El passat 9 i 10 de maig es van reunir en Fontellas, al costat de Tudela, prop de 280 estudiants de 3r i 4t d'Educació Secundària de tot el País Basc (entre 14 i 16 anys). Allí està la ikastola Argia i tenien com a objectiu la Marxa de les Bardenas. En algunes edicions s'han reunit fins a 400 alumnes.

Fa quinze anys, a causa de la necessitat d'impulsar el basc en el sud de Navarra, diversos professors d'Educació Física de les ikastoles van pensar en les Bardenas. “Tenim un camp més bonic que est?”, diu Iraitz Rodríguez, professora de Soinketa en Argia. És donostiarra i encara que només porta dos anys en aquesta ikastola, està “molt acostumat” a organitzar la Marxa Ciclista. “Quan arribem a algun nou membre, entre tots i totes entrem immediatament en la dinàmica d'organització i li ensenyem amb total senzillesa, com ho van fer amb mi”.

Després del menjar, els alumnes arriben amb autobús al Passeig dels Keiles i són quinze els professors que es fan càrrec d'ells. Es divideixen en grups i se'ls donen samarretes d'un color diferent. A continuació, es realitzen uns jocs per a conèixer-se, la recepció de l'alcalde a l'Ajuntament i una ginkana per Tudela.

Amb un os rentador a la
mà, la ginkana és una oportunitat per a conèixer la ciutat, estrènyer llaços amb els vilatans i, de pas, treballar l'orientació. Després del joc, enguany tots els alumnes “es van asseure en un cercle i es van posar a parlar”, ha recordat el professor. Una vegada superat el “nerviosisme que suposa donar la benvinguda als joves de fora a la seva casa”, es dirigeixen a la ikastola per a sopar i celebrar una festa. “Enguany, alguns alumnes amb un grup punk es van animar a fer un concert en el frontó”, afegeix Rodríguez.

En les seves paraules, és beneficiós per a adolescents d'entre 14 i 16 anys gaudir d'una festa sense alcohol, ja que a aquesta edat ja han començat a beure cerveses en el local i la festa s'identifica amb l'alcohol.

Al matí següent, desdejunen i acudeixen en autobusos a les Bardenas. Partint del Monument al Pastor, el Castildetierra de les Bardenas Reals arriba al seu famós cim. Després de recórrer els 20 quilòmetres amb bicicleta, fan una parada per a l'esmorzar. No és rar que s'aprofiti d'alguna foto per a prendre's un descans, ni tan sols de veure passar avions militars per sobre dels caps, mentre fan maniobres en el camp de tir de les Bardenas.

Rodríguez es recordava de l'esglai que se li donava en començar a fer classes en Argia i en sentir una bomba: “Pensava que era un terratrèmol”. No obstant això, els alumnes estan acostumats a sentir l'esclat de les explosions. “Els que venen d'altres llocs d'Euskal Herria a la Marxa de les Bardenas no ho saben i es queden sorpresos; per si de cas, els professors ens preocupem que no entrin al camp de tir”.

Després de l'esmorzar, comencen la segona tanda: la segona part és més pronunciada i dura. “‘Jo no ho faré’ s'escolta amb freqüència”. A la Ribera ocorre alguna cosa semblança amb el basc. Segons Rodríguez, a molts joves de la zona no els surt amb naturalitat parlar en basca, no tenen llengua materna. A més, molts dels 200 alumnes de la ikastola Argia provenen dels pobles del sud de Navarra, “i en aquestes zones gairebé mai es parla en basca; en el dia a dia no s'utilitza”. Per això també és interessant acostar als joves a altres entorns en els quals el basc està més arrelat, i conversar en aquesta llengua amb els del sud de Navarra.

El basc
no és oficial a la Ribera i a conseqüència de la zonificació, en la zona no vascófona el sistema educatiu no garanteix l'ensenyament del model D. Es tracta del 43% del territori de Navarra i, en concret, afecta a 180.000 habitants (28% de la població de Navarra). En tot aquest àmbit de 4.215 quilòmetres quadrats gestionats per 110 ajuntaments, a més de la ikastola Argia, només sis centres públics (Caparroso, Carcastillo, Castejón, Centronico i Lodosa) i un concertat (Ikastola Ibaialde de Lodosa) ofereixen la possibilitat d'estudiar en basca si hi ha demanda suficient. Això sí, una vegada acabada l'Educació Primària no hi ha cicle superior en aquests centres, i tots tenen un polèmic model d'anglès PAI, excepte Ibaialde. A Tudela, la principal ciutat del sud, no hi ha cap. “Una vegada acabada l'ESO, els alumnes han de sortir fos si volen continuar els seus estudis”, explica Rodríguez.

Segons el professor d'Educació Física, els alumnes d'últim curs d'Argia, 4. Són els de l'ESO els que més es preocupen de parlar basca en la Marxa de les Bardenas: “Ja tenen aquest punt de maduresa i tracten de relacionar-se en basca amb els alumnes de fora”. També són ells els que s'atreveixen a fer la segona part de la Marxa Ciclista d'11 quilòmetres entre Castildetierra i la Verge del Jou.

“En aquesta part veiem la majoria de les cares de tomàquet”, comenta el professor de Soinketa rient. No obstant això, igual que ocorre amb l'ús del basc, al principi es ruboritzen, però al final la força d'un gran grup d'Euskal Herria “anima als adolescents tímids” i gairebé tots fan la segona part de la Marxa. Al final, molles i xistorra esperen un menjar típic molt especial.

“És una experiència que els antics alumnes recorden amb un somriure més tard”. La ikastola Argia té la intenció de continuar repetint l'experiència. Avui dia, l'objectiu principal de la Marxa de les Bardenas és fomentar el basc entre els alumnes de la Ribera; en un futur, els agradaria que el basc no necessiti estímul en aquest racó d'Euskal Herria, i que l'objectiu de la Marxa no fos un altre que gaudir de la naturalesa.