Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Globalització en el punt de mira?

Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

El nivell de rendibilitat del capitalisme actual no és equiparable al de l'Edat d'Or, malgrat els nombrosos intents que s'han dut a terme per a aconseguir-ho. Quan els resultats del fordisme i de les polítiques keynesianes van anar decaient, les propostes dels neoliberals van ser les “liberalitzacions” dels mercats per a recuperar la rendibilitat, la “privatització” de béns i empreses públiques, la nova regulació normativa (l'anomenada desregulació). El que funcionava en paper, com el trickle-down economics o l'efecte de flux, no va servir per a recuperar el nivell de rendibilitat que necessitava el capital, va ser una dosi de dopatge. La Gran Recessió és un exemple d'això, el capitalisme ha entrat en un cicle descendent de llarg termini.

La velocitat aconseguida per la globalització al llarg d'aquest temps ha estat impressionant. El procés iniciat en el segle XVI es va accelerar amb les innovacions tecnològiques; en les últimes dècades del segle XX la difusió de les tecnologies de la informació i la comunicació, juntament amb l'ajuda de fonts d'energia no renovables, és un exemple d'això, el petroli barat. Cada època ha tingut el seu propi país hegemònic, amb els seus creixements i decreixements. Avui dia, és evident que el país hegemònic (els EUA) està perdent el seu paper, com va dir el recentment mort Immanuel Wallerstein. No sembla que vagi a aparèixer cap altre país hegemònic en els pròxims anys, pel que sembla estem en una tendència contrària.

La situació econòmica internacional inestable, la baixa rendibilitat del capitalisme, i una nova crisi econòmica i l'emergència climàtica estan
sobre nosaltres

Comparant els temps, moltes vegades em ve al capdavant la Gran Recessió de 1873-1896: el país hegemònic era el Regne Unit, però tenia grans competidors, els Estats Units i Alemanya. En aquesta recessió, els Estats van aplicar el proteccionisme econòmic. L'altre període històric que s'ha esmentat amb freqüència és el Gran Descens de la dècada de 1930: també es van generalitzar les mesures proteccionistes. Darrere d'aquests dos períodes es va produir la Primera i la Segona Guerra Mundial; i en la segona, inclosa l'anterior Gran Depressió, van influir directament les decisions preses després de la primera, tal com Keynes va reconèixer en el seu treball Efectes Econòmics de la Pau.

No obstant això, les relacions entre les economies actuals són molt estretes: el que abans es produïa en el nostre territori ara es fa en un altre lloc del món; sovint, una petita part de la cadena de producció està arrelada en un territori concret, mentre que el procés productiu es dispersa pel món. Des del punt de vista econòmic, és difícil mesurar el retorn de les guerres comercials i del proteccionisme. El que s'està discutint és el model de globalització vigent en l'actualitat, i les elits perdedores d'aquesta lluita posen en el punt de mira els elements més importants d'aquesta. La incertesa és la principal característica del context econòmic.

La situació inestable de l'economia internacional, inclosos els conflictes, la tendència descendent de la rendibilitat del capitalisme, una nova crisi econòmica i l'emergència climàtica estan per sobre de nosaltres. Les elits del món estan repensant la globalització en benefici propi, no dels treballadors, per descomptat. Com influiran aquests canvis en el teixit econòmic del nostre territori? Difícil de mesurar, però per a començar no serà bo. Les administracions no han après molt, els Grans Retrocessos segurament els enxamparan sense preparació.

Però no vull semblar fosc. En la globalització la sobirania econòmica es va dissoldre com un terròs de sucre, si va existir alguna vegada; mentre això últim es posa en qüestió, poden aparèixer escletxes per a construir altres vies. Aquest és el costat bo de la incertesa, la possibilitat que apareguin esquerdes.

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Iritzia
Etxegabetzeetara ohitu zaitezke, baina egon, badaude

Ez da gauza berria politikari profesionalak gizarteko arazoak estaltzeko ahaleginetan ibiltzea. Azkenaldian Denis Itxaso -EAEko Etxebizitza sailburua- entzun dugu etxegabetzeei garrantzia kenduz eta aditzera emanez gurean bazterreko fenomenoa direla; eta Begoña Alfaro... [+]


2025-03-20 | Patxi Azparren
Europa eta Euskal Herriaren desmilitarizazioa

Antropozentrismoaren aldaera traketsena eurozentrismoa izan zen. Europako mendebaldea, geografikoki, Kontinente Euroasiarraren penintsula txiki bat besterik ez da, baina lau mende luzez gertaera demografiko, teknologiko eta ideologiko batzuk zirela medio, bazter horretako... [+]


2025-03-20 | Iñaki Inorrez
Euskaraldia ez! Euskal Oldarraldia bai!

Badakizuenok badakizue, beste gauza asko bezala, euskararen aldeko borrokan ere politikoek, eragile batzuek eta hedabideek beraien antzezlana saldu nahi digutela, benetakoa balitz bezala.

Lehen urtean pozik jaso nuen, "Euskaraldi" hau. Zer edo zer zen, ezer ez zegoela... [+]


Euskararen zapalkuntza sistematikoa

Euskarak, mendez mende, zapalkuntza sistematikoa jasan du, eta oraindik ere borrokan dabil egunerokoan bere leku duina aldarrikatzeko. Hizkuntza baten desagerpena ez da inoiz berez gertatzen; planifikazio politiko eta sozialak eragiten du zuzenean. Euskaldunoi ukatu egin izan... [+]


Elkarri begira ez, elkarlanean

Oldarraldia ari du EAEko administrazioa euskalduntzeko erabakien aurka, berriz ere, enegarren aldiz. Oraingoan berrikuntza eta guzti, espainiar epaitegiak eta alderdi eta sindikatu antieuskaldunak elkarlanean ari baitira. Ez dira izan akats tekniko-juridikoak zuzentzeko asmoz... [+]


Biharamuna

Igande gaua. Umearen gelako atea itxi du, ez guztiz. Ordenagailu aurrean esertzeko momentua atzeratu nahi du. Ordu asko aurretik. Zazpietan jaiki da, eta, bihar ere, astelehena, hala jaikiko da. Pentsatu gabe ekiten badio, lortu dezake gauak pisu existentzialik ez izatea. Akats... [+]


2025-03-19 | Maialen Arteaga
Pavloven txakurra eta kanpaia

Naomiren etxeko eskailerak igotzen ari dela datorkion usainak egiten dio memorian tiro. "Ez da sen ona, memoriaren eta emozioaren arteko lotura da. Baldintzapen klasikoa", pentsatzen du Peterrek bere golkorako Intermezzo-n, Sally Rooney irlandarraren azken eleberrian... [+]


Eguzki beltza

Joan den urte hondarrean atera da L'affaire Ange Soleil, le dépeceur d'Aubervilliers (Ange Soleil afera, Aubervilliers-ko puskatzailea) eleberria, Christelle Lozère-k idatzia. Lozère da artearen historiako irakasle bakarra Antilletako... [+]


Teknologia
Techbro go home

Aspaldi pertsona oso zatar bat ezagutu nuen, urrun izatea komeni den pertsona horietako bat. Bere genero bereko pertsonengana zuzentzeko, gizonezkoengana, “bro” hitza erabili ohi zuen. Edozein zapaltzeko prest zegoen, bere helburuak lortzeko. Garai hartatik hitz... [+]


2025-03-19 | Ula Iruretagoiena
Lurraldea eta arkitektura
Hirien jana

2020. urteko udaberrian lorategigintzak eta ortugintzak hartutako balioa gogoan, aisialdi aktibitate eta ingurune naturalarekin lotura gisa. Terraza eta etxeko loreontzietan hasitako ekintzak hiriko ortuen nekazaritzan jarraitu du, behin itxialdia bareturik. Historian zehar... [+]


2025-03-19 | June Fernández
Meloi saltzailea
Black lives matter

Hurrengo ariketa egin ezazu zure lantokian, euskaltegian edo gimnasioan:

Altxa eskua Minneapoliseko George Floyd nor den dakizuenok.

Altxa eskua Madrilgo Mame Mbaye nor den dakizuenok.

Altxa eskua Barakaldoko X nor den dakizuenok.

Mame Mbaye manteroa duela zazpi urte... [+]


2025-03-19 | Jesús Rodríguez
Infiltratuak, legez kanpo

2022ko ekainaren 7an, Directa-k serie luze bateko lehen polizia infiltratuaren kasua argitaratu zuen. Martxoaren 5ean, Belen Hammad fikziozko izena erreta geratu zen, polizia-argotean dioten bezala. Jada hamar dira Directa, El Salto eta El Diario-k azken hiru urteetan argitara... [+]


2025-03-19 | Gorka Torre
“Bayonne” bukatu da, Libération egunkariak “Baiona” idatziko du

Horra Libération egunkariak berriki argitaratu duen idazkia:

“Bayonne” bukatu da, Libérationek “Baiona” idatziko du

Hiri baten izenaren erabilpena ohiturazkoa delarik, egunkari batean izen horren erabilpena aldatzea zaila da. Alta, irakurleen... [+]


Lurraldeko harrapariak eta energia-mendekotasuna dutenak Arabako hegoaldean jarri dira

Eusko Jaurlaritzak eta Arabako Foru Aldundiak Datu Zentroen instalazioei ateak irekitzen dizkiete horiek arautzeko legedia sortu aurretik. Bilbao-Arasur Dantu Zentroarekin, bere lehen fasea gauzatuta, eta instalatzea amesten duen Solariaren Datu Zentroarekin, 110.000 m2... [+]


Eguneraketa berriak daude