El vuitè curs de l'escola gallega de Semente, en gallec significa “llavor”. Poques persones podien esperar que un projecte educatiu nascut sense el suport de l'administració, amb només tres nens i nenes en el moment de la seva creació, ja tingués cent nens i nenes. Marta Santos, responsable pedagògica de Sement, explica que són un motiu per a continuar treballant amb il·lusió i esperança, però també és "trista" que la Xunta gallega no s'interessi pel projecte ni pel problema lingüístic: “En Sement tenim una demanda a tenir en compte, almenys els gallecs veuen el problema”.

La idea va sorgir i es va materialitzar en 2011 a Santiago de Compostel·la. Llavors, van començar a treballar en la franja d'edat en la qual es treballa principalment, amb nens i nenes d'entre 2 i 6 anys. Des de llavors, any rere any s'han sumat al projecte nombrosos alumnes, pares i professors, en la seva majoria d'origen de la Corunya, Vigo o o Lugo. Tots ells s'han sumat a la línia de treball dels més joves, ja que fins a aquest curs només han treballat en Educació Infantil, enguany per primera vegada en Educació Primària.

“Amb prou feines, però hem aconseguit que l'Administració aprovi el nou fonament jurídic de l'associació, perquè sigui un parell a l'Educació Primària tradicional”, diu Santos. De fet, en finalitzar l'etapa d'Educació Infantil que ofereix Sement, els nens havien de ser enviats a les escoles tradicionals. Ara, en canvi, fins als 12 anys, els nens i nenes podran aprendre, educar i aprendre en gallec.

Centres educatius allunyats de nuclis urbans

En aquesta obstinació per obrir més centres, Santos diu que és necessari i, més encara, raonable mantenir l'obertura del projecte. “Tenim uns principis comuns que tots els membres de l'associació hem de complir; el bàsic, per tant, el que creguem és que hi ha escoles íntegrament en gallec”. En el si d'aquesta petita comunitat gallega, també tenen com a objectiu oferir una educació transformadora de qualitat, encara que cada centre pugui dissenyar el model pedagògic que és a la seva mà o basar-se en un altre, com és el sistema educatiu italià Reggio Emilia.

Santos ha explicat que, en tractar-se d'un projecte comunitari, tenen com a objectiu arribar a tot el veïnat i, per això, creu que la quota del curs que estableixen és accessible per a tots, ja que es consideren associacions sense ànim de lucre. A més, han clar de treballar el coneixement del seu poble és fonamental per a omplir el buit que deixen les escoles públiques. “És necessari tenir contacte amb la naturalesa i el medi ambient des d'edats primerenques, i ensenyem als nens a conrear la terra i a cuidar el medi ambient”. Per això, en lloc de situar les escoles en el centre de les ciutats o en edificis que només tenen aules prefereixen estar en zones que puguin tenir contacte amb la naturalesa, com poden ser els jardins, hortes i galliners d'alguns centres.

Semente és més que un model d'escola que només parla gallec. A més del coneixement de la naturalesa, un altre dels seus objectius és impulsar la cultura gallega: “Ens sembla important donar a conèixer els pobles i barris perquè les escoles públiques posen el focus en l'Estat espanyol i no a Galícia”. D'aquesta manera, s'informa els nens i nenes de la història dels seus pobles i barris, adaptant-se a ells i elles, ja que en definitiva “és necessari saber d'on venim”.

Creen l'escola nacional

“En el moment de posar en marxa el projecte, teníem com a base un munt de models d'escola dels quals ens hem alimentat; entre ells, les Ikastoles. La participació dels pares i mares, per exemple, ens semblava fonamental, ja que la majoria dels membres de Sement som pares i mares i així ho sentíem. A més, la majoria dels quals estem en el projecte som professors de l'escola pública i crec que ens ajuda a treballar en Sement”, diu Santos.

Les escoles gallegues Semente funcionen en horitzontalitat i per assemblees en una taula rodona composta per coordinadors, educadors i pares. L'objectiu és la participació de tots, escoltar les opinions de tots i sentir a tots com a part del projecte, ja que consideren que l'educació comunitària ha de ser completa en la mesura en què l'horitzontalitat sigui l'eix.

En qualsevol cas, com s'ha esmentat anteriorment, tota l'activitat de l'escola queda sota la responsabilitat de cadascun d'ells –respectant, per descomptat, els principis bàsics de Sement-, el funcionament de la mateixa i el model educatiu que es posarà en pràctica. No obstant això, fa uns anys es va crear l'escola nacional gallega, a mesura que es van anar obrint centres per tot el país. “Ens va semblar necessari crear una escola nacional per a una coordinació unitària i permanent, perquè en cas contrari no tindria sentit tot això”, diu Santos.

No compten amb suport institucional

“Ho dic amb tristesa, però la veritat és que no crec que les polítiques actuals fessin alguna cosa pel gallec; per això nosaltres comencem per nosaltres mateixos, perquè la llengua és un dret fonamental”. No obstant això, el nombre de parlants gallecs ha descendit, i el mateix Santos també diu que veu “gairebé impossible” que a les ciutats es reforci una mica el gallec: “En les grans ciutats no es fa en gallec, i els nens només tenen la possibilitat de rebre educació en castellà”.

Semente s'ha acostat a projectes similars. El mes de maig passat va signar un conveni amb la Federació d'Ikastoles per tractar-se de dos municipis relacionats amb la situació sociolingüística. “És una aliança que ens servirà per a aprendre els uns dels altres”, va afirmar el president d'Ikastolen Elkartea, Koldo Tellitu, després de signar l'acord. “Hi ha gairebé 50 anys de diferència entre les ikastoles i nosaltres, però hem començat com ells ho van fer, i el treball en comú és important”, creï Santos. En definitiva, perquè la col·laboració entre dues comunitats petites és cooperativisme, un exemple d'horitzontalitat.