Foc i maternitat
- Fora de la Secció Oficial, el foc ha estat un dels elements que s'ha repetit, relacionat amb la piromanía en O que crema, i plantejat com a accident en la pel·lícula xilena Ema. En el cas de la pel·lícula d'Oliver Laxe, el foc entra dins del quadre, mentre que en la de Pablo Larraine cau fora d'ell. En tots dos casos, no obstant això, el tema està directament relacionat amb el conflicte principal. Un objecte estètic com el foc fa atractiva la imatge pensant cinematogràficament.
Les macroestructures i les relacions amb el seu entorn també s'han desenvolupat en més d'una pel·lícula. D'una banda , Urpean lurra explora la memòria i els somnis dels qui van viure la lluita contra l'embassament d'Itoiz. La pel·lícula Giraffe, que s'ha estrenat en la secció Zabaltegi-Tabakalera, se centra en el túnel que unirà Dinamarca i Alemanya. Le milieu de l'horizon ens parla de les formes impossibles d'explotar una terra més global i de la vida rural cada vegada més difícil.
En qualsevol cas, el tema que s'ha repetit en la majoria dels departaments ha estat la maternitat, o la relació entre pares i fills. Lucy + Linn és una pel·lícula que contrasta la maternitat normativa amb la irresponsable, explorant els marges que aquesta experiència té en la vida de les dones. En el mateix sentit, el protagonista de la pel·lícula Ema, abans citada, cerca una forma pròpia de conformar una família en la qual la seva mare no pot cabre en el model hegemònic. Ficció privada és una obra en la qual Andrés Di Tella ret homenatge als seus pares, recuperant les cartes que es van escriure i tractant d'entendre la seva relació. El curtmetratge Mestressa de Mateo parla de la complicitat entre mare i fill, però també de la dificultat d'entendre's entre ells. En la pel·lícula Diu jiu tian chang es veuen reflectits els pares que intenten omplir el buit deixat pel bebè que han perdut. Finalment, pel que fa a l'argentina Les bones intencions, es conta la història de tres germans que tenen un pare separat que es desenvolupa com a biografia d'autoficció. El tema ens convida a reflexionar des de diferents punts de vista en el pont entre aquestes relacions i el cinema. Es pot pensar com compagina el temps del cineasta amb el de la mare (pare), i si això té pes a l'hora de triar el tema. En aquest cas també és important que les relacions siguin universals: en definitiva, tots som (ser) mares i pares, fills, avis i àvies... i coneixem algunes de les qüestions que això comporta.
D'una forma o una altra, els temes que es repeteixen sempre criden l'atenció, ja que el director pren els principals eixos del procés creatiu durant mesos i anys. Millor que siguin els temes que travessen, almenys en un principi. Per al final, potser no volen saber més sobre el tema. O sí, i en una segona aprofundiran el tema tractat en la primera. De totes maneres, caldrà veure si l'any que ve es canviaran o no les temàtiques que hem vist enguany. Pot ser un senyal que els interessos de la societat canvien. Mentrestant, a recuperar la vida més enllà de la pantalla.
Salda edo zopa bero batekin alderatzen du bere zinema; soila eta konplexua aldi berean. Ez hain estimatua azukrez eta kimikaz jositako garai posmodernootan, baina aterpe bital bat eskaintzen duena. Cannesko jaialdian gozo hartu zuen kritikak zein publikoak O que arde filma... [+]
Ez da izan inondik inora Zinemaldian gehien aipatu den pelikuletako bat, ukitzen dituen gaiak eta filma egina dagoen modua bera ere halakoak direlako, baina Jean-Gabriel Périot zuzendariaren Nos défaites-ek ikustaldi bat merezi du, artefaktu bitxia baita, ezohiko... [+]
Takashi Miike Audition filmari esker ezagutu genuen, 1999. urtean. Plural horrek badu maiestatikotik –nik bederen orduan izan nuen Miikeren berri estreinako aldiz–, baina plural normala ere izan daiteke, susmoa baitut ez direla guti Miike beldurrezko filmen bidez... [+]
Bi irabazle garbi eta zenbait tendentzia utzi ditu Donostiako Zinemaldiaren 67. edizioko palmares ofizialak.
Zinemaldiaren sari-banaketak bi pelikula nabarmendu ditu besteen gainetik: Paxton Winters zuzendari brasildarraren Pacificado-k irabazi du pelikula onenaren Urrezko Maskorra eta beste bi sari ere lortu ditu: Bukassa Kabengelek jaso duen gizonezko aktore onenarena eta argazki... [+]
Jada hiriarekin sinbiosi bat gertatzeko bidea har zezakeenean amaituko da astebete luze iraun duen zinemaldia. Akaso suitzar aktore batek Bagerak banatutako kanpotarrentzako euskara hiztegian ikasitako hitzak buruz esateko gai izan da gaur, edo abortuaren aldeko argentinar... [+]
Zinemaldia bere helmugara iristen. Ia film guztiek izan dute beren lehen emanaldia, eta haietako gehienek, medioetan kritika. Ikuslegoak, beraz, ez du ausaz jokatzen jada. Behin baino gehiagotan entzun ditut ondokoak esaten: "Hau ondo jartzen dute, ondo egongo da" edo... [+]
“Batzuetan gertatzen da, film bat amaitzen den lekuan segitzen duela hurrengoak, programatzaileek edo zoriak Zinemaldiko film guztiak josita metafilm erraldoi bakar bat egin nahi izan balute bezala”. Harkaitz Canok atzoko zutabean idatzitako esaldi horri bueltaka... [+]
Zinemaldiaren seigarren eguna eta azken txanparen hasiera da. Asteazken honetan gauza harrigarri bat gertatu da: badakizue nola filmen aurretik jazz musika dirudienaren nota batzuk entzuten diren, zinemaldiko leit motiv antzera? Eta jendeak txalo egiten duen, erritmoa... [+]
Eguneko eta segur aski Zinemaldi osoko “baina zer ostia?” momentua bizi ahal izan dugu La hija de un ladrón filmaren prentsaurrekoan.
Euriak hasi eta bukatu du eguna, tartean eguzkia atera bada ere. Zinemaldia guztiz donostiartu da, auzo berri bat sortzeko prest egongo balitz bezala. Zinemazaleari pazientzia agortzen hasi zaio: nahiago du pintxoak jatera joan Abuztuak 31ra filma aspergarri bat ikusten gelditu... [+]
Beti deitu izan didate arreta Zinemaldia jarraitzen duten atzerriko korrespontsal eta kritikari batzuek. Konkretuki, adinean aurrera samar joanak dauden horiek. Beraien ile zuriak, ibiltzeko modu zahartritikoak, bazkalosteko paseetan egiten dituzten zurrungatxoak. Siesta horien... [+]
Iritsi da zinemaldia bere meridianora. Hiritarra ohitu da zinemazaleen itxurara, eta ikuslegoa aretora. Bat baino gehiago lo aurkitu dut emanaldietan, inguruarekin konfiantza hartuta edo. Zuzendariei galderak egitea ere ohiko bihurtzen ari da. Beste egun bat, saioetan.