El 25 de juliol cinc-cents ciutadans es van presentar en la sala d'actes d'Hokitika, poble de Nova Zelanda, per a escoltar de boca de les autoritats aquesta atractiva proposada:Construcció d'una nova incineradora a la regió de Westland. Generaria 28 Megavats d'electricitat a l'any, amb 300.000 tones de combustió, més aigua calenta per als cultius de salmó i cantonades i les hortes dels hivernacles. En la fase de construcció empraria 150 llocs de treball i 60 llocs de treball en funcionament ordinari. Amb les escòries o escòries que quedessin en els forns es faria formigó per a la construcció i es portarien les escombraries a Hokitiki no en camions, sinó amb tren, fent-les tornar carregades de llet dels grans pous de la comarca, perquè les hi retornessin buides.

En el diari Stuff, principal mitjà de comunicació de Westland, la periodista Joanne Carroll ha explicat que “la proposta d'incineradora no ha convençut als habitants de la Costa Occidental”. El president de la companyia pública Renew Energy, responsable del projecte, va subratllar per a tranquil·litzar als oients que l'empresa que està en el projecte actual no és xinesa, sinó que és una empresa europea, negant-se a donar noms. La gent d'Hokitik volia tranquil·litzar-los: Quan la ubicació de la incineradora, que porta girant a la comarca des de 2005, estava pràcticament lligada, el ple municipal del poble de Buller va destituir l'alcalde per portar les negociacions en secret.

Kevin Stratful lidera la companyia pública Renew Energy i al mateix temps l'agència de desenvolupament econòmic de la regió de WestCoast, està molt estesa la moda de les portes i els molins tan coneguts al País Basc. En el seu esforç actual, el líder va mostrar als veïns d'Hokitiki, per a tranquil·litzar-los, “un llarg vídeo sobre una planta d'incineració a l'illa de Mallorca, dient que cada any reuneix milions de turistes. Es van sentir riures entre la gent quan va dir que la incineradora atrauria als turistes també a la regió de Westland”.

Per a felicitar els lectors de Nova Zelanda, Carroll és un periodista que vol contrastar pel seu compte les informacions de les autoritats i una setmana més tard va publicar “El soci europeu de la incineradora és un xinès”, desmentint les paraules del responsable del projecte en el ple públic. Començant a investigar el tema, un altre responsable de Renew Energy va haver de confessar al periodista que la companyia xinesa que està construint la incineradora de Nova Zelanda és Tianying (CNTY), un soci esmentat però no nomenat en el ple públic és Urbaser, que és cert que Tianying és ara l'amo d'Urbaser i que la incineradora de vídeo mostrada per la gent d'Hokitiki és Mallorquí. Carroll va arribar fins als amos del vídeo propagandístic i aquests li van confessar la veritat: “Un portaveu de la companyia Tirme ens ha dit que a l'any reben 12.000 visitants en el seu Centre d'Educació i Informació Ambiental, però que la majoria són nens i persones de la zona”.

A Guipúscoa, els autors i jugadores dels bertsos que aviat participaran en el seu Campionat de Bertsolaris tindrien un fil al que cantar.

El president del Reial Madrid, Florentino Pérez, és conegut al País Basc per la multinacional xinesa Urbaser, propietària de la signatura, Tianying: La gestió de tots els residus urbans de Zuberoa, Nafarroa Beherea, Lapurdi i Guipúscoa està abandonada per les autoritats d'aquests territoris, la TMB Canopia de Baiona –que envia els últims rebutjos a la incineradora- i la incineradora de Zubieta –denominada per les autoritats Planta de Valorització Energètica–, situada en el Complex Mediambiental de Guipúscoa, on també serà present la Fundació de Canvi Climàtic de Guipúscoa. El Parc de Tecnologies Ambientals és el Parc de Tecnologies Ambientals, una incineradora de Mallorca que va ser vista per vídeo pels habitants de Westland –80% Urbaser, 20% FCC–.

Aquests noms subratllen que tant el finançament com la justificació de les incineradores es basen en l'argument que són millors que altres models de gestió de residus, fonamentalment l'enterrament en abocadors. Per a començar, han aconseguit canviar el nom de la seva activitat: en els principals mitjans del món poques vegades trobaràs paraules incineration o incinerator: en el seu lloc, Waste-to-Energy (WtE) i Waste-to-energy.I si entre les seves qualitats destacaven la puresa de fumar, la baratía, la innovació, el lobby de combustible, d'energia i d'incineració s'ha fet amb el concepte d'economia circular… fins al punt de defensar que són els campions en la lluita contra el canvi climàtic.

De la mateixa manera que la degradació ambiental i el canvi climàtic són font de preocupacions per als ciutadans del carrer, per a les grans corporacions, entre elles les companyies privades que controlen la gestió pública de residus a tot el món, el medi ambient i el clima s'han convertit en una eina per a netejar la seva imatge, no hi ha més que veure quantes operacions public relations que organitzen i financen disfressades de congressos científics. A Euskal Herria, durant vuit mesos, dos grans internacionals: al març es va celebrar en Donostia el Change the Change i a l'octubre està previst que se celebri l'ISWA 2019 a Bilbao.

En el recompte de carboni

“Circular Economy: What llauri you doing?” (Economia circular: i tu quins feixos?) Sota el lema 'Teknopolis' es reunirà del 7 al 9 d'octubre en el Congrés Mundial que celebrarà la patronal ISWA, que reunirà els principals líders de la gestió de residus espanyols. S'estima que són professionals de la gestió de residus procedents de tot el planeta, polítics, líders industrials, responsables de planificació, científics i joves professionals, en total 1.200.

Les principals institucions d'Espanya i de la CAPV són patrocinadors d'aquest evenement a Bilbao, juntament amb les companyies públiques IHOBE i GHK, i entre els patrocinadors, per posar la major part dels diners apareix amb el títol de silver sponsor… Urbaser. -Tianying.
Aquests són els punts que ISWA ha posat des del principi als 1.200 bertsolaris que es donaran cita a Bilbao: “El programa científic analitzarà la gestió sostenible dels residus, l'economia circular, l'ús dels recursos (…) la reducció de residus, la prevenció, la reutilització i el reciclatge, el canvi climàtic…”.

De fet, la patronal de les incineradores reivindica que pot contribuir molt a frenar l'embogiment del clima cremant escombraries. Un dels principals documents de l'Associació Europea d'Incineradores d'Euskadi de 2018 diu des del títol: “La incineració contribueix a l'estratègia a llarg termini de reducció de gasos d'hivernacle de la Unió Europea”.

En la comptabilitat d'aquestes empreses, en els últims anys s'han reduït les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle procedents de la gestió de residus, pel fet que es reciclen més, es transporten menys a abocadors subterranis i s'incineren més. Per això proposen aprofundir en el camí recorregut fins ara, ja que “es pot aconseguir una reducció anual de 175 milions de tones de CO₂, el mateix que el total de CO₂ que Holanda aboca en cremar combustibles fòssils, si portem les escombraries que encara enterrem als sistemes més alts de la jerarquia de residus”, és a dir, a les incineradores.

La patronal diu que amb els 39 TWh (TeraWatt/hora) i els 90 TWh que recuperen en aigua calenta, que actualment produeixen les incineradores, estalvien 50 milions de tones de CO₂ al clima, ja que si no els cremessin haurien de portar i consumir 50 milions de tones de combustible de l'estranger. I que utilitzant les tecnologies adequades, les incineradores poden servir tant per a escalfar com per a refrigerar els habitatges. Als Estats Units també es parla de manera semblant.

“Això és fer una comptabilitat imaginativa”, ha respost l'ONG Energy Justice en el dossier d'incineració d'escombraries i canvi climàtic. “La incineració és molt dolenta per al clima, ja que una central de carbó emet 2,5 vegades el CO₂ per a aconseguir la mateixa quantitat d'electricitat. (…) És important adonar-se dels trucs en la comptabilitat. Si es comparen bé les emissions de CO₂ de les xemeneies de les incineradores amb les d'altres fonts de contaminació, és evident que la incineració és la pitjor”. En què consisteix el truc?

En primer lloc, en els abocaments de les incineradores no comptabilitzen el CO₂ biogenico originat per la incineració de residus procedents de plantes o animals: papers, excedents d'aliments, fusta, cuir… Encara que aquests constitueixen gairebé la meitat dels residus urbans.

Per contra, afegeixen en les quantitats estalviades de CO2 el metà que generarien aquests residus si s'emportessin a enterrar sense fumar, sense tenir en compte que existeixen alternatives per a reduir-los, tal com demostren les persones que treballen en els models d'Escombraries Cero.la
tercera manipulació, diu Energy Justic, “deixa sense comptar les emissions de combustibles fòssils que utilitzen per a generar energia en les incineradores”. Això ho té documentat clarament el professor Gorka Bueno al País Basc analitzant el gas natural cremat per Zabalgarbi. També queden exclosos de la comptabilitat els abocaments de reciclatge de metalls d'escòries o escòries procedents de forns, de transport dels últims residus fins als abocadors, etc.

Igual que Energy Justic als EUA, la coalició Regne Unit Sense Incineració (UKWIN) a Europa ha publicat aquest mateix any una anàlisi dels efectes climàtics d'aquesta tecnologia per a la gestió de residus a Gran Bretanya. En el document diu: “La indústria dels residus està venent que la incineració és una solució per al canvi climàtic, però les dades demostren que la incineració en si mateixa és part del problema del clima”.

UKWIN concedeix especial importància a la combustió de plàstics. En primer lloc, perquè no entren en el sistema de pagament de les emissions de carboni, encara que els plàstics són derivats del combustible fòssil: “Les incineradores no entren en el sistema de compensació que està organitzat per a reduir l'ús de combustibles fòssils i reduir les emissions de CO₂ i, en conseqüència, porten molts anys sense pagar la indemnització dels danys causats a la societat per l'abocament de gasos d'efecte d'hivernacle perillosos”. I per un altre, perquè cremar plàstics és una forma molt ineficient de generar electricitat.El 27 de
setembre està convocat a tot el món una gran mobilització en favor del clima, que també provocarà moviments a Euskal Herria. Esmentaran molt o poc la influència de les plantes incineradores en el clima del planeta Terra?