Les macroestructures i les relacions amb el seu entorn també s'han desenvolupat en més d'una pel·lícula. D'una banda , Urpean lurra explora la memòria i els somnis dels qui van viure la lluita contra l'embassament d'Itoiz. La pel·lícula Giraffe, que s'ha estrenat en la secció Zabaltegi-Tabakalera, se centra en el túnel que unirà Dinamarca i Alemanya. Le milieu de l'horizon ens parla de les formes impossibles d'explotar una terra més global i de la vida rural cada vegada més difícil.

En qualsevol cas, el tema que s'ha repetit en la majoria dels departaments ha estat la maternitat, o la relació entre pares i fills. Lucy + Linn és una pel·lícula que contrasta la maternitat normativa amb la irresponsable, explorant els marges que aquesta experiència té en la vida de les dones. En el mateix sentit, el protagonista de la pel·lícula Ema, abans citada, cerca una forma pròpia de conformar una família en la qual la seva mare no pot cabre en el model hegemònic. Ficció privada és una obra en la qual Andrés Di Tella ret homenatge als seus pares, recuperant les cartes que es van escriure i tractant d'entendre la seva relació. El curtmetratge Mestressa de Mateo parla de la complicitat entre mare i fill, però també de la dificultat d'entendre's entre ells. En la pel·lícula Diu jiu tian chang es veuen reflectits els pares que intenten omplir el buit deixat pel bebè que han perdut. Finalment, pel que fa a l'argentina Les bones intencions, es conta la història de tres germans que tenen un pare separat que es desenvolupa com a biografia d'autoficció. El tema ens convida a reflexionar des de diferents punts de vista en el pont entre aquestes relacions i el cinema. Es pot pensar com compagina el temps del cineasta amb el de la mare (pare), i si això té pes a l'hora de triar el tema. En aquest cas també és important que les relacions siguin universals: en definitiva, tots som (ser) mares i pares, fills, avis i àvies... i coneixem algunes de les qüestions que això comporta.

D'una forma o una altra, els temes que es repeteixen sempre criden l'atenció, ja que el director pren els principals eixos del procés creatiu durant mesos i anys. Millor que siguin els temes que travessen, almenys en un principi. Per al final, potser no volen saber més sobre el tema. O sí, i en una segona aprofundiran el tema tractat en la primera. De totes maneres, caldrà veure si l'any que ve es canviaran o no les temàtiques que hem vist enguany. Pot ser un senyal que els interessos de la societat canvien. Mentrestant, a recuperar la vida més enllà de la pantalla.