Tres dècades després de la seva fundació, l'Alba daurada de Grècia, es va convertir en la tercera força política del Parlament grec en les eleccions de 2012. Set anys després, el partit està en declivi: No ha obtingut representació en les eleccions de juliol. Només van aconseguir un eurodiputat, Yanis Lagos, que es va donar de baixa en el partit per a crear un nou. Pel mateix camí, són molts els antics afiliats que s'han esfumat del partit.

La fugida dels afiliats no és l'únic indicador de decadència. El fet que es quedessin a les portes del Parlament ha deixat al partit sense fonts de diners oficials, la qual cosa els ha obligat a tancar les seves seus. Ha estat simbòlic, per exemple, que es col·loqués un cadenat en la seu central que tenien en l'avinguda Mesogeion d'Atenes. A més, un atac cibernètic va deixar fora de funcionament la pàgina web del partit, i així s'ha vingut produint des de llavors.

A aquests factors cal sumar el macrojudici contra el partit que porta en marxa des de 2015, que pretén demostrar que Egunsenti Urrekara, lluny de ser un partit polític, és una organització neonazi paramilitar. Després de quatre anys de permanència, és possible que, en pocs mesos, el partit sigui declarat organització criminal pels organitzadors.

Decadència iniciada fa 6 anys

En un article publicat en Publicon, la periodista Emma Pons Valls assenyala com a punt de partida de la decadència l'ocorregut el 18 de setembre de 2013. En la matinada del 17 al 18 de setembre, Yorgos Rupakiás, membre del partit, va assassinar a punyalades al cantant antifeixista Pavlos Fyssas, conegut com ‘Killah P.’, seguint ordres rebudes de la cúpula. Les proves aportades per la família de Fyssas durant el judici apunten al fet que va ser Yanis Lagos qui va ordenar l'assassinat de la jove. El rapeador no va ser la primera víctima mortal del partit neonazi, ja que uns mesos abans havien assassinat a Atenes al migrant pakistanès Shehzad Luqman, qui ha estat detingut. En el cas de Fyssas, no obstant això, l'agressor va ser immediatament detingut i, segons Pons, “ni Començar el dia daurat ni la policia van poder ocultar el cas”. És sabut que la policia ha col·laborat en nombroses ocasions amb el partit neonazi.

Pocs dies després de l'assassinat de Fyssas, totes les cúpules i diputats del partit van ser detinguts, obrint-se camí judicial contra ells. A causa de retards, el 20 d'abril de 2015 es va iniciar el macrojudici encara en curs. El judici, en el qual s'inclouen nombrosos casos, s'atribueix a 68 acusats d'assassinat, pertinença a organització criminal, tinença d'armes i drogues il·legals, entre altres delictes.

Han recollit les paraules d'Eleftheria Tobatzoglou, advocada de la família Publicon Fyssasen, qui ha declarat que la formació neonazi no aconseguirà la força d'antany: “El partit pot sobreviure, però no com abans, sinó al marge de la societat i de la política”.

Victoria de la lluita antifeixista

El periodista Hibai Arbide Aza ha explicat en El Salton que la caiguda de l'alba en Urresca va més enllà de la derrota electoral. Lluny de ser un partit, ha explicat que SA és una organització paramilitar neonazi nascuda pel que sembla dels hitlerians, que han fet un ús instrumental i sistemàtic de la violència. Les seves agressions han posat a punt a diversos col·lectius. Arbide ha assenyalat que, al mateix temps que la influència del partit s'ha estès de manera significativa més enllà del Parlament, “també cal buscar les causes del fracàs més enllà de la lògica electoral”. Segons el periodista, malgrat que la pèrdua de fons econòmics originada per la derrota electoral ha estat l'últim cop, el partit estava a punt de caure gràcies al treball del moviment antifeixista.

Ha explicat que les línies estratègiques del moviment antifeixista grec han estat quatre, totes elles posades en interacció: mobilitzacions multitudinàries, plataformes obertes, persecució judicial i confrontació de carrer.

En les
mobilitzacions multitudinàries s'han realitzat demostracions de força, “però segons el parer del moviment la seva força no es basa només en accions multitudinàries i espectaculars”. Compten amb coordinadores antifeixistes que s'organitzen de barri en barri, i cadascuna actua en el seu àmbit amb l'objectiu que en el dia a dia no tinguin cabuda els feixistes.“En tot moment i en cada barri”, ha precisat Arbide. Mostra d'això són les pintades de “camp antifeixista” que es poden trobar en els barris d'Atenes. Amb manifestacions, cartells, xerrades i actes s'han enfrontat als feixistes i “només entre 2017 i 2018, amb aquesta pressió constant es va aconseguir tancar 32 seus del partit en l'àrea metropolitana d'Atenes”, diu Arbide.

Amb la presència al carrer també han buscat la defensa dels espais sense confiar la tasca a la policia, que ha col·laborat habitualment amb els neonazis. En aquesta defensa s'han produït confrontacions presencials amb els neonazis. Arbide ha posat com a exemple el cas de la plaça Agios Panteleimonas: Començar el dia daurat es dedicava a la distribució d'aliments “només per a grecs”, donacions de sang grega i tancaments de parcs infantils perquè només els nens de Grècia poguessin jugar allí; els antifeixistes, per a recuperar la zona, van ocupar el centre social Distomo. El camí per a aconseguir aquest espai no va ser fàcil: “Va haver-hi baralles, enfrontaments contra feixistes i policies, en comissaries els policies que s'identificaven com a membres de Començar el dia daurat van torturar als antifeixistes”, explica Arbide.

D'altra banda, en la via judicial, un grup d'advocats ha portat als principals dirigents del partit als tribunals. Arbide ha precisat que aquests advocats han actuat posteriorment com a acusació en els judicis contra Aurora Dorada, especialment en l'esmentat macrojudici. El procés pot arribar a la seva fi en uns pocs mesos i la sentència pot exigir dures penes de presó per als membres de la cúpula del partit.