El nivell de rendibilitat del capitalisme actual no és equiparable al de l'Edat d'Or, malgrat els nombrosos intents que s'han dut a terme per a aconseguir-ho. Quan els resultats del fordisme i de les polítiques keynesianes van anar decaient, les propostes dels neoliberals van ser les “liberalitzacions” dels mercats per a recuperar la rendibilitat, la “privatització” de béns i empreses públiques, la nova regulació normativa (l'anomenada desregulació). El que funcionava en paper, com el trickle-down economics o l'efecte de flux, no va servir per a recuperar el nivell de rendibilitat que necessitava el capital, va ser una dosi de dopatge. La Gran Recessió és un exemple d'això, el capitalisme ha entrat en un cicle descendent de llarg termini.

La velocitat aconseguida per la globalització al llarg d'aquest temps ha estat impressionant. El procés iniciat en el segle XVI es va accelerar amb les innovacions tecnològiques; en les últimes dècades del segle XX la difusió de les tecnologies de la informació i la comunicació, juntament amb l'ajuda de fonts d'energia no renovables, és un exemple d'això, el petroli barat. Cada època ha tingut el seu propi país hegemònic, amb els seus creixements i decreixements. Avui dia, és evident que el país hegemònic (els EUA) està perdent el seu paper, com va dir el recentment mort Immanuel Wallerstein. No sembla que vagi a aparèixer cap altre país hegemònic en els pròxims anys, pel que sembla estem en una tendència contrària.

Comparant els temps, moltes vegades em ve al capdavant la Gran Recessió de 1873-1896: el país hegemònic era el Regne Unit, però tenia grans competidors, els Estats Units i Alemanya. En aquesta recessió, els Estats van aplicar el proteccionisme econòmic. L'altre període històric que s'ha esmentat amb freqüència és el Gran Descens de la dècada de 1930: també es van generalitzar les mesures proteccionistes. Darrere d'aquests dos períodes es va produir la Primera i la Segona Guerra Mundial; i en la segona, inclosa l'anterior Gran Depressió, van influir directament les decisions preses després de la primera, tal com Keynes va reconèixer en el seu treball Efectes Econòmics de la Pau.

No obstant això, les relacions entre les economies actuals són molt estretes: el que abans es produïa en el nostre territori ara es fa en un altre lloc del món; sovint, una petita part de la cadena de producció està arrelada en un territori concret, mentre que el procés productiu es dispersa pel món. Des del punt de vista econòmic, és difícil mesurar el retorn de les guerres comercials i del proteccionisme. El que s'està discutint és el model de globalització vigent en l'actualitat, i les elits perdedores d'aquesta lluita posen en el punt de mira els elements més importants d'aquesta. La incertesa és la principal característica del context econòmic.

La situació inestable de l'economia internacional, inclosos els conflictes, la tendència descendent de la rendibilitat del capitalisme, una nova crisi econòmica i l'emergència climàtica estan per sobre de nosaltres. Les elits del món estan repensant la globalització en benefici propi, no dels treballadors, per descomptat. Com influiran aquests canvis en el teixit econòmic del nostre territori? Difícil de mesurar, però per a començar no serà bo. Les administracions no han après molt, els Grans Retrocessos segurament els enxamparan sense preparació.

Però no vull semblar fosc. En la globalització la sobirania econòmica es va dissoldre com un terròs de sucre, si va existir alguna vegada; mentre això últim es posa en qüestió, poden aparèixer escletxes per a construir altres vies. Aquest és el costat bo de la incertesa, la possibilitat que apareguin esquerdes.