El trio arriba procedent de Brighton (el Regne Unit) i és conegut en la nova escena de jazz, malgrat haver començat recentment. El seu únic treball, que reuneix cinc cançons, va veure la llum en 2017 i en 2018 va publicar un Single a través de les plataformes streamming. No és tasca fàcil estar creant un nom amb sis cançons. En poc temps ha aconseguit compartir escenari amb Cory Henry and the Funk Apostles, Sons of Kemet, Boses Boyd’s Exodus, Nubya Garcia, etc.
A pesar que el seu escenari és un circuit de jazz, l'etiquetatge només genera prejudicis. El jazz és, sens dubte, el seu estil, pel lloc que ocupa la improvisació en la seva música. Però no serà tan fàcil buscar altres grups similars amb aquesta etiqueta. Els formats són el baix, la bateria i els sintetitzadors de teclat. I encara que això ho va inventar Herbie Hanckok, és diferent el color que aporta el trio.
El funk inert, l'hip-hop, el trip-hop i l'electrònica són els temes que es toquen en aquest treball. Els conceptes estan prop de Kamaal Williams (abans Yussef Kamaal), però no poden comparar-se amb el seu gegantesc talent. Per això les composicions són més modestes i busquen el punt fort en una altra part. En vigor per exemple.
Els de Vels Trio han portat al directe l'energia que no es nota en les gravacions de la banda. Han fet les cançons més ràpides i amb més força. La culpa de tot la té, probablement, el bateria Dougal Taylor, que va ser condemnat. Trenca la monotonia característica de l'hip-hop, batent bé els plats. També dona força al bombó en els negres, fins al punt que sembla que en alguns moments salten al techno. El ritme, a vegades, l'ha de portar el baixista Cameron Dawson. Marca amb el cap els accents mentre Taylor fa un sol lliure. A vegades no sabem si el tempo que intenten confondre o s'emporta a l'extrem.
El cantautor Jack Stephenson-Oliver és l'encarregat de portar la melodia. Encara que a vegades se li fa difícil controlar el so, ocupa bé l'espai. Fer concordes amb un llarg sinte i melodies i solos amb l'altre. A vegades sembla que té poc teclat per a dues mans.
Han fet un gran concert. Les improvisacions s'han combinat amb els groove forts i ballables. Un ritme espectacular i inspirador per al miercoles. La pena màxima és que la sala estava mig buida en un dels millors concerts de la temporada a Sant Sebastià. Al voltant de 40 persones en un espai per a més de 300 persones. Si es tractés d'un Jazzaldia, la sala estaria plena, segurament, però per als donostiarres el jazz no és més que música de festivals d'estiu.
Quan parlem de compositors francesos, pensem en Claude Debussy i en Ravel. Hi ha qui es diverteix, defensant l'un o l'altre com el millor compositor francès de tots els temps. Francament, dos genis han estat absoluts, a conseqüència de les circumstàncies del seu temps. Van ser... [+]
Deus
Kaskezur
Usopop, 2024
-----------------------------------------------------
Res hem de perdre” diuen els baztandarras. I així és. Sempre han fet música per a gaudir, jugant i jugant entre quatre músics que han anat creixent. Des que en 2008 van crear el grup,... [+]
Fa temps que vam conèixer a Aitor Bedia Hans, cantant del grup Añube. En aquella època ens reconciliem amb BEÑAT González, ex guitarrista del grup Añube. Va ser en l'època universitària, quan els dos joves de Debagoiena van venir a Bilbao a estudiar amb la música en les... [+]
Festival Kutixik
Senar: A la Casa de Cultura d'Intxaurrondo, a Sant Sebastià.
Quan: 26 d'octubre.
---------------------------------------------
Es tracta d'una iniciativa musical sorgida en Donostialdea i que té com a objectiu "enfrontar col·lectivament la indústria musical... [+]
Grups d'òpera Don Pasquale de
Donizetti: GOSI i Cor de l'Òpera de Bilbao.
Solistes: S. Orfila M.J. Moreno, F. Demuro, D. Del Castell, P. m. Sánchez.
Director d'escena: Emiliano Suárez.
Escenografia: Alfons Flores.
Lloc: Palacio Euskalduna.
Data: 19 d'octubre.
... [+]