La visita d'EPOA, lluny de ser una excusa per a la celebració, és un motiu de mobilització.

EPOA és una associació organitzadora de l'EuroPride, molt vinculada a diverses empreses privades, amb una idea molt mercantilista del Pride. Es reuniran a Bilbao per a decidir on dur a terme l'EuroPride 2022. Bilbao es va presentar per a recollir i organitzar la reunió –la Diputació Foral de Bizkaia i l'Ajuntament de Bilbao han destinat més de 70.000€ per a la celebració d'aquesta–, però no és la candidata. Ho veiem com una jugada estratègica: “Bilbao és gai-friendly”. Perquè coincideix amb l'aposta i el malbaratament de diners que s'ha fet enguany pel Bilbao Bizkaia Pride. El Bilbao Basket estudia com accedir a aquest circuit, que té molt a veure amb el model de turisme destructiu que s'està implantant en la capital biscaïna.

Hem convocat una manifestació per a dir que aquí no volem aquest model d'Orgull. Per a marcar des del principi que aquí el moviment popular, el moviment transmaribollo, el moviment LGBT+ no estan en aquest codi.

Aquest model turístic, a més, no inclou el moviment LGBT+ íntegrament.

Vinculat al turisme, el terme gai-friendly està dirigit als homes blancs, europeus i milionaris gais que compleixen uns cànons corporals. No tenen en compte, per exemple, als transsexuals. La població trans sofreix una taxa d'atur del 85%, i és probable que un trans no pugui pagar l'equivalent a una nit en un d'aquests hotels gai-friendly. Axel Hotels ha obert un hotel d'aquestes característiques en Donostia-Sant Sebastià, i també ha projectat un altre a Bilbao.

La reunió ha estat entesa com una estratègia perquè el PNB dugui a terme el seu projecte neoliberal.

Sí, perquè hi ha vincles directes entre el PNB i Ortzadar LGBT+ [ Organització de Bilbao Bizkaia Harro]. Ortzadar sembla que porta molts anys lluitant i activant, però és una associació creada recentment amb l'objectiu d'incorporar un model d'Orgull com l'esmentat a Euskal Herria i canalitzar els fons de les institucions. Aquí, darrere del Pride només està l'Arc de Sant Martí, i el moviment LGBT+ en contra. Són els parlamentaris i parlamentàries d'aquesta associació, són els regidors i regidores a l'Ajuntament de Bilbao… Hi ha un vincle directe, i bo, sabem el que el PNB impulsa en aquest poble, quin tipus de ciutat vol.

És a dir, que el Pride ve perfectament en el camí cap al model de ciutat neoliberal que s'està impulsant a través de les macro-iniciatives. Per a això necessiten assimilar la lluita LGBT+.

Estan fent una assimilació potent, i d'aquí neix Harro. Fan pinkwashing. “Ens interessen els temes LGBT+” diuen, però per a què els interessen? Per a assimilar, institucionalitzar enterament, a algunes associacions que puguin formar part del moviment, per a sotmetre-les als diners de les institucions, perquè d'alguna manera puguin liderar la neteja de cares de les institucions. No obstant això, les institucions continuen sent LGBTfobas. Des del moviment demanem que els diners es destini a les coses necessàries, perquè en les dades s'observa que el cap de setmana del Pride es gasta més diners que en les formacions per a treballar la diversitat amb els alumnes.

L'assimilació de les lluites implica el seu buidatge de contingut. Heu vist en perill les bases rebels i anticapitalistes del col·lectiu LGBT+?

Ens ocupava. D'alguna manera, se'ns ha oblidat fer l'exercici de memòria. I la memòria és important per a recordar d'on ve la lluita transmaribolloa. No oblidis, per exemple, que la revolta de Stonewall va ser una lluita contra els abusos policials. Si ens recordem d'això, sabrem que no podem donar la benvinguda a una associació com Gaylespol [Associació de Policies Gais i Lesbianes]. Perquè sabem del que és la policia: del capital, d'aquest sistema. “Però també hi ha policies gais i lesbianes”; val, molt bé, però són policies. Crec que aquesta mentalitat s'està estenent dins de la comunitat LGBT+ “si LGBT+ és suficient”, per la qual cosa és important anar a les arrels i recordar d'on venim. No obstant això, crec que la majoria de nosaltres tenim clar que hem d'actuar des de la interseccionalitat.

Doneu a la memòria la seva importància en la plataforma. En aquest sentit, el maó rosa que usava com a emblema conté molts significats, no és així?

Usem el maó com a símbol, perquè es diu que en la revolta de Stonewall van respondre amb maons a la violència policial. I és de color rosa, perquè és el color del triangle que els nazis van utilitzar per a distingir a la comunitat LGBT+ en els camps de concentració. També li hem donat altres significats: al mateix temps que és alguna cosa per a l'agressió, la defensa o la destrucció, també és útil per a la construcció. I això s'uneix a un altre objectiu d'Harro: unir forces i xarxes per a defensar-se dels atacs neoliberals i feixistes.

Heu volgut recordar que el País Basc té un Stonewall propi.

Enguany es compleixen 40 anys de l'assassinat de la marica i el travestí a les mans d'una Policia Nacional espanyola en Orereta (Guipúscoa). Hem volgut donar al succés el caràcter d'un Stonewall al País Basc, perquè es pot dir que aquí va començar a prendre força a Euskal Herria el que en aquell moment es deia moviment gai, que després prendria altres formes. Dos o tres dies molt animats per l'assassinat de Francisco, es va convocar una vaga, Orereta es va parar, es va fer un ple extraordinari a l'ajuntament, va ser carregat per la policia, van entrar els pots de fum… Hem volgut recuperar aquest relat.