc la pròpia salut. The Guardian recull els esdeveniments de gales parlants i les opinions abocades pels professionals.
També la senyora Eiry Milers sofria un part difícil. Es va espantar en comprendre al metge que estava en perill de morir: “Però la llevadora em va parlar de gal·lès. Va ser meravellós. Em va explicar la situació de manera que jo l'entenia i em va tranquil·litzar. Poder parlar de la situació en la meva llengua va ser especial”.
El professional Toms Owens treballa amb el 90% dels pacients en gal·lès. Aquest treballador ha observat que els pares aprecien la presència d'algú capaç de parlar de gal·lès amb els seus fills perquè: “És més difícil que els nens s'acostin a tu i et deixin explorar si els feixos en un idioma que no entenen”. El representant d'idiomes Aled Roberts ha posat sobre la taula un altre tema: si els treballadors sanitaris no coneixen l'idioma del nen i els pares fan d'intèrpret, què passa amb les mesures preparades per a protegir el nen?
Va ser presa d'una pneumònia i va deixar de treballar un pulmó. La germana de Gal·les, Sian Elin Williams, va ser traslladada a l'hospital, a uns cent quilòmetres de la seva casa. La seva germana diu: “Era jove llavors, a la nostra casa parlàvem de gales, era tan important per a ell comptar al metge com se sentia en el seu idioma. Estava lluny de casa, però fer-ho en gallec li va fer sentir-se més còmode, fer en l'idioma que li era aliè hagués estat una altra cosa”.
Manon Williams lidera equips d'infermeria que atenen malalts de càncer. Té clar que és molt important parlar de gal·lès a pacients i familiars: “La informació que rebrà pot ser de molts extrems. També és molt important que rebin males notícies, que en aquests moments tinguin l'oportunitat de parlar de la situació en gal·lès”.
Què passa amb els malalts amb problemes psicològics i psiquiàtrics? La llengua és una eina imprescindible per a diagnosticar i atendre les seves malalties. No obstant això, quina importància se li dona a la salut? L'infermer de psiquiatria Edwin Humphrey ha conegut a pacients als quals els test de demència no els han fet un diagnòstic satisfactori. “Fa poc una dona ha estat sotmesa a un test de demència en anglès per part d'un metge i el diagnòstic que s'ha fet ha estat molt deficient. La recerca conclou que la demència és avançada. He parlat amb aquest malalt i he descobert que el diagnòstic està millor que el que diu. Li hem tornat a fer el test, aquesta vegada en gal·lès, i ha donat un resultat millor”. Humphrey, a més d'infermer de psiquiatria, és músic. S'adona que quan es posa música de cantants en anglès, els gales parlants reaccionen menys: “En canvi, quan es posen cançons de gal·lès se'ls encén la cara de seguida”.
Glenda Roberts té demència. Ell diu que s'ha adonat que parla anglès en la seva segona llengua, cada vegada pitjor: “Estic traduint a l'idioma original”.
No saben quants són, no han fet recompte. Segons Aled Roberts, les diferències entre unes i altres àrees de Gal·les són considerables. En algunes àrees de la sanitat gairebé tots els treballadors poden fer una mica de gales, en unes altres no ho sap ni un de cada cinc. No existeix un sistema de detecció de treballadors gales parlants, i el mateix ocorre amb els malalts gales parlants. Així, la llengua i els parlants continuen en l'ombra.
En els Cursos d'Estiu de la UPV/EHU de 2017, en les jornades de Salut i Llenguatge, va parlar, entre altres, la psiquiatra Leire Erkoreka. Es referia a la importància de fer al pacient en la seva pròpia llengua en psiquiatria i psicologia. En canvi, va reconèixer que en l'àmbit internacional hi ha molt poques publicacions sobre el tema, i que ell ha trobat sobretot el relacionat amb l'esquizofrènia. Després d'examinar el material escàs, va exposar la següent conclusió: “Els pacients presenten símptomes psicòtics més greus en la llengua materna que en la segona llengua. Els neuròlegs i els lingüistes no saben molt bé en quin lloc del cervell es conrea cada llengua, però sembla que és una hipòtesi raonable vincular la llengua materna amb les emocions i que la segona llengua ens uneix a la realitat. Quan utilitzem la segona llengua prestem més atenció a la transmissió del llenguatge, per la qual cosa estem més lligats a la realitat.
Un altre treball diu que els nostres records estan lligats a les emocions i que aquestes emocions estan lligades a un llenguatge. Es pot utilitzar la segona llengua per a recuperar aquests records? Sembla que l'ús de la segona llengua pot ocultar les emocions, per la qual cosa el terapeuta pot utilitzar la segona llengua del pacient per a extreure millor els records traumàtics”.
Leire Erkoreka treballava en la Xarxa de Salut Mental de Bizkaia i va donar els següents dues dades: En la Xarxa de Salut Mental de Bizkaia, el 38% del personal d'atenció psiquiàtrica d'adults té el nivell B2 de basc i el 47,6% del personal que treballa amb nens. El nivell B2 no garanteix que la consulta es realitzi en basca.
Hauria de tenir dret a rebre atenció sanitària en basca o en gallec. No sempre és així. Quan sigui necessari, tampoc.
Galesi buruz umorez aritzeko twitter kontuan (Welsh Bollocks) aurkitu dugu esaldia. Hizkuntza bakarra jakiteak dituen “onurak” deskribatu dituzte.
Ohe gainean gales hiztunak direla jarriko du, osasun langileek jakin dezaten eta hizkuntza horretan artatu ditzaten.
"Ras yr iaith" Galeseraren aldeko Korrika abiatuko da asteazkenean. 25 herri zeharkatuko ditu iparraldetik hegoaldera, eta ostiralean amaituko da. Bigarren edizioa du ekimenak, aurrekoa orain bi urte 2014an egin zuten.
Orain gutxi jakinarazi dute Galesen ere lehen aldiz egingo dutela "Korrika" ekainean, Ras yr Iaith izenpean (hizkuntzaren lasterketa). Ekainaren 20an izango da, ostiralean eta 22 kilometroko ibilbidean bederatzi herritatik igaroko da.
’Ras yr Iaith’ da galeseraren aldeko lasterketaren izena eta lehen edizio hau behintzat, 3 egunekoa izango da.
"Zergatik txiokatzen dute euskaldunek, galesdunok halako bi?" tituludun artikulua argitaratu du Rhodri ap Dyfrig Aberystwyth Universityko irakasleak bere blogean, euskara darabilten kontuen kopurua eta galesa darabiltenena berdintsuak direla kontuan izanda.
S4C galeserazko telebista kateak 2012ko azaroaren 2an ospatu zituen 30 urte antenan, ETBk baino aste batzuk lehenago.