Durant la guerra va haver-hi una terrible presó en l'alt d'Ezkaba. -Després, quan era jove, només hi havia un grup de soldats. Es van construir moltes cases / en pobles petits, en Ezkabapea / en barris nous, en Ezkabape. / Sota el pòrtic, alegria i dolor en el meu cor”. Són les línies de la cançó Ezkaba del grup musical Balerdi Balerdi, amb pinzellades gravades en la memòria i el present de la ciutadania.

La fugida de 1938 està clavada en aquest dolor, en la memòria de la muntanya. Centenars de presos de la presó superior d'Ezkaba –2.500 llavors– van protagonitzar la fugida més gran mai registrada en una presó europea: Dels 798 presos, la majoria van ser capturats en la caça posterior a la fugida i 206 morts; només tres van aconseguir arribar a Iparralde, en Urepel. El fort de Sant Cristòfor va ser empresonat en 1934 i se li va encarregar aquesta funció fins a 1945.

Ezkaba era una ciutat estratègica per al control aeri de la Comarca de Pamplona i en 1878 va ordenar la construcció del fort que portaria el seu nom al rei Alfons d'Espanya XII.enak. Va acabar en 1919, però mai va complir el seu objectiu militar, ja que els avions van començar a utilitzar-se en la guerra i amb ells les fortificacions d'aquest tipus van perdre el seu sentit militar. En l'actualitat, l'edifici és propietat del Ministeri de Defensa espanyol, que fins a 1991 va comptar amb la presència d'un grup de soldats. En els anys 2008 i 2009 es van realitzar obres en la fortalesa derrocant, entre altres, tres muralles que, segons van denunciar els grups memorialistes, van fer per a desacreditar la condició de presó del fort.

L'edifici ja està completament deteriorat i no hi ha soldats en el lloc, però els militars es mantenen en les faldilles de la muntanya, en la caserna d'Aitzoain. Va ser construït en 1965 i al lloc van ser traslladats els militars de la caserna de Pamplona. En els seus moments àlgids també ha rebut a 2.000 soldats, però en l'actualitat hi ha pocs centenars.

L'un o l'altre, els
militars d'Aitzoain donen molt a parlar d'un incendi, de fugides de tir, d'un fort, d'esdeveniments esportius o ara de camp de tir. En les últimes setmanes s'han succeït dos projectes: un, la construcció de la zona de tir i un altre, el clos que volen construir per això. Al juny de 2019 el Ministeri de Defensa va sol·licitar a l'Ajuntament de Berrioplano l'autorització per a barrar una parcel·la de 52 hectàrees de terreny des del camp de tir fins al Pic Sant Cristòfor. La principal raó per a justificar el tancament és: “Per a conscienciar a la ciutadania civil sobre l'extensió de la CMT d'Aitzoain –camp de tir–” (“portàtil al personal civil de l'abast de la propietat CMT Aizoain”). Curiosament, la sol·licitud de llicència va ser realitzada per l'Exèrcit al juny d'enguany , però el projecte va ser remès al febrer a l'Ajuntament.

Els militars s'apropien de la part del terreny que volen barrar, però l'Ajuntament l'ha desmentit i a principis de setembre es va negar a permetre que s'iniciessin les obres. L'estudi realitzat per l'Ajuntament en els Cadastres i altres Registres mostra clarament que aquests terrenys pertanyen a Berrioplano i Berriozar i comparteixen una parcel·la sobre la muntanya diverses localitats. La intenció dels militars ha causat un gran enrenou a la comarca de Pamplona, entre altres coses perquè el projecte divideix la muntanya de dalt a baix, tancant camins per a animals, vianants i bicicletes. Els militars diuen que es presentarà un nou projecte i que en això es respectaran aquestes vies.

El
projecte de l'edifici ha estat encara pitjor tramitat pels militars, que no han sol·licitat la llicència d'obres necessària per llei a l'Ajuntament i aquest els va ordenar paralitzar l'obra el 24 de setembre. L'alcalde de Navarresa Suma, Julian Bator, ha explicat que el consistori va sol·licitar a l'agost passat al Ministeri de Defensa que aclarís les raons per les quals s'estava construint l'edifici, però com el ministeri no ha contestat en el termini fixat per a això, ha ordenat la paralització d'aquest.Com es
veu en les fotografies, l'impacte ambiental de l'edifici és molt gran i l'alcalde Bator va demanar als militars que pintessin en verd durant la visita d'agost. També el 4 de juny, després de ser nomenat alcalde, va realitzar una visita de cortesia a la caserna.
Porten dos o tres anys construint barracons en la zona de tir i quan es va construir la nova presó de Pamplona es van emportar uns 7.000 camions de terra per a condicionar el terreny de tir. La torre va començar a construir-se a l'inici de l'any, però la ciutadania es va adonar de la seva personalitat als mesos, quan van veure el segon pis, que té quatre. No és la primera vegada que es fan aquestes pràctiques i fa dos anys es va construir en la caserna una tanca de formigó sense permís, sense permís de ningú.

Tirs i incendis Félix Remírez és regidor
d'EH Bildu en Berrioplano i ens diu que “estan acostumats a fer el que volen”. No obstant això, creu que els projectes d'ara han estat molt rars. “D'una banda, han presentat les terres que no són seves com les seves, d'altra banda, no han demanat permís per a la torre i han volgut seguir endavant amb aquests projectes… semblava que la caserna anava en decadència però ara sembla que volen reviure”.

En qualsevol cas, els problemes amb els militars no són els d'ara, els trets s'han convertit en el pa de cada dia per als veïns i en moltes ocasions han causat accidents. Alguns d'ells han provocat també incendis en Ezkaba, el més greu ocorregut l'any 2000, que va originar la crema de 100 hectàrees de muntanyes. Un dels amos de les pinedes cremades va demandar als militars i la sentència li va donar la raó: l'incendi va ser originat per un artefacte de fum disparat pels militars en el camp de tir, però no va ser condemnat perquè segons la sentència “no es podia saber qui va disparar el pot”.

Remírez també recorda com una magrana llançada amb subfusell va caure en el centre del poble: “Van ser els policies els que van anomenar als militars, aquests es van emportar la magrana i ja està, no va passar res”. Segons el regidor, els militars han tingut freqüents litigis amb els ajuntaments i ciutadans de la zona, principalment per la zona de tir o pel tancament de vies o per la possessió de terrenys. En 2018, els organitzadors van haver de suspendre una carrera de muntanya que recordava la fugida de 1938, ja que entre els patrocinadors de la carrera figurava l'Exèrcit espanyol: el botxí volia ser el seu actual patrocinador, però les protestes dels equips memorialistes van fer que la carrera se suspengués.

A partir de 2016 s'està duent a terme el projecte del Parc d'Ezkaba entre els ajuntaments de la zona i la Mancomunitat de la Comarca de Pamplona i es presentarà en breu. El parc compta amb 11 km² i el seu objectiu és l'explotació de terres, la preparació del temps lliure i la posada en marxa de les mesures mediambientals necessàries. El pla regularà de tot, excepte el manteniment dels militars allí. Per a això, els pamploneses i les pamplonesas necessiten un temps i un pla més contundent.