En quin context neix Itaia?

Hem d'entendre en general est processo socialista o ruptura de militància que s'està donant a Euskal Herria. En les generacions de pares es van desenvolupar algunes formes d'estat de benestar tant a Europa com al País Basc. Com el nivell de vida va millorar, no era necessari lluitar amb alguns clams, la qual cosa va conduir a la despolitización. Van sorgir pactes socials dirigits a les classes mitjanes, deixant de costat el proletariat.

En aquest nou cicle econòmic post-crisi es dona un procés de proletarització, ja no vivim en aquest estat de benestar. Estan sorgint molts moviments socials nous, és evident la força que ha pres el feminisme a nivell mundial. No obstant això, les eines que es creen no es desenvolupen des d'una perspectiva de classe, s'abandonen els interessos del proletariat i s'utilitzen eines burgeses. Hem començat a qüestionar aquestes formes polítiques.

On es reflecteix la problemàtica de gènere?

Encara que és una ofensiva contra tota la classe treballadora, el subjecte devaluat és la dona. Si les condicions de vida de tots empitjoren, les nostres encara més.

Quina importància té l'enfocament de classe en l'alliberament de la dona?

El capitalisme és una formació social general. Influeix en mil factors utilitzant milers d'opressions. S'entén que la base és econòmica, però no es pot entendre d'aquesta manera simplista. Entenem que l'opressió de gènere és una precursora del capitalisme, però que l'ha reconvertit als seus interessos. Li convé mantenir a la dona com a subjecte devaluat per a obtenir el màxim rendiment. D'altra banda, li interessa crear hostilitat dins de la classe treballadora. Durant el temps que duri el sistema dividit en classes no es podrà superar l'opressió de gènere.

I quina importància té abordar la problemàtica de gènere en el moviment obrer?

La nostra consciència forma part d'aquesta societat burgesa. També reproduïm opressions i atacs en els àmbits de la militància. Si volem construir una societat que acabi amb totes les explotacions i opressions és necessari treballar totes. L'opressió no se superarà mecànicament, però les condicions per a aquest procés només poden ser ofertes per la revolució socialista.

Per què el subjecte és la dona treballadora?

L'opressió de gènere està determinada pel paper de la dona en el procés de producció. Aquesta funció constitueix una forma cultural amb les dones de molt diverses formes, però que afecta a totes elles. Per contra, en entendre la funció estratègica de la problemàtica de gènere, ens adonem que el subjecte de lluita no es pot situar en general, sinó en la qüestió del proletariat.

Què els afecta defensar aquestes idees?

En lloc de veure les nostres idees com una aportació, alguns les entenen com una amenaça. Les conseqüències de l'opressió són tan terribles que s'ha desenvolupat a nivell mundial la consciència que cal lluitar. Criticar a aquesta sensibilitat ha portat la impressió que estàvem trencant amb aquest moviment, però no venim a acabar amb el feminisme, sinó amb les seves declaracions postmodernes.

El feminisme s'està estenent cada vegada més. Què pensen vostès d'això?

Si ho entenem com un moviment que aposta per l'alliberament de la dona, nosaltres també podem considerar-ho feminista. Però és important entendre el feminisme com a ideologia, analitzar les estratègies que històricament ha desenvolupat. En la nostra opinió, en la majoria dels casos ha estat una ideologia que ha seguit una estratègia interclassista.

La lluita de moltes dones també comença a despertar.

Aquesta situació econòmica i política ha creat la necessitat de respondre, ha despertat la consciència política de moltes dones i ha estat un motiu per a sortir al carrer. Aquest ascens ha estat assimilat pel capital. Avui dia qualsevol feminista i tots els partits polítics treballen el feminisme. És positiu que la passió per la lluita de les dones s'exterioritzi en el món, però no s'han aconseguit desenvolupar mecanismes reals per a millorar les condicions de vida. Per a avançar cal saber situar aquesta passió en una estratègia revolucionària.

Quines són les claus per a l'alliberament?

La nostra labor és, de moment, aprofundir en la recerca dels diferents fenòmens, analitzar les necessitats de les dones treballadores, lluny d'una militància d'inèrcia. En aquest moment de la despolitización considerem necessària l'educació política i la formació. Si no tenim capacitat per a saber a què estem responent, la voluntat política es fa insignificant.

Quins són els reptes o desitjos que teniu de cara al futur?

Crear mecanismes que possibilitin l'organització de les dones treballadores per a millorar les condicions de vida culturals i socials. D'altra banda, dins de la línia socialista es treballarà l'opressió de gènere i es crearan nous models de relacions. Finalment, potenciar les capacitats de les dones treballadores per a respondre des d'un tot polític.