Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

La presó d'Amorebieta, una tomba d'éssers vius

  • Amorebieta (Bizkaia), agost de 1939. La Presó Central de Dones d'Amorebieta-Etxano es va posar en marxa en l'edifici que actualment alberga el col·legi El Carmelo, i des de tot l'Estat espanyol es va començar a traslladar a dones “molt perilloses” per al règim franquista.
Ezkerrean, El Carmelo ikastetxeko fatxada emakumeen kartzela gisa erabili zuten garaian. Eskuinean, espetxeko joskintza tailerra; propagandarako egindako argazkia izanik, ez ditu erakusten benetako baldintza latzak.
Ezkerrean, El Carmelo ikastetxeko fatxada emakumeen kartzela gisa erabili zuten garaian. Eskuinean, espetxeko joskintza tailerra; propagandarako egindako argazkia izanik, ez ditu erakusten benetako baldintza latzak. (arg: El Carmelo / Penak Luditzeko Patronatua)

No hi ha documentació oficial sobre aquesta presó que va estar en funcionament fins a 1947, i potser per això són més conegudes les presons femenines de Saturraran i Durango. Però això no vol dir que aquesta presó no tingui gens d'importància en la xarxa franquista.

Ara, la historiadora Ascensión Badiola ha publicat el primer monogràfic sobre el centre:Indivídues perilloses (Vacuna, 2019). En total, ha reunit a més de 1.200 presos, però el nombre real de presos ha augmentat de manera considerable. Mancant documentació oficial, ha hagut de recórrer al Butlletí Oficial de l'Estat, a l'hemeroteca i a referències d'altres historiadors a la recerca de dades concretes. I ha utilitzat els testimoniatges de les dones preses per a recollir les dures condicions de la presó que ells mateixos deien “la tomba dels vius”.

Els horrors començaven fins i tot abans d'arribar a Zornotza. Segons va comptar la madrilenya Pilar Pascual: “Ens van ficar en un furgó on portaven porcs, i en pujar-nos escoltem: No t'acostis, hem hagut de fer una merda en aquesta cantonada perquè no teníem on fer-ho”.

“Al matí, en dejú, ens donaven un cassó d'aigua calenta; ens deien que li tiraven a Maggi, però no tenia cap sabor”, explica Nieves Torres. Les condicions d'alimentació eren tan extremes que en 1942 van decidir fer una vaga de fam. Després de tres dies sense menjar, en el quart els van donar “col i quatre patates”.

La lleonesa Amalia de la Font Peral, per a poder mantenir-se en els últims dies de l'embaràs, va sol·licitar treballar en la cuina i va acceptar la petició: “M'aixecava a les quatre del matí i tenia els peus molt malament per haver-me donat tantes hores dempeus i per la calor (...) Una vegada va arribar un carregament de faves i dins només hi havia bestioles”.

A més de l'alimentació, hi havia problemes de salut i higiene importants: “No hi havia servei mèdic”, va dir Teopista Bárcena, “i no teníem higiene mínima; no hi havia dutxa i només podíem utilitzar una estreta i llarga abeurador de bestiar per a netejar-ho”.

Malgrat no estar oficialment registrats, en la presó també vivien (i van morir) nens petits. Gràcies als testimoniatges de les mares sabem d'ells, entre altres coses, gràcies a la cigarrera madrilenya Julia Manzanal: “Dormíem en matalassos d'uns 40 cm d'ample, un al costat de l'altre, i hi havia nens entre ells. Una nit, moltes filles es van posar malaltes i Trinidad Gallego, infermera, em va dir que era meningitis i que havia de dir adeu a la meva filla. I així, la petita Julia, aquells bells ulls que tots els dies canviaven de color, es van anar (...) Passem tota la nit cridant a les monges, però en va no van aparèixer. Quan van arribar al matí, estava mort”.

El comunista Tomasa Cuevas va utilitzar tres paraules per a descriure l'infern d'Amorebieta: “Caos, apilament i horror”.


Últimes
2025-01-08 | Leire Ibar
El Liceu Agrari d'Hazparne impartirà tres assignatures en basca a partir del pròxim curs
Els alumnes del liceu privat Armand David d'Hazparne tindran l'oportunitat d'aprendre en basca l'agro-equipament, les ciències socials i econòmiques, i l'economia de l'empresa. El director del centre, Bertrand Gaufryau, ha explicat que aquesta formació es durà a terme gairebé... [+]

2025-01-08 | Garazi Zabaleta
Aina Socies Fiol
"En cada illa de les Illes Balears hi ha moltes varietats de plantes que no existeixen en les altres"
Moltes d'elles uniran Balears només amb Oporleku, però a l'illa de Mallorca tenen un moviment viu entorn de l'agroecologia i el consum: L'Associació de Varietats Locals de Mallorca (associació de varietats locals de llavors) és un exemple d'això. A principis de desembre, la... [+]

2025-01-08 | Leire Ibar
Exigeixen la suspensió del partit del Maccabi israelià a Vitòria
El 7 de febrer, el Maccabi de Tel Aviv s'enfronta al Baskonia a Vitòria-Gasteiz amb la intenció de classificar-se per a la Lliga Endesa. La Plataforma Solidaritat amb Palestina ha denunciat que Israel utilitza les seves iniciatives culturals i esportives per a "tapar els crims... [+]

2025-01-08 | Nicolas Goñi
Com convertir els sòls en auxiliars del clima?
La sequera i les pluges extremes s'han convertit en una nova normalitat. Entre els danys econòmics i ecosistèmics que augmenten, els soferts pel cultiu no són els més baixos. Es tracta de sòls que es dessequen en èpoques de sequera o que no poden absorbir tot l'aigua en... [+]

2025-01-08 | Julen Azpitarte
Harry Smith va respondre: Cineasta, folklorista i mag que transforma l'art americà
Harry Smith (1923-1991) va ser un artista polifacètic. També inconformista radical, com es destaca en moltes de les seves biografies. Lluny de les institucions i els galeristes, durant anys va tenir l'aparença d'un captaire. L'últim llibre sobre ell, Cosmic Scholar: The Life... [+]

2025-01-08 | ARGIA
Demanen en el Parlament de Navarresa oportunitats laborals per a les persones amb trastorn mental
El nombre de persones amb problemes mentals va en augment, encara tenen un gran estigma social darrere i, per a fer front a això, Elkarkide intenta orientar al món laboral als qui pateixen algun trastorn mental, segons ha explicat en el Parlament de Navarra. Sol·licita ajuda... [+]

2025-01-08
No robaràs

L'Església Catòlica s'ha fet amb la propietat de 2.952 propietats dels navarresos i navarreses. Un total de 981 parròquies, temples, ermites, esglésies, abadies i basíliques repartides en 267 localitats navarreses; 234 hortes; 195 prades; 216 parcel·les de cereals; 181 camps... [+]


Tecnologia
El que porta el 2025?

He realitzat una anàlisi àgil de les previsions tecnològiques per a 2025. Com tots els anys, quan es parla del que la tecnologia aportarà en els mitjans en 2025, el discurs és molt semblant. Molts dels quals escrivim sobre tecnologia tenim l'ansietat de saber més del que... [+]


2025-01-08 | Ula Iruretagoiena
Territori i arquitectura
En el planeta de la casa

Per Nadal deixen un nou llibre en la tauleta de nit. Sobre la filosofia i l'alegria de la casa, escrita recentment per Emanuele Coccia. La Coccia, filòsof italià, s'ha popularitzat donant a conèixer les nostres connexions amb les plantes en el camí cap a la construcció d'un... [+]


2025-01-08 | Jon Alonso
Euskal Herria de tres velocitats

Quan ens despertem, culturalment i administrativament, el paisatge mostrava un desastre de tres velocitats.

Quant a la cultura, vaig tenir l'oportunitat –una vegada més– de confirmar-ho el passat 14 de novembre en la llibreria Menta d'Ortzaize. Allí ens reunim perquè... [+]


2025-01-08 | Castillo Suárez
Neu

La neu amaga la terra i les petjades dels éssers que busquen plaer. Sota la bellesa de la neu hi ha temps, anys, generacions, efemèrides, cites; però quan passa el temps apareixen paraules que no s'han dit abans o després. La neu ens fa recordar que podríem relliscar i... [+]


2025-01-08 | Bea Salaberri
Büxarik ez, mila esker

Van aparèixer, com de costum, pel recolze de l'horta, aparcats en el centre del passatge, en herbes i embassades per a no embrutar els molins, i van travessar el camí, traqueteando, fins al porxo, amb un gran plat a la mà. Com de costum, la bûche estava preparada. En francès... [+]


2025-01-08 | Ximun Fuchs
Quant és important?

Tal com acaba la tardor, apareixen els corbs en el Dia del Basc, en l'època del basc o en la Fira de Durango. Conscient dels resultats de les enquestes sociolingüístiques sobre l'ús del basc, l'exercici "politically correctiu" no ha cridat l'atenció ja a ningú. Sense Ttattarri,... [+]


Eguneraketa berriak daude